Pòdcast Parenthesis | L’impacte de la ciència ciutadana en la societat

Nou episodi del pòdcast Parenthesis! En aquest nou capítol, reflexionem sobre ciència ciutadana amb la Dra. Isabelle Bonhoure, investigadora i coordinadora del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona; el Dr. Rafael Vidal, delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya; i la Dra. Candela Ollé, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i co-IP del projecte Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación. Podeu escoltar l’episodi aquí:

Què és la ciència ciutadana?

La ciència ciutadana és un dels pilars de la ciència oberta més importants, ja que els projectes de ciència ciutadana busquen una profunda democratització del coneixement i conviden a una participació activa dels no-professionals de la ciència. “La ciència ciutadana té dos vessants: d’una banda, és la implicació activa del públic general en tasques pròpies de la recerca i, de l’altra, la ciència ciutadana ha d’investigar les preocupacions socials dels ciutadans”, explica la Dra. Isabelle Bonhoure. 

Per la seva part, el Dr. Rafael Vidal assegura que “la ciència ciutadana té un impacte molt gran en la societat perquè la ciutadania pot participar de manera activa en el procés de trobar una solució a un repte o preocupació social”. I afegeix: “La ciència ciutadana pot ser una vacuna contra les fake news: t’ensenya que hi ha un procés constructiu i estructurat –que és el procés científic– que et permet arribar a la solució d’un problema compartit amb la societat a partir de la cocreació”. 

Bonhoure destaca el poder de la ciència ciutadana per canviar la visió de la ciència. “La ciència ciutadana permet canviar la visió dels científics i científiques i empoderar-los per fer una recerca més propera i assequible”, afirma. 

El paper de la ciència ciutadana a les universitats catalanes

Avui dia la majoria d’universitats promouen projectes de ciència ciutadana. Ara bé, de quina manera es tracta aquesta disciplina als centres catalans? El Dr. Rafael Vidal destaca que la UPC compta amb una estratègia de ciència oberta amb l’objectiu d’apropar la ciència ciutadana als investigadors i investigadores. “Hem creat un portal per fer visible la ciència ciutadana a la universitat, impulsem formacions en aquest àmbit i també hem organitzat una jornada de ciència oberta dedicada a la ciència ciutadana amb la finalitat de posar-la damunt la taula i aconseguir que els investigadors i investigadores coneguin aquestes noves maneres de treballar”, explica. I afegeix: “Aquesta feina educativa i de divulgació sobre la ciència ciutadana és molt rellevant. Per aquest motiu, a més de fer accions dirigides al personal investigador, també ens agradaria fer arribar la ciència ciutadana als estudiants de grau, de màster i de doctorat amb l’objectiu que hi hagi una motivació per treballar en aquest àmbit”. 

La Dra. Isabelle Bonhoure assegura que “és important treballar amb les escoles de primària i secundària per donar a conèixer la ciència ciutadana”. Bonhoure forma part del grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un grup de recerca que va començar a treballar en l’àmbit de la ciència ciutadana amb l’Ajuntament de Barcelona l’any 2012. Posteriorment, l’any 2021 van començar a oferir formació en aquest àmbit en el marc d’un projecte europeu sobre ciència ciutadana social, i l’any 2023 van impulsar el primer programa acreditat sobre ciència ciutadana a la Universitat de Barcelona, en col·laboració de la Taula del Tercer Sector i dins del programa europeu TORCH. “Des de la Universitat de Barcelona hem impulsat un espai web que ofereix recursos sobre ciència ciutadana per al personal investigador, estudiants, entitats civils i altres col·lectius. Aquesta pàgina web ofereix píndoles gràfiques i audiovisuals que inclouen una introducció a la ciència ciutadana, una presentació de nou projectes mitjançant infografies, i la descripció acurada de sis idees clau d’aquest tipus de recerca col·laborativa (cocreació, comunitats, eines i mètodes, dades, ètica i inclusió, i acció)”, destaca. 

Tant Vidal com Bonhoure coincideixen que cada vegada veurem més projectes de ciència ciutadana en els centres educatius i de recerca. “D’aquí a uns anys potser deixarem de parlar de ciència ciutadana perquè serà clau en qualsevol projecte de recerca: deixarà de ser una singularitat i passarà a formar part de les metodologies de treball dels investigadors i investigadores”, conclou Vidal.