JUTE 2023: balance y futuro de las tecnologías en la educación

(Més avall trobareu la versió en català d’aquest contingut: JUTE 2023: balanç i futur de les tecnologies en l’educació.)

Los días 22 y 23 de junio se celebró, en la Universidad de La Laguna y en formato híbrido, la trigésima edición de las Jornadas Universitarias de Tecnología Educativa (JUTE), las cuales se centraron en el impulso de las tecnologías aplicadas a la educación. Bajo el lema “30 años de docencia e investigación en Tecnología Educativa: balance y futuro”, referentes en este campo tales como Julio Cabero, de la Universidad de Sevilla, Manuel Area, de la Universidad de La Laguna, y Ana García-Valcárcel, de la Universidad de Salamanca, reflexionaron sobre la evolución y cambios en las asignaturas específicas relacionadas con la tecnología educativa en los diferentes planes de estudios universitarios, dada su importancia, y más en el contexto en el que vivimos en el que la competencia digital se ha erigido como uno de los pilares fundamentales en la enseñanza. 

Otro de los temas clave que se abordaron estuvo relacionado con la situación de la investigación y la docencia en Iberoamérica, donde el profesorado hizo referencia a la importancia de las denominadas políticas TIC, así como a la compartición de rasgos (tales como la lengua) entre los diferentes países iberoamericanos, los cuales favorecen el impulso de investigaciones, metodologías y publicaciones conjuntas, entre otros. De la misma manera, la movilidad tanto de alumnado como de profesorado está favoreciendo el intercambio de conocimientos y la mejora del proceso de transferencia tecnológica, aunque requieren de políticas que realicen un seguimiento del proceso con el fin de mejorarlas y, si fuera el caso, redirigirlas o adaptarlas a los resultados. 

Las jornadas se articularon en torno a ocho grandes líneas temáticas: 

• Innovaciones educativas en modalidades híbridas y a distancia online.
• Cultura digital y educación.
• Tecnologías digitales aplicadas a la educación.
• Alfabetización y competencias digitales.
• La transformación digital de las organizaciones e instituciones educativas.
• Las tecnologías digitales y la educación inclusiva.
• Nuevas metodologías y técnicas de investigación educativa apoyadas en tecnologías digitales.
• El desarrollo de la Tecnología Educativa como campo disciplinar y académico.

Entre las comunicaciones presentadas destacan ciertas temáticas como es el aula invertida (o flipped classroom). Esta metodología activa fue valorada positivamente por diversas experiencias realizadas en el espacio superior de educación, en las que se pudo apreciar que el esfuerzo realizado por el alumnado (al ser una metodología activa) fue valorado, en algunos casos, negativamente. Aun así, no hubo dudas que este tipo de metodologías mejoran las tradicionales (especialmente a las clases magistrales), aunque para ello la implicación y esfuerzo continuo del alumnado es fundamental. 

Una de las líneas temáticas que más trabajos recibió fue la relacionada con las tecnologías digitales aplicadas a la educación. En la misma se presentaron comunicaciones que versaban sobre repositorios de recursos digitales, experiencias mobile learning con dispositivos digitales, el pensamiento computacional, la robótica, el uso de videojuegos o de la inteligencia artificial (IA) para la mejora del aprendizaje, entre otros. Este último tema atrajo especial interés al ser una novedad (es más, una de las comunicaciones apuntó que la IA es uno de los elementos más comentados por la comunidad educativa) y un punto que ha provocado quebraderos de cabeza al sector docente, lo que está derivando en su integración en el aula con el consecuente desarrollo de las competencias digitales del profesorado.  

Dentro de la línea anterior, y como hemos podido ver, el pensamiento computacional fue otro de los puntos fuertes de las jornadas. Al respecto, las comunicaciones se centraron en diferentes niveles educativos, desde la educación infantil, pasando por la secundaria, hasta los grados universitarios. De este modo, en el primero se desarrolló un proyecto que pretendía mejorar el nivel TIC de un centro cuya infraestructura tecnológica era deficitaria, así como implementar nuevos modelos didácticos orientadas al trabajo de dicho constructo. Dentro del segundo grupo, una de las ponencias estuvo presentada Pablo Antonio Gargallo Jaquotot, profesor de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación, quien analizó el caso de su integración en el aula mediante el diseño de una unidad didáctica orientada a alumnado de 3º de la E.S.O. Dicha experiencia permitió concluir que el mismo mejoró sus habilidades con este tipo de modelado (pseudocódigo y diagramas de flujo), además de plantearse su utilización en problemas del día a día. Por último, el tercer nivel, referido al ámbito universitario, constató el déficit de formación inicial en pensamiento computacional y robótica en el alumnado de los grados de educación infantil de diversas universidades públicas españolas.

De igual manera, los simposios presentaron diferentes temáticas como es el Diseño Universal para el Aprendizaje, el cual permite dar respuesta a la variabilidad en los procesos de enseñanza-aprendizaje en los centros educativos y, más concretamente, en las aulas. Es más, las TIC presentan un papel fundamental en la creación y diseño de prácticas inclusivas que promuevan el aprendizaje de todo el alumnado, independientemente del acceso y procesamiento de la información. 

El simposio al que hemos hecho referencia anteriormente enlaza con otro que versaba sobre espacios y herramientas digitales para la innovación educativa sobre el lenguaje inclusivo. Fue en este simposio donde se dieron a conocer estudios realmente interesantes en el campo del lenguaje inclusivo como el proyecto DISMUPREN, el cual nos permite estudiar cómo ha cambiado la lengua y cómo se construye y transforma el discurso según avanzan las mujeres en la sociedad. Asimismo, también se dieron a conocer una serie de estrategias educativas relacionadas con el estudio del lenguaje inclusivo de género en textos y discursos de gran proyección pública.

Otro de los platos fuertes estuvo relacionado con la inteligencia artificial (IA) en el proceso de enseñanza-aprendizaje. En especial, y entre otros puntos, se trató el tema de los deberes realizados por parte del alumnado con ciertas IAs como ChatGPT o herramientas de generación de código automático como GitHub Copilot. Relacionado con esta última, una de las ponencias versó sobre el uso de asistentes IA en programación informática, analizando la solución de un problema, con un enunciado de una alta complejidad, mediante este tipo de herramientas. Las conclusiones de la experiencia fueron un tanto sorprendentes, puesto que Github Copilot no logró entender la formulación del problema, mientras que ChatGPT-3 y ChatGPT-4 fueron capaces de encontrar un patrón del problema planteado, aunque es cierto que la propuesta que hicieron contenía una serie de errores fácilmente solucionables por parte de un ser humano.

Las jornadas fueron un punto de encuentro para crear sinergias entre docentes interesados en el campo de las tecnologías y, sobre todo, para aprender y compartir experiencias sobre metodologías y técnicas aplicadas al aula con el fin de ponerlas en práctica en nuestro día a día. Algunas de ellas, tal y como se expusieron, son sencillas de aplicar y su inclusión en las clases permite enriquecer tanto el aprendizaje del alumnado como la enseñanza del profesorado. 

Para terminar, uno de los responsables de organización de las siguientes jornadas, Jesús Valverde, de la Universidad de Extremadura, adelantaron que las siguientes serían en Cáceres y las primeras gamificadas, comenzando el juego antes de las propias jornadas. Además, mostraron un pequeño vídeo para abrir boca en el que aparecen referentes del campo como Manuel Area-Moreira y el propio Jesús Valcárcel.

JUTE 2023: balanç i futur de les tecnologies en l’educació

Els dies 22 i 23 de juny es va celebrar, en la Universitat de La Llacuna i en format híbrid, la trentena edició de les Jornades Universitàries de Tecnologia Educativa (JUTE), les quals es van centrar en l’impuls de les tecnologies aplicades a l’educació. Sota el lema “30 años de docencia e investigación en Tecnología Educativa: balance y futuro”, referents en aquest camp com Julio Cabero, de la Universitat de Sevilla, Manuel Area, de la Universitat de La Llacuna, i Ana García-Valcárcel, de la Universitat de Salamanca, van reflexionar sobre l’evolució i canvis en les assignatures específiques relacionades amb la tecnologia educativa en els diferents plans d’estudis universitaris, donada la seva importància, i més en el context en el qual vivim en el que la competència digital s’ha erigit com un dels pilars fonamentals en l’ensenyament.

Un altre dels temes clau que es van abordar va estar relacionat amb la situació de la recerca i la docència a Iberoamèrica, on el professorat va fer referència a la importància de les denominades polítiques TIC, així com a la compartició de trets (com ara la llengua) entre els diferents països iberoamericans, els quals afavoreixen l’impuls de recerques, metodologies i publicacions conjuntes, entre altres. De la mateixa manera, la mobilitat tant d’alumnat com de professorat està afavorint l’intercanvi de coneixements i la millora del procés de transferència tecnològica, encara que requereixen de polítiques que realitzin un seguiment del procés amb la finalitat de millorar-les i, si fos el cas, redirigir-les o adaptar-les als resultats.

Les jornades es van articular entorn de vuit grans línies temàtiques: 

• Innovacions educatives en modalitats híbrides i a distància en línia.
• Cultura digital i educació.
• Tecnologies digitals aplicades a l’educació.
• Alfabetització i competències digitals.
• La transformació digital de les organitzacions i institucions educatives.
• Les tecnologies digitals i l’educació inclusiva.
• Noves metodologies i tècniques de recerca educativa recolzades en tecnologies digitals.
• El desenvolupament de la Tecnologia Educativa com a camp disciplinar i acadèmic.

Entre les comunicacions presentades destaquen certes temàtiques com és l’aula invertida (o flipped classroom). Aquesta metodologia activa va ser valorada positivament per diverses experiències realitzades en l’espai superior d’educació, en les quals es va poder apreciar que l’esforç realitzat per l’alumnat (en ser una metodologia activa) va ser valorat, en alguns casos, negativament. Així i tot, no va haver-hi dubtes que aquest tipus de metodologies milloren les tradicionals (especialment a les classes magistrals), encara que per a això la implicació i esforç continu de l’alumnat és fonamental. 

Una de les línies temàtiques que més treballs va rebre va ser la relacionada amb les tecnologies digitals aplicades a l’educació. S’hi van presentar comunicacions que versaven sobre repositoris de recursos digitals, experiències mobile learning amb dispositius digitals, el pensament computacional, la robòtica, l’ús de videojocs o de la intel·ligència artificial (IA) per a la millora de l’aprenentatge, entre altres. Aquest últim tema va atreure especial interès a l’ésser una novetat (és més, una de les comunicacions va apuntar que la IA és un dels elements més comentats per la comunitat educativa) i un punt que ha provocat maldecaps al sector docent, la qual cosa està derivant en la seva integració a l’aula amb el consegüent desenvolupament de les competències digitals del professorat. 

Dins de la línia anterior, i com hem pogut veure, el pensament computacional va ser un altre dels punts forts de les jornades. Sobre aquest tema, les comunicacions es van centrar en diferents nivells educatius, des de l’educació infantil, passant per la secundària, fins als graus universitaris. D’aquesta manera, en el primer grup es va desenvolupar un projecte que pretenia millorar el nivell TIC d’un centre la infraestructura tecnològica del qual era deficitària, així com implementar nous models didàctics orientats al treball d’aquest constructe. Dins del segon grup una de les ponències va estar presentada Pablo Antonio Gargallo Jaquotot, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, qui va analitzar el cas de la seva integració a l’aula mitjançant el disseny d’una unitat didàctica orientada a alumnat de 3er de la E.S.O. Aquesta experiència va permetre concloure que el mateix va millorar les seves habilitats amb aquesta mena de modelatge (pseudocodi i diagrames de flux), a més de plantejar-se la seva utilització en problemes del dia a dia. Finalment, el tercer nivell, referit a l’àmbit universitari, va constatar el dèficit de formació inicial en pensament computacional i robòtica en l’alumnat dels graus d’educació infantil de diverses universitats públiques espanyoles.

D’igual manera, els simposis van presentar diferents temàtiques com és el Disseny Universal per a l’Aprenentatge, el qual permet donar resposta a la variabilitat en els processos d’ensenyament-aprenentatge en els centres educatius i, més concretament, a les aules. És més, les TIC presenten un paper fonamental en la creació i disseny de pràctiques inclusives que promoguin l’aprenentatge de tot l’alumnat, independentment de l’accés i processament de la informació. 

El simposi al qual hem fet referència anteriorment enllaça amb un altre que versava sobre espais i eines digitals per a la innovació educativa sobre el llenguatge inclusiu. Va ser en aquest simposi on es van donar a conèixer estudis realment interessants en el camp del llenguatge inclusiu com el projecte DISMUPREN, el qual ens permet estudiar com ha canviat la llengua i com es construeix i transforma el discurs segons han avançat les dones en la societat. Així mateix, també es van donar a conèixer una sèrie d’estratègies educatives relacionades amb l’estudi del llenguatge inclusiu de gènere en textos i discursos de gran projecció pública.

Un altre dels plats forts va estar relacionat amb la intel·ligència artificial (IA) en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Especialment, i entre altres punts, es va tractar el tema dels deures realitzats per part de l’alumnat amb unes certes IAs com ChatGPT o eines de generació de codi automàtic com GitHub Copilot. Relacionat amb aquesta última, una de les ponències va versar sobre l’ús d’assistents IA en programació informàtica, analitzant la solució d’un problema, amb un enunciat d’una alta complexitat, mitjançant aquesta mena d’eines. Les conclusions de l’experiència van ser una mica sorprenents, ja que Github Copilot no va aconseguir entendre la formulació del problema, mentre que ChatGPT-3 i ChatGPT-4 van ser capaços de trobar un patró del problema plantejat, encara que és cert que la proposta que van fer contenia una sèrie d’errors fàcilment solucionables per part d’un ésser humà.

Les jornades van ser un punt de trobada per a crear sinergies entre docents interessats en el camp de les tecnologies i, sobretot, per a aprendre i compartir experiències sobre metodologies i tècniques aplicades a l’aula amb la finalitat de posar-les en pràctica en el nostre dia a dia. Algunes d’elles, tal com es van exposar, són senzilles d’aplicar i la seva inclusió en les classes permet enriquir tant l’aprenentatge de l’alumnat com l’ensenyament del professorat.

Per a acabar, un dels responsables d’organització de les següents jornades, Jesús Valverde, de la Universitat d’Extremadura, van avançar que les següents serien a Càceres i les primeres ludificades, començant el joc abans de les mateixes jornades. A més, van mostrar un petit vídeo per a obrir boca en el qual apareixen referents del camp com Manuel Area i el mateix Jesús Valcárcel.

(Visited 42 times, 1 visits today)