Partits d’esquerra no convencionals, primàries i oportunitats de les dones a les disputes pel lideratge

Per quin motiu és important que els partits polítics siguin democràtics internament? Quines característiques ha de tenir una organització per ser realment democràtica? Quines repercussions té la manca de democràcia interna sobre la representació?

Quan parlem d’organització interna ens referim a la manera com un partit està estructurat formalment i, en conseqüència, com funciona en la pràctica. Des de fa ja un temps la literatura ha discutit què significa que un partit sigui democràtic internament. I en aquest sentit, s’han identificat alguns trets essencials:

1. La implicació formal dels membres a través de votacions, tant en la selecció de lideratges com en la validació de decisions.
2. L’existència d’un cert grau de pluralisme i de processos deliberatius.
3. La distribució del poder a través d’òrgans en diferents nivells.

De fet, en els darrers anys, molts partits han intentat incorporar aquests elements, almenys en part, amb l’objectiu de projectar una imatge de transparència i horitzontalitat. Un dels mecanismes més estesos ha estat la celebració de primàries per seleccionar els lideratges.

Ara bé, l’ús generalitzat de les primàries va oberir la porta a analitzar-ne les conseqüències. Gideon Rahat, Reuen Y. Hazan i Richard S. Katz (2008) va ser els primers a qüestionar la creença que una major democràcia interna sempre reforça la democràcia del sistema polític en conjunt. El seu estudi empíric mostrava que l’ampliació de la base de participació en la selecció de líders podia acabar generant problemes de representació, especialment per a col·lectius infrarepresentats en política, com les dones.

Des d’aleshores, nombrosos treballs han aprofundit en aquest dilema, centrant-se sobretot en la selecció de líders (Cross et al., 2016; Verge i Astudillo, 2019; Wauters i Pilet, 2015; Astudillo i Paneque, 2022). D’aquesta manera, la literatura assenyala que les primàries poden comportar una major taxa de derrotes femenines per dos tipus de factors:

• De demanda: les dones hi són presents, però no són escollides.
• D’oferta: les dones, senzillament, no es presenten.

Pel que fa a la demanda, quan els membres d’un partit seleccionen entre candidats del mateix color polític, no poden basar-se en l’etiqueta partidista i recorren a altres processos o criteris per prendre la decisió, entre els quals hi ha els estereotips de gènere. En conseqüència, les dones són sovint percebudes com a menys preparades per liderar, fet que les situa en desavantatge. Un altre dels problemes associats a la demanda és com les primàries poden generar problemes de coordinació: cada votant decideix individualment, i això dificulta la construcció de consensos que puguin afavorir una representació equilibrada. En aquest sentit, les primàries poden penalitzar les dones més que altres mètodes de selecció més tancats, en què els equilibris interns poden jugar a favor seu.

Pel que fa a l’oferta, les primàries poden generar una falsa percepció d’imparcialitat que porta dones amb poques opcions a competir, cosa que deriva en un percentatge elevat de derrotes femenines sense que això impliqui necessàriament més biaix dels electors. A més, la cobertura mediàtica, que és clau per donar visibilitat als candidats, tendeix a afavorir els homes i a invisibilitzar les dones, que sovint són menys conegudes en els cercles polítics. Aquest conjunt de factors d’oferta i de demanda mostra que el mètode de selecció no només influeix en com s’avaluen els candidats, sinó també en qui s’anima a presentar-se, contribuint així a mantenir el biaix de gènere en el lideratge polític.

En aquest sentit, l’any 2022, els professors de la Universitat Pompeu Fabra, Javier Astudillo, i el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya, Andreu Paneque, publiquen un article en què estudien la probabilitat que una dona candidata guanyi unes eleccions per liderar un partit polític, i determinen quins problemes —si demanda o oferta— expliquen aquesta probabilitat. En aquest primer article els autors demostren que les dones candidates tenen menys probabilitats d’èxit que els seus homòlegs homes en les primàries de partit, en comparació amb mètodes de selecció més exclusius. A més, els resultats de l’estudi demostren com tot i controlar pel tipus de candidats, els resultats mostren que les primàries continuen sent perjudicials per a les opcions de victòria de les dones en contextos de competència mixta. Per això, els autors suggereixen que el problema de les primàries rau principalment una qüestió de demanda. És a dir, l’elecció d’aquells que voten a les eleccions, no de la presència de les dones en aquestes. En conseqüència, el tipus de mètode de selecció i, especialment, el perfil dels participants en el procés de selecció, esdevenen factors clau per entendre les dificultats d’accés de les dones a càrrecs de lideratge, tant en partits de centredreta com de centreesquerra.

Tot i això, les conclusions de l’estudi del professor Javier Astudillo (UPF) i Andreu Paneque (UOC) no es poden extrapolar a tots els partits polítics ni a totes les famílies ideològiques, per dues raons principals. En primer lloc, l’estudi no inclou els partits no convencionals, sinó que se centra exclusivament en formacions de centredreta i centreesquerra, restringint així l’anàlisi de l’efecte dels mecanismes de selecció a l’àmbit dels partits tradicionals. En segon lloc, si el mecanisme que explica l’efecte negatiu de les primàries sobre les candidatures femenines és un problema de demanda —és a dir, relacionat amb qui elegeix els candidats—, és plausible pensar que els membres i simpatitzants dels partits verds o d’esquerra alternativa tinguin una posició més extrema amb la igualtat de gènere.

A partir d’aquesta hipòtesi, Astudillo i Paneque (2025) publiquen un article en què s’estudia si la ideologia del partit pot moderar o modificar l’efecte negatiu de les primàries sobre les dones candidates. Concretament, l’article Non-mainstream left parties, primaries, and women’s winning chances in leadership contests planteja dues hipòtesis:

1. En primer lloc, que les candidates dones tindrien més probabilitats de guanyar primàries en partits d’esquerra alternativa o verds que en partits de centreesquerra o centredreta. 
2. En segon lloc, que l’efecte negatiu de les primàries sobre les possibilitats d’una dona de guanyar un concurs mixt seria menor —o inexistent— en els partits d’esquerra no convencionals.

En aquest sentit, els resultats recents d’Astudillo i Paneque (2025) no troba evidències estadístiques que les candidates dones tinguin més probabilitats de guanyar primàries en partits verds o partits de l’esquerra alternativa. Ara bé, els autors sí que detecten com l’efecte negatiu sobre les possibilitats de les dones de guanyar unes primàries mixtes en comparació als altres mètodes de selecció – congressos o selecció per part de la cúpula del partit – depèn del tipus ideològic de partit. 

En altres paraules, veiem com en els partits de centre-dret i centreesquerra, existeix una diferència d’actitud envers la valoració de les candidates entre els membres o simpatitzants del partit – persones que voten en les primàries— en comparació als càrrecs de partits – persones que voten en congressos o la selecció per l’executiva del partit—.

Per a més informació, podeu consultar l’article complet a: 

Astudillo, J., & Paneque, A. (2025). Non-mainstream left parties, primaries, and women’s winning chances in leadership contests. Party Politics, 0(0). https://doi.org/10.1177/13540688251383623

Bibliografia

Astudillo, J., & Paneque, A. (2022). Do party primaries punish women? Revisiting the trade-off between the inclusion of party members and the selection of women as party leaders. Party Politics, 28(3), 496-506.

Cross, W., Pilet, J.-B., & Deschouwer, K. (2016). The selection of party leaders in contemporary parliamentary democracies: A comparative study. Routledge.

Verge, T., & Astudillo, J. (2019). The gendered effects of democratizing candidate selection: Assessing demand and supply dynamics in the case of closed primaries. Party Politics, 25(3), 281–291. https://doi.org/10.1177/1354068817710223

Wauters, B., & Pilet, J.-B. (2015). The impact of party primaries on women’s representation: A comparative perspective. In R. Murray (Ed.), Gender quotas and the reform of political representation (pp. 73–92). Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137015748_5