El grup GRESOL
Objectius
El grup de recerca GRESOL (Grup d’Estudis sobre Literatura) dona continuïtat al grup LiCMES (Literatura catalana, món editorial i societat), reconegut com a Grup de Recerca Emergent (2017 SGR 1345) i integrat el 2021 al grup de recerca IdentiCat (2021 SGR 01174) de la UOC. El grup s’ha ampliat aglutinant el professorat de l’àrea de literatura dels Estudis d’Arts i Humanitat de la UOC en un projecte compartit que, des del mateix compromís amb la dimensió social del fet literari, es proposa reforçar la presència i el sentit de la literatura en la societat catalana a l’hora que s’interessa pels contactes, les confluències i les tensions amb altres literatures d’Europa i el seu encaix en l’espai literari global.
El principal objectiu del grup és l’anàlisi crítica de les institucions, creacions i agents literaris en la seva dimensió social i política. La recerca del grup parteix d’una idea de literatura com a eina de transformació del present, amb un enfocament multidisciplinari que integra aproximacions dels estudis literaris, la història, la filosofia i l’educació, amb una mirada interseccional. Des d’una perspectiva teòrica i comparada, GRESOL busca construir un pensament crític i renovador sobre el paper de la literatura en la societat contemporània. El grup investiga com les pràctiques literàries no només reflecteixen, sinó que també intervenen en els processos històrics, socials i polítics, contribuint a la formació de noves narratives i a la reconfiguració de les identitats.
L’equip està integrat per PDI de les àrees de Literatura catalana i Teoria de la literatura i literatura comparada, amb especialitzacions que van des de la literatura catalana contemporània als estudis literaris globals, passant per la teoria crítica, els estudis de traducció, els estudis de gènere, la història intel·lectual, la política cultural o els estudis de memòria, així com noves pedagogies per a l’estudi de la literatura. El grup aspira a convertir-se en un referent en l’àmbit dels estudis literaris, ben connectat dins i fora del sistema universitari català i amb un impacte en els debats socials i polítics contemporanis, amb especial atenció a la revisió de les estructures de gènere en un context de canvi constant.
Línies de recerca
1. Narratives de la violència
Anàlisi de narratives de la violència a partir de pensadors com Rancière, Butler i Žižek, tot explorant les tensions entre representació literària, política i subjectivitat en la narrativa catalana i europea contemporània. Donant continuïtat a Narratives of violence (Iribarren et al., 2021), s’examinaran les formes de resistència, visibilització i transformació de les violències que apareixen en els textos per mitjà de la lectura resistent. Aquest paradigma interpretatiu, que posa al centre la perspectiva de gènere i la mirada interseccional, qüestiona els discursos androcèntrics dominants i revela que les identitats són construccions narratives que reprodueixen ideologies i perpetuen determinades visions de la violència. Fomentar la lectura resistent permet identificar i promoure visions alternatives de convivència més justa, igualitària i reparadora, i donar veu a experiències, subjectivitats i narratives sovint silenciades.
2. Genealogies femenines literàries
Estudi de la literatura d’autora des d’un punt de vista històric, ecdòtic, crític i didàctic. Tot considerant el gènere com a categoria útil d’anàlisi (Scott) i de la necessitat de recuperar les genealogies femenines (Irigaray) per superar la criptogínia estructural (Pozo i Padilla), es contribuirà a la construcció d’un relat que articuli el llegat literari de les dones des d’una perspectiva europea, tot i posar el focus en la literatura catalana, ja que les escriptores que la integren es troben doblement minoritzades: pel seu gènere i per produir en una llengua no hegemònica (McNerney). L’objectiu de la recerca és triple: a) recuperar autores individuals i els seus textos amb edicions crítiques; b) imbricar-les de forma equànime en el marc tant de la història cultural com de la teoria literària per proposar-hi noves claus de lectura i c) facilitar la transmissió d’aquest llegat en l’àmbit educatiu preuniversitari i superior.
3. Història intel·lectual
Estudi de la figura de l’intel·lectual i de les seves produccions periodístiques, assagístiques i literàries en els segles XIX i XX, amb especial incidència en el seu paper com a intermediaris i generadors d’idees i projectes vinculats a institucions i plataformes culturals (certàmens, tertúlies, revistes…). S’estudiaran els processos d’emergència i circulació d’idees entre centre i perifèria i la creació d’imatges idealitzades de determinats territoris en contextos de continuïtat i discontinuïtat de períodes historicoliteraris o de règims polítics. Part de la dedicació dels investigadors implicats es destinarà també a l’edició i l’anàlisi de textos significatius vinculats a la història de les idees i dels intel·lectuals.
4. Escriptures de la memòria
Aquesta línia de recerca se centra en l’estudi de les diverses formes d’escriptura que articulen la memòria individual i col·lectiva en la literatura. Examina com la literatura registra, reconstrueix i reelabora experiències del passat, posant especial atenció a les relacions entre narrativa i testimoni, autoficció, diaris personals, memorialística i altres gèneres que mobilitzen la rememoració. La recerca també aborda la memòria històrica, el paper de la literatura en la configuració d’identitats col·lectives i els mecanismes textuals i discursius que intervenen en la representació del record, l’oblit i el trauma. A més, es consideren els debats teòrics entorn de la memòria cultural i els seus vincles amb la intertextualitat, la postmemòria i la transmissió generacional.