Les exempcions de l’IRPF i els mitjans adequats de solució de controvèrsies

La Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia (LO 1/2025), que entra en vigor el 3 d’abril de 2025, no només ha introduït importants canvis processals, sinó que també ha modificat algunes exempcions en matèria de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en la seva disposició final 14.a, a l’efecte de tenir en compte la implantació i el foment dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC).

Aquesta Llei orgànica pretén fomentar la “cultura de l’acord”, tractant de reduir els procediments judicials i, consegüentment, la sobrecàrrega dels tribunals. Per fer-ho, s’han d’intentar solucionar, en l’àmbit civil i mercantil (art. 3 LO 1/2025), determinats conflictes a través d’un MASC abans d’acudir a un judici, i es converteix així en requisit de procedibilitat perquè sigui admissible la demanda en els supòsits previstos en l’art. 5 LO 1/2025 (situació que haurà d’acreditar-se en els termes de l’art. 10 LO 1/2025). D’aquesta manera, tal com es posa en relleu en el seu preàmbul, “es compleix la màxima de la Il·lustració i del procés codificador: que abans d’entrar al temple de la Justícia, s’ha de passar pel temple de la concòrdia”.

A aquest efecte, s’entén per MASC “qualsevol tipus d’activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, a la qual les parts d’un conflicte acudeixen de bona fe a fi de trobar una solució extrajudicial a aquest, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d’una tercera persona neutral” (art. 2 LO 1/2025). Per tant, es tracta de mecanismes dissenyats per gestionar i resoldre conflictes al marge del procés de judicial, de forma més ràpida, efectiva i econòmica; perquè la seva funció principal és buscar una solució integral al conflicte que satisfaci els interessos i les veritables necessitats de les parts.

En particular, són considerats com a MASC els mitjans següents, així com els que es prevegin en una norma legal, estatal o autonòmica (art. 5.1 LO 1/2025): negociació directa, amb o sense advocat; mediació; conciliació privada, notarial o registral; opinió neutral d’una persona experta independent; oferta vinculant confidencial i procés de dret col·laboratiu. Per tant, cal distingir aquells MASC que requereixen la intervenció d’un tercer neutral que faciliti o promogui la negociació o, fins i tot, l’acord (mediació, conciliació, opinió de l’expert independent i processos de dret col·laboratiu) i aquells en què tan sols intervenen les parts o els seus advocats, sense participació de cap tercer (oferta vinculant confidencial i negociació directa).

De tot l’anterior es deriva la importància de triar el MASC idoni per a cada conflicte, així com l’adequada acreditació de l’intent d’arribar a una solució a través d’un MASC. En qualsevol cas, caldrà veure si aquesta nova regulació suposa un avenç real en la cultura de l’acord i si el requisit de procedibilitat no es converteix en una simple formalitat que cal complir per acompanyar la demanda.

Centrant-nos en l’àmbit tributari, la reforma operada per la LO 1/2025 afecta, en concret, tres supòsits d’exempció contemplats en l’art. 7 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, reguladora de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF): lletres d), e) i k). Així, respectivament, s’ha adaptat l’exempció de les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals; s’han aclarit certs aspectes relacionats amb les indemnitzacions per acomiadament, i, finalment, es redacta de nou l’exempció d’anualitats per aliments percebudes dels pares. 

En primer lloc, s’ha ampliat l’exempció de l’art. 7.d) LIRPF per a les indemnitzacions en els casos de responsabilitat civil per danys personals, per incloure, a més de les previstes legalment o judicialment, altres indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals físics o psíquics, la quantia dels quals s’hagi fixat com a conseqüència d’un acord de mediació o de qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment previst.

Per a l’aplicació d’aquesta exempció i evitar situacions indesitjades de planificació o frau fiscal, es requereix: que la indemnització sigui satisfeta per l’entitat asseguradora del causant del mal; que es produeixi la intervenció d’un tercer neutral en l’acord i que aquest s’hagi elevat a escriptura pública, i, finalment, que la quantia exempta no superi la que es fixaria d’acord amb el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació (incorporat com a annex en el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre).

La segona de les exempcions modificada per la LO 1/2025 és la contemplada en l’art. 7.e) LIRPF per a les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador (en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors, en la seva normativa de desenvolupament o, en el seu cas, en la normativa reguladora de l’execució de sentències), sense que pugui considerar-se com a tal l’establerta en virtut de conveni, pacte o contracte. Després de la seva nova redacció, s’inclouen les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu com a pas previ a l’inici de la via judicial social; perquè, tal com s’aclareix legalment per raons de seguretat jurídica i seguint el criteri administratiu i jurisprudencial existent, en aquests supòsits no tenen la consideració d’establertes en virtut de conveni, pacte o contracte.

I, finalment, també s’ha modificat l’exempció prevista en l’art. 7.k) LIRPF, relativa a les anualitats per aliments percebudes dels pares, per eliminar dubtes sobre la seva procedència quan es fixin pel conveni regulador al qual es refereix l’article 90 del Codi civil o el conveni equivalent de la normativa de les comunitats autònomes, aprovat per l’autoritat judicial o formalitzat davant el lletrat de l’Administració de justícia, o en escriptura pública davant notari. A més, s’estableix de manera expressa que aquesta exempció és aplicable amb independència que aquest conveni derivi o no de qualsevol mitjà adequat de solució de controvèrsies legalment previst.