Té la Comissió Europea competències en matèria de defensa?

Com és ben sabut, la Comissió Europea és la institució de la Unió que exerceix el paper d’“òrgan executiu” en el marc de l’aplicació dels objectius i les polítiques europees. Aquesta institució europea està formada per representants dels Estats membres (EEMM), amb rang ministerial, que actuen, o haurien d’actuar, en l’exercici de les seves funcions en benefici dels interessos de la Unió. Recentment, en el context de l’escalada bèl·lica que s’ha produït a partir de la invasió russa a Ucraïna el febrer de 2022, la Comissió sembla haver assumit un paper de líder en l’impuls de la que hauria de ser la Defensa europea, una vegada que els EUA han decidit que Europa ha d’assumir la seva pròpia defensa, que tradicionalment ha estat en mans del vincle atlàntic propiciat per l’OTAN i els EUA.

El problema que ha d’afrontar ara la Unió Europea és que manca de competències per a assumir la defensa d’Europa, i això té una clara manifestació pràctica en el fet que no disposa d’un exèrcit europeu de moment. Tal com es regula en el TUE (vid., en especial, articles 24 i 31.1.), la Política Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD), que forma part de l’acció exterior de la Unió i, per tant, de la política exterior i de seguretat comuna (PESC) (art. 42 TUE), no forma part de les competències assignades pels Tractats a la Unió, sinó que el seu desenvolupament depèn de la cooperació intergovernamental dels EEMM. Això significa que qualsevol acció en aquest àmbit ha de sotmetre’s a la unanimitat dels EEMM, ja que es tracta d’una matèria sensible vinculada a l’exercici de la sobirania dels Estats membres i, per tant, la Unió manca de competències per a decidir sense el consentiment previ (o l’abstenció) dels seus membres.

En la pràctica actual de la Unió, sembla que, malgrat aquesta falta de competència de la Comissió per a prendre qualsevol decisió en matèria de Defensa, la crisi de seguretat i defensa, provocades pels recents esdeveniments internacionals, han reforçat el seu paper en l’execució i gestió financera de la PCSD. Això s’ha fet especialment evident a partir de l’any 2021, quan el Consell i el Parlament Europeu van adoptar el Reglament (UE) 2021/697, de 29 d’abril de 2021. Aquest reglament va crear un nou instrument financer permanent i més ambiciós: el Fons Europeu de Defensa (FED), en el marc financer plurianual 2021-2027, amb l’objectiu de promoure la cooperació entre les empreses de la Unió en qüestions de defensa i potenciar la seva capacitat d’innovació. A més llarg termini, es busca crear una indústria de defensa europea que pugui facilitar l’“autonomia estratègica” de la Unió, és a dir, la seva capacitat d’actuar de manera autònoma, al costat dels seus socis, en matèria de defensa. Tot això entès en un sentit ampli (economia, innovació, tecnologia, etc.). En aquest sentit, sembla que el nom vol fer la cosa. Prèviament a la creació d’aquest instrument financer, també es van dur a terme canvis en l’estructura orgànica de la Comissió, a través de la creació d’una nova Direcció General d’Indústria de Defensa i Espai (DG DEFIS) que forma part de l’estructura interna de la Comissió des de finals de 2019. La seva finalitat és ocupar-se de la indústria de defensa i de l’espai, sota la responsabilitat del comissari de mercat interior. D’aquesta manera, la Comissió està desenvolupant una competència de caràcter executiu en qüestions de defensa que se centra en les següents funcions:

1. Supervisar i aplicar el FED; 
2. Fomentar projectes col·laboratius centrats en la creació d’un mercat europeu d’equips de defensa obert i competitiu; 
3. Fer complir les normes de contractació pública de la UE en matèria de defensa; i
4. Aplicar el Pla d’Acció sobre Mobilitat Militar, destinat a facilitar el desplaçament ràpid de les forces dels EEMM per tot el territori de la Unió.

Així doncs, la Comissió ha adquirit noves responsabilitats en relació amb el finançament de projectes de defensa concrets, molts d’ells ja aprovats i que estan inclosos en el si de la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO). Tanmateix, ha de quedar clar que la Comissió no té competències en matèria de Defensa, només en té per a l’execució dels instruments financers que s’han creat per a augmentar la despesa en qüestions de defensa. Per tant, parlar d’un comissari de Defensa tal com ho pregonen els mitjans de comunicació no sembla correcte; més aviat hauríem de parlar d’un Comissari d’Indústria de Defensa perquè, en aquesta ocasió, el nom no fa la cosa.