Pòdcast Parenthesis | Eleccions als EUA: anàlisi política i comunicativa

En aquest nou episodi de Parenthesis, el pòdcast dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el professor Alexandre López-Borrull dirigeix un debat entre Ana Sofía Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política, i Miquel Pellicer, director d’Estratègia Digital de la UOC, per a analitzar les Eleccions als EUA del passat 5 de novembre. Amb el focus posat en l’anàlisi política i la comunicació política, el debat permet comprendre millor per què, amb un marge tan ajustat en les enquestes i en els resultats, la manera d’arribar al votant sembla haver estat la clau i com ha incidit la desinformació.

Pots escoltar l’episodi complet aquí:

Alexandre López-Borrull (A): El resultat de les eleccions als EUA del 5 de novembre és el que s’esperava?

Ana Sofía Cardenal (AS): Era un escenari probable. El que era molt improbable era un empat, encara que en termes de vot popular no arriba a dos punts de diferència. M’ho esperava, però és complicat entendre la decisió agregada dels votants americans, tenint en compte el passat i el comportament de Donald Trump.

Miquel Pellicer (M): El moment té a veure també amb el context que dominava i domina. No només el Partit Republicà, sinó gran part de les institucions. El trumpisme està entre el 35 i el 50% de les càrregues actuals del partit, tant del Senat com de la Cambra de Representants. El que hem vist és que el trumpisme està més pròxim a ser una religió que un moviment polític des del punt de vista d’una centralitat autàrquica, d’un líder que llança missatges i que, d’una forma gairebé irracional o directament emocional, activa a molta gent. I era difícil que una candidata amb un passat poc fort, a nivell d’accions polítiques, pogués contrarestar aquesta maquinària i ideologia molt assentada dins d’una base comunitària molt important.

(A): Com s’explica aquesta polarització i incertesa de les enquestes?

(AS): La victòria es decidia als marges. El que es va veure és que aquests Estats clau i grups clau, com les minories racials, joves o dones dels suburbis, es decantaven en una mateixa direcció. No és que hagi guanyat Trump a les ciutats, és que el marge s’ha reduït. L’avenç d’Harris s’ha reduït, i aquests eren feus demòcrates.

Anàlisi dels resultats en clau política

(A): Diríeu que ha guanyat Trump o ha perdut Harris?

(M): Jo directament crec que ha guanyat Donald Trump. És a dir, guanya un tipus de vida, de visió del món i de visió del que és els Estats Units. Perquè al final no és només una batalla perduda dels demòcrates, de si no han sabut trobar-se o connectar amb la gent, sinó que, d’alguna forma, malgrat tot el que dèiem del context i les coses que Trump va fer en el seu primer mandat, la gent ha comprat emocionalment aquest relat i, sobretot, ha comprat realment aquest lideratge.

(AS): Jo no estic completament d’acord. El Partit Demòcrata ha perdut, s’ha deixat vuit milions de vots respecte a les últimes eleccions. Això és enorme, però no hi ha tanta diferència entre el primer i el segon. Crec que realment hi ha hagut problemes en la campanya d’Harris. No va haver-hi primàries, per la qual cosa ella, d’alguna manera, va ser nomenada. La gent que la va nomenar la controla. Ella no es va arriscar, tenia molta por d’equivocar-se. Hi ha hagut problemes en la campanya i hi ha hagut una candidata que no era prou forta com per a ser competitiva respecte a Donald Trump. Biden no hauria d’haver apurat fins al final, sinó que s’hauria d’haver planificat la transició a un nou lideratge dins del partit demòcrata.

(M): Al final, l’efectivitat d’una campanya electoral té molt a veure amb la capacitat que tu tens d’impactar i de mobilitzar. Impactar en missatges i en canals i en continguts, i mobilitzar des del punt de vista d’obtenir connexions i de engagement. El que hem vist és que la fidelització de Trump era molt alta, i d’alguna manera l’impacte o la confiança de la gent en un candidat era superior a la confiança que es tenia en la candidata demòcrata. Jo crec que aquest tema és important i també s’ha de replantejar el paper dels mitjans en la democràcia, sobretot en les campanyes electorals.

I ara, què? Perspectiva dels resultats dels Estats Units des d’Europa

(A) Què ens estem perdent des d’Europa sobre l’anàlisi de la societat dels Estats Units?

(M): Et diria que la primera qüestió és l’etnocentrisme que tenim aquí, on a vegades ens perdem entre l’anàlisi del que desitgem i el que veiem. La perspectiva nord-americana o americana és molt diferent de la perspectiva europea. A vegades ho veiem des d’una perspectiva d’infoentreteniment, perquè veiem sèries, ens agrada seguir-les, etcètera, però des del punt de vista de la perspectiva social, els Estats Units té una complexitat que a nosaltres ens escapa perquè els Estats Units són molts països dins d’una mateixa federació.

(AS): Jo apuntaria altres factors que cal tenir en compte. Un és la polarització, que no sols és ideològica, sinó afectiva, i ho veiem amb el consum d’informació, on l’ecosistema de mitjans de la dreta està altament coordinat. Un altre factor és la lleialtat al partit, perquè hi ha gent que ha votat a Trump, però altres han votat al Partit Republicà.

(M): La lectura demòcrata segueix fidel als mitjans legacy, però en l’àmbit trumpista hi ha una desconfiança brutal cap als legacy. El Pew Research Institute explica que cada vegada la gent s’informa més en TikTok, i no tant en mitjans tradicionals.

(AS): A Europa no tenim res comparable a l’ecosistema de mitjans de dreta que hi ha als Estats Units. Afortunadament, a Europa del nord tenim un sistema de mitjans bastant saludable, on, per exemple, els mitjans públics continuen sent els pilars a través dels quals s’informa la gent. Parlem de la BBC al Regne Unit, però també de la televisió pública a França o Alemanya. Espanya és un cas una mica diferent. Jo diria que l’ecosistema mediàtic que tenim no és, ni molt menys, saludable i robust com en el nord d’Europa.

Anàlisi dels resultats en clau de comunicació política

(A): La frontera entre periodisme i activisme és molt tènue. És un fenomen que pot ser creixent?

(M): Sí, és creixent. Tots els influencers de notícies estan sent un contrapoder important.

(AS): Jo hi estic d’acord, però crec que el que tenim és una divisió per generacions o edat. Els joves s’informen només per xarxes socials, i el que hem de mesurar i estudiar és com influeixen aquests activistes en els joves, perquè són referents per a ells. Però la gent a partir de 40 o 45 anys, segons el Digital News Report de Reuters, s’informa per televisió, per la qual cosa la tele continua sent un referent.

(M): Al final, el que estem veient és com està evolucionant, des d’un punt de vista comunicatiu o digital, aquest ecosistema de xarxes. Potser l’etapa feliç de les xarxes ja l’hem passat.