Eficiència organitzativa i l’ús de la IA en els tribunals espanyols
10/10/2025
Pot la intel·ligència artificial contribuir a resoldre alguns dels problemes estructurals de la justícia espanyola? La Dra. Ayllen Gil Seaton analitza en el seu article Eficiencia organizativa y el uso de la IA en los tribunales españoles, presentat en el marc de l’IAPL Colloquium 2025, de quina manera iniciatives com el pla IA4JUSTICE, impulsat a Catalunya, busquen agilitar la redacció de sentències i reduir la sobrecàrrega dels jutjats. Un debat que combina innovació tecnològica, reptes ètics i la necessitat de mantenir sempre la supervisió humana.
La justícia espanyola arrossega des de fa anys un diagnòstic complex, marcat per la lentitud, la sobrecàrrega de feina i els costos elevats. En aquest context, l’autora subratlla dues dades especialment significatives en aquest sentit: entre 2018 i 2023 els assumptes pendents es van incrementar un 52 %, mentre que els assumptes nous ingressats ho van fer un 16 %.
Aquesta percepció d’ineficiència del sistema judicial ha promogut una reforma legislativa que té com un dels seus eixos principals l’eficiència digital. En aquest escenari, la digitalització i la intel·ligència artificial (IA) apareixen com a instruments útils per “aconseguir una justícia més eficient”. En aquest context, l’article explora l’ús potencial de la IA en l’adopció de sentències, mitjançant el pla IA4JUSTICE, impulsat per la Generalitat de Catalunya, l’objectiu últim del qual és “fer la justícia més eficient i escurçar la durada dels procediments dels jutjats catalans”.
El sistema pilot, iniciat el 2025, utilitza models de llenguatge extens (MLE) i tècniques de cerca semàntica per assistir en la redacció de sentències en casos repetitius. Els seus primers resultats són significatius quant a la reducció del temps: “la redacció d’una sentència pot reduir-se de dues hores a tot just vint minuts, la qual cosa equival a un estalvi estimat de fins a 12.000 hores anuals de feina judicial en els jutjats participants”, segons assenyalen els seus desenvolupadors.
Ara bé, l’autora adverteix que la incorporació de la IA a la funció jurisdiccional no està exempta de riscos. Entre ells, destaquen els biaixos algorítmics: “les dades utilitzades per entrenar el sistema estan esbiaixats, ja sigui perquè reprodueixen un determinat biaix dels seus desenvolupadors o perquè el model subrepresenta determinats grups o minories”. També alerta sobre el biaix d’automatització, és a dir, “la tendència dels jutjadors d’acceptar els resultats de la màquina sense una verificació crítica independent”.
Per això, és essencial preservar el paper central de la intervenció humana. En aquesta línia, el pilot IA4JUSTICE ha previst salvaguardes ètiques, com ara la protecció de dades, la transparència algorítmica i la supervisió per part d’un comitè multidisciplinari.
La conclusió de la Dra. Gil Seaton és clara: “l’articulació estratègica entre digitalització, intel·ligència artificial i supervisió humana obre un horitzó de millora sostinguda del servei públic de justícia a Espanya, sempre que es garanteixi el compliment de garanties bàsiques i principis ètics”.
Per a més informació, podeu consultar l’article complet a: Gil Seaton, Ayllen. 2025. “Eficiencia organizativa y el uso de la IA en los tribunales españoles”. IAPL Colloquium 2025. Full papers, 302. https://iaplcolloquium2025.pravo.hr/call-for-papers/full-papers.
