Pòdcast Parenthesis | 25 anys dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC

Nou episodi del pòdcast Parenthesis amb motiu del 25è aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En aquest nou capítol, conduït pels professors Antoni Roig Telo i Lola Costa Gálvez, repassem el camí recorregut al llarg d’aquests anys, compartim experiències i anècdotes i mirem cap al futur de la comunicació amb persones de la comunitat UOC i professionals del sector. Pots escoltar l’episodi sencer aquí:

25 anys: un repàs de la trajectòria recorreguda 

En la primera part de l’episodi recordem diverses anècdotes i experiències amb algunes de les persones que han liderat els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació  al llarg d’aquests 25 anys: Agustí Canals Parera, Ferran Lalueza Bosch i Jordi Sánchez Navarro.

Agustí Canals Parera recorda els inicis i la posada en marxa dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. “Recordo una UOC molt divertida on s’aprenia moltíssim. En aquell moment el rector era Gabriel Ferraté, una persona molt especial i amb una habilitat per fer que les coses passessin i per involucrar a les persones en el projecte de la Universitat”, reflexiona. I afegeix: “Només Ferraté s’hauria atrevit a iniciar uns estudis en l’àmbit de la documentació –posteriorment vam centrar-nos més en la comunicació– posant-hi un físic al capdavant”. 

De fet, en aquest episodi Canals també menciona la granota del rector Ferraté. “Quan anaves al seu despatx mai sabies que et podries trobar: un dia t’ensenyava l’últim gadget que s’havia comprat, i l’altre un mòbil petit o pel·lícules de Disney que s’havia descarregat des d’Internet. Inclús un dia vaig veure com alimentava amb ratolins a una granota gran que tenia dins d’un terrari en el seu despatx”, recorda.  

Ferran Lalueza Bosch recorda el repte d’adaptar la docència a l’espai europeu d’educació superior. “La UOC estava molt ben posicionada per fer el salt a l’espai europeu d’educació superior, ja que en un context en què les classes magistrals perdien protagonisme enfront del treball autònom de l’alumnat, nosaltres teníem cert avantatge. I el fet que fóssim un equip reduït i la gestió es pogués resoldre de manera més consensuada i raonable va contribuir-hi positivament”, assegura. I afegeix: “El que recordo molt d’aquell moment és la pèrdua de les llicenciatures de segon cicle, un format que a nosaltres ens funcionava molt bé perquè permetia que persones que venien d’una titulació prèvia poguessin especialitzar-se en un període de temps més reduït”. 

No obstant això, Lalueza assegura que ara, veient-ho amb perspectiva, creu que la solució final va ser la correcta. “En aquell moment vam decidir crear un grau de Comunicació molt transversal, genèric i que toqués totes les tecles de les llicenciatures de segon cicle que oferíem. Aquest programa, sumat amb l’oferta de màsters que tenim actualment en diferents àmbits (periodisme digital, publicitat, comunicació corporativa, social media, disseny i periodisme esportiu), ha estat un encert i respon molt bé a les necessitats del mercat laboral, ja que el sector professional ha avançat cap a un camí on la transversalitat i la polivalència són essencials”, destaca.

L’actual director Jordi Sánchez Navarro reflexiona sobre els trets distintius que fan únics i especials els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació. “Som molt bona gent, som una família i tenim una majoria aclaparadora de dones. Som un equip amb una alta qualificació acadèmica, i en els últims anys hem crescut i hem incorporat talent excepcional en termes d’innovació docent. Ens caracteritzem per estar sempre en la primera línia de la innovació en la mesura del que sabem i podem i hem crescut molt en recerca”, assegura. 

Així mateix, Sánchez enumera algunes de les principals tendències actuals en l’àmbit de la comunicació: la irrupció de la intel·ligència artificial, el metavers i la realitat virtual, la hiperpersonalització dels continguts i els sistemes omnicanal, la necessitat d’emocionar i explicar històries a través de l’storytelling i continguts audiovisuals a les xarxes socials o la comunicació sostenible i la responsabilitat social corporativa. D’altra banda, també assegura que cal treballar per una comunicació inclusiva, diversa i ètica. “El gran valor de les persones que ens dediquem a la comunicació és garantir una societat crítica: hem de promoure l’alfabetització en la detecció de notícies falses i la verificació d’informació”, conclou. 

Com ha evolucionat la docència en línia en l’àmbit de la comunicació?

En l’última part d’aquest episodi especial de Parenthesis reflexionem sobre l’evolució de la docència en línia en l’àmbit i de la comunicació amb professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.

Judith Clares, Elena Neira, Gemma San Cornelio, Irma Marco, Elisenda Estanyol, Mireia Montaña, Lorenzo Marini i Candela Ollé responen a quatre preguntes en aquest àmbit: Com evolucionarà la docència en línia després de la irrupció de ChatGPT? Com podem captar millor l’atenció de l’estudiantat en un entorn on les persones tenim més accés a informació que mai? Com podem posar èmfasi en la qualitat de la informació per sobre de la crida fàcil del clickbait? Si poguéssim teletransportar un professor del 1995 a una aula actual, quin seria el primer xoc cultural que tindria? Sense dubte, un debat ple de reflexions interessants per fer front als reptes de la docència en l’àmbit de la comunicació. No us el perdeu!