La disrupció normativa al subsidi d’incapacitat temporal: durada i assistència sanitària
22/07/2024
La professora Mònica Ricou Casal va publicar l’article “La disrupció normativa del subsidi d’IT per contingències comunes” a la Revista de Derecho de la Seguridad Social. Laborum, núm. 39 (juny) a la secció d’Estudios Doctrinales. A continuació, en destaquem alguns aspectes:
L’article analitza el subsidi d’incapacitat temporal (d’ara endavant, IT) per contingències comunes en dues de les característiques: la durada i l’assistència sanitària que rep la persona beneficiària. El fet causant d’aquest subsidi es produeix, entre altres requisits, quan la persona treballadora rep assistència sanitària i està impedida per al treball.
La durada del subsidi d’IT per accident i malaltia comuna actualment és de 365 dies, prorrogables per cent vuitanta dies més, quan es presumeixi que la persona treballadora pugui ser donada d’alta mèdica per curació. Durant aquest temps es rebrà assistència sanitària pel sistema nacional de salut (d’ara endavant SNS). En el supòsit dels accidents de treball i les malalties professionals, la prestació d’assistència sanitària es rep de les Mútues col·laboradores de la seguretat social (d’ara endavant MCSS).
La prestació d’assistència sanitària mitjançant el SNS és el conjunt de sistemes autonòmics i descentralitzats, basant-se en la competència de les CCAA en la matèria. La norma bàsica la dicta l’Estat segons disposa l’article 149.1.16 de la Constitució espanyola. Un cop es determini la normativa bàsica podran les CCAA establir requisits addicionals. L’objectiu pretenia ser que els ciutadans gaudissin d’un servei en condicions d’igualtat en l’accés a l’assistència sanitària, independentment de la residència.
Des de l’estudi doctrinal esmentat, i que ara es resumeix el més destacable, es fa un reclam a un SNS no fragmentat fins al punt de fer la sensació que estem davant de 17 sistemes de salut diferents. De màxima importància és que, si el subsidi d’IT implica estar rebent assistència sanitària, aquesta serà diferent segons la comunitat autònoma de residència de la persona beneficiària. La competència de seguretat social és exclusiva de l’estat, però la protecció d’assistència sanitària no, l’estat només dicta la normativa bàsica. No s’advoca per un no respecte a l’estat de les autonomies, però sí uns criteris tan uniformes com sigui possible a tot el territori nacional.
Un altre factor que entorpeix la prestació d’assistència sanitària pròpia del subsidi d’IT són les llargues llistes d’espera de l’SNS en general a totes les CCAA. Sigui com sigui, un diagnòstic tardà pot empitjorar una malaltia, els símptomes o convertir-la en malaltia crònica.
Podria ser recomanable que les Mútues Col·laboradores de la Seguretat Social per descongestionar l’SNS assumissin proves diagnòstiques de les persones treballadores quan les causes fossin d’origen comú. Així doncs, es fa èmfasi en aquestes línies que les malalties d’origen psicosocial, també laborals, és a dir, contingències professionals, tinguin a bé les Mútues Col·laboradores prestar l’assistència sanitària que legalment els correspon. No d’una altra manera, tampoc no es pot fer una prevenció de riscos real i efectiva, si no es disposa d’aquestes dades.
On es produeix la disrupció normativa i cal alertar és que el moment de naixement del subsidi d’IT s’inicia des de la baixa mèdica i és quan comença el període màxim de durada de la IT i no des que comença el procés de curació. La durada del subsidi d’IT està condicionada a un termini sense tenir en compte si transcorregut aquest s’ha produït la curació de la persona treballadora o si està pendent d’una intervenció quirúrgica.
Com a conclusió, basant-se en el que s’ha assenyalat, subratllar el desfasament entre la normativa reguladora del subsidi d’IT i la normativa reguladora de l’assistència sanitària. Haurien d’anar unides i no es poden regular sense tenir-se en compte. El naixement per al còmput de la durada del subsidi d’IT hauria de ser des que comenci el procés de curació, ja que no és responsabilitat de la persona pacient assumir la gestió del sistema nacional de salut. S’entreveu en termes de seguretat jurídica una reforma integral del subsidi d’IT. A l’equilibri hi ha la virtut.
Per a un major desenvolupament d’aquestes qüestions, es pot consultar la integritat de l’article esmentat a:
Ricou Casal, Monica, La Disrupción Normativa en el subsidio de IT por Contingencias Comunes. (2024). Revista De Derecho De La Seguridad Social, Laborum, 39, 51-66. https://revista.laborum.es/index.php/revsegsoc/article/view/973
