Vacances d’estiu: Destinació Europa

Ara que estem en període de vacances estivals, és bo recordar que els ciutadans de la Unió Europea, gràcies al principi de lliure circulació de persones reconegut en l’article 3 del TUE i l’article 26 del TFUE, tenen dret a viatjar lliurement per tot el territori de la Unió. Què significa això? Ben senzill, tot nacional de la Unió —és a dir, tota persona que sigui nacional d’un país membre de la UE— pot viatjar, treballar i viure en altres països de la Unió en igualtat de condicions que els nacionals del país d’acolliment. I això és en aplicació d’un altre principi, que al mateix temps és un valor essencial de la Unió, el principi de no discriminació (article 18 del TFUE i article 2 del TUE).

Espai Schengen: supressió de fronteres i controls fronterers

La majoria dels estats membres de la Unió formen part del denominat espai Schengen, creat el 1985 en virtut d’un primer acord internacional destinat a abolir els controls fronterers, que en l’actualitat garanteix la lliure circulació de més de 425 milions de ciutadans europeus. Es tracta d’una zona de viatge o lliure circulació de persones en la qual s’han eliminat les fronteres entre els seus membres i que, en l’actualitat, està formada per 29 països (tots els estats membres de la UE, excepte Irlanda i Xipre, més quatre països no membres de la Unió: Liechtenstein, Noruega, Islàndia i Suïssa). Els últims països membres a incorporar-se a aquesta zona han estat Bulgària i Romania, el 31 de març de 2024. Les disposicions de l’Acord de Schengen regulen els següents àmbits:

• L’encreuament de fronteres exteriors de la UE, inclosos els tipus de visats requerits (d’un màxim de 90 dies).
• La cooperació policial entre policies frontereres, incloses la cooperació i la vigilància transfronterera.
• El reforç de la cooperació judicial a través d’un sistema d’extradició més ràpid i el reconeixement de sentències penals.
• El sistema d’informació Schengen: Schengen Information System (SIS), una eina de cooperació per a les autoritats judicials, duaneres i policials, amb la finalitat de garantir la seguretat de les fronteres exteriors.
• Els documents necessaris per viatjar per Europa.
• Els punts de control policials i controls fronterers temporals.

La pertinença a l’espai Schengen atorga alsnacionals de la Unió el dret a viatjar a altres països d’aquest espai sense la necessitat de passar controls fronterers de qualsevol tipus, ja siguin terrestres, aeris o marítims. Igualment, i a causa de la supressió dels controls interns a la UE, qualsevol persona, amb independència de la seva nacionalitat, pot travessar les fronteres internes de la Unió, sense passar per cap control fronterer.

Encara que no s’estableixin controls fronterers, recorda que sempre has de portar un DNI o un passaport vàlid, que se’t demanarà en el moment d’embarcar en un avió, vaixell o tren, juntament amb el teu bitllet d’embarcament.

La creació d’aquest espai Schengen ha comportat també l’adopció d’una política comuna de visats, aplicable als nacionals de tercers països que vulguin viatjar per la UE. Els visats són els documents necessaris perquè els visitants de països tercers puguin entrar a la Unió i realitzar-hi estades breus. Normalment s’expedeixen visats per a estades de curta durada que solen permetre viatjar per tots els països Schengen fins a 90 dies en el marc d’un període temporal de 180 dies. Un cop dins de la Unió, com ja hem explicat, no existeixen controls fronterers interns, per la qual cosa, una vegada obtingut el visat, el turista o viatger d’un tercer país podrà viatjar per tots els països de la Unió sense haver de mostrar de nou els documents de viatge.

Malgrat l’eliminació de les fronteres interiors, la UE també permet que les autoritats nacionals puguin dur a terme controls policialsa les fronteres entre aquests països i en zones frontereres, amb caràcter excepcional. En tot cas, la supressió de controls interns ha comportat el reforç per part de la UE de les seves fronteres exteriors comunes, amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones que viuen o viatgen per l’espai Schengen. Amb aquesta finalitat, s’aplica el Codi de fronteres Schengen,que permet establir controls policials en determinades situacions i complint les condicions establertes, la qual cosa podria permetre a la policia establir, en un moment donat, un control d’identitat, per exemple. D’aquesta manera, en cas d’amenaces a la seguretat interna, l’ordre públic o la salut pública del país, un estat membre pot, de manera excepcional, introduir temporalment controls fronterers a les seves fronteres interiors, sempre informant prèviament al Consell, al Parlament Europeu i a la Comissió Europea. Aquesta última s’encarregarà de controlar que aquesta limitació s’apliqui correctament i per un espai limitat de temps. Un exemple d’això el trobem en la suspensió temporal i parcial de l’Acord de Schengen per part d’Alemanya durant la celebració de l’Eurocopa de futbol, que s’ha estat celebrant durant els mesos de juny i juliol, la qual cosa ha suposat reintroduir controls fronterers a Alemanya, amb la finalitat d’evitar l’entrada d’elements violents al país, ja siguin hooligans o terroristes.

Planificar un viatge per Europa

La planificació del viatge dins de la UE, tant per a ciutadans europeus com per a nacionals de tercers estats no membres de la Unió, implica tenir en compte el dret de la UE que regula els drets dels viatgers.

En aquest sentit, es pot viatjar amb mascotes i altres animals de companyia, sempre que compleixin les normes establertes sobre aquest tema, que fan obligatòria l’obtenció d’un passaport per a animals de companyia.

Igualment, el dret de la Unió imposa limitacions a les quantitats d’alcohol, tabac o diners en efectiu que es poden dur a un altre país de la UE. A més, els estats membres poden establir els seus propis límits o restriccions, per la qual cosa serà convenient comprovar les restriccions del país de destinació abans d’iniciar el viatge.

D’altra banda, encara que siguis nacional d’un estat membre i estiguis de vacances en un país de la Unió, hauràs de vigilar que les teves activitats no atemptin contra l’ordre públic, la seguretat pública o la salut pública d’aquest estat (article 52 del TFUE), perquè en aquest cas les autoritats nacionals poden posar fi a les teves vacances, sense que això atempti als teus drets o se t’estigui discriminant com a ciutadà europeu. I, si no, que li ho recordin a la Sra. Calfa, de nacionalitat italiana, que als anys noranta va anar de vacances a Grècia i va ser detinguda per tinença d’estupefaents i expulsada del país, perquè aleshores el consum d’estupefaents era un delicte i comportava una doble pena: de presó (tres mesos) i expulsió per a tota la vida del territori grec. Respecte a aquesta segona condemna, el TJUE va determinar que aquesta segona pena imposada a la Sra. Calfa (l’expulsió per a tota la vida) era contrària a la lliure prestació de serveis, ja que, a part de la possessió de drogues per a autoconsum, no s’havia provat que el comportament personal de la Sra. Calfa fos una amenaça real i prou greu que afectés un interès fonamental de la societat i, per tant, no era aplicable l’excepció d’ordre públic. (Sentència del Tribunal de Justícia de 19 de gener de 1999, assumpte C-348/96, ECLI:EU:C:1999:6.)

Respecte als drets dels passatgers aeris, per retards, denegació d’embarcament, accidents, etc., estan regulats també pel dret de la UE, especialment en el Reglament (CE) 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004 (compensació i assistència als passatgers aeris en cas de denegació d’embarcament i de cancel·lació o gran retard dels vols) i en el Reglament (CE) 889/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de maig de 2002 (responsabilitat de les companyies aèries en cas d’accident). Ara bé, aquests drets seran aplicables sempre que es tracti de vols dins de l’espai aeri de la UEi que els vols siguin operats per una companyia de la Unió. És important assenyalar també que, malgrat la sortida del Regne Unit (GBR) de la Unió al gener de 2021, les normes de la UE continuen aplicant-s’hi si el vol des del GBR a la UE és operat per una companyia aèria de la Unió, tret que ja s’hagin rebut una indemnització o determinades prestacions establertes en la legislació del GBR. En tot cas, si es vol presentar una reclamació, trobareu tota la informació necessària en aquest enllaç: Drets dels passatgers aeris.

Per a més seguretat, en el moment de planificar un viatge per Europa,la UE posa a la disposició dels viatgers tota la informació sobre els documents necessaris en relació amb els diferents tipus de passatgers: els nacionals de la UE, els familiars de nacionals d’un tercer país, els nacionals de tercers països i els menors quan entren a la UE o hi viatgen. I també es facilita la informació destinada a saber com actuar en cas de perdre el passaport o si aquest expira mentre es viatja per la Unió. Per això és molt recomanable comprovar la informació disponible en l’enllaç següent: Documents que necessites per viatjar per Europa.

Igualment, podeu consultar aquest enllaç: Què pots portar?, amb la informació necessària sobre què poden entrar els viatgers que tenen per destinació Europa: mascotes, aliments, alcohol, tabac, diners en efectiu, etc., així com les restriccions que s’apliquen en l’equipatge en volar des d’un aeroport de la Unió i també en quins països poden utilitzar l’euro.

Finalment, recordeu que els passatgers amb una discapacitat o mobilitat reduïda que es desplacin amb cotxe per Europa poden tenir dret a una Targeta europea d’estacionament al país de residència que després serà reconeguda en tots els països de la UE als quals vulguin viatjar. En aquest cas, la targeta donarà dret a l’estacionament i a determinades places d’aparcament específiques al país que s’estigui visitant. La targeta ha de ser expedida per l’Administració nacional competent del país de residència del viatger, segons la normativa nacional. La informació completa pot consultar-se aquí: Assistència per als viatgers amb discapacitat o mobilitat reduïda.