Montse Cufí, graduada del màster, ens fa un resum del seu Treball Final de Màster

Gestió de comunicació de crisi: Enfocament pràctic sobre l’actuació de Fira Barcelona davant la COVID-19

Quan el final del màster s’acosta, tots tenim en ment el treball final. De què tractarà?, serà interessant per a nosaltres?, i pels altres?, de quin tipus serà?. I mil preguntes més que ens fem! La meva recomanació: busca un tema actual i que et sigui proper.

Així doncs, davant l’actual situació en la qual estem immersos vaig veure una gran oportunitat per estudiar: com ha de ser la comunicació en temps de crisi. Es tractava d’una situació sense precedents, un format de crisi que mai havíem viscut. El confinament va provocar l’aturament de la majoria d’activitats econòmiques, deixant només les essencials. La comunicació havia de ser més clara que mai.

En aquells moments, tot just començava aquesta crisi, he de dir que això m’espantava una mica. Els temps d’incertesa que venien, pensar que el meu projecte podia canviar i evolucionar constantment i la dificultat que suposava la recerca d’informació tenint tots els centres i biblioteques tancats… però això era el que el feia un repte més atractiu. Per poder veure un cas pràctic i proper vaig decidir analitzar la gestió que duia l’empresa on treballo, una empresa capdavantera en l’organització de fires i congressos i una de les més importants de tot Europa: Fira Barcelona, on la crisi va arribar amb la cancel·lació del Mobile World Congress.

D’aquesta manera ja tenia la idea, era el moment de començar a estructurar-la, per això vaig començar a recopilar informació per crear un ordre. Vaig estructurar-lo en dos grans apartats, un teòric i un pràctic. La recerca teòrica em va donar tots els coneixements necessaris sobre gestió de crisi per poder desenvolupar l’anàlisi pràctic.

Quan parlem de crisis moltes vegades pensem en aquelles grans crisis que afecten a tothom, com podria ser la crisi del 2008; però una crisi pot ser qualsevol esdeveniment que pugui afectar l’empresa, ja sigui la seva reputació, els seus actius financers, actius humans, etc. i que poden ser causades per la mateixa actuació de l’empresa i no per factors externs.

La idea principal que vull transmetre a través del meu projecte és que tota comunicació de crisi es pot preveure i desenvolupar abans que arribi aquesta amb una bona gestió de crisi prèvia. L’element estrella és el Manual de Comunicació de Crisi. Aquest manual estudia qualsevol tipologia de crisi per poder-la prevenir, preveure i gestionar, com també el format de respostes que s’han de donar i qui són els responsables de la gestió. Aquests responsables formaran el Comitè de Crisi i seran els encarregats d’analitzar i avaluar la situació, establir un pla d’acció i posar en marxa el pla de comunicació. La prevenció és necessària per tal de poder gestionar i superar la crisi un cop ha esclatat. El fet de seguir el que s’indica en el Manual de Comunicació de Crisi ajudarà a  que els nostres missatges estiguin estructurats i, per tant, tinguin credibilitat, fet importantíssim per conservar la bona reputació de l’empresa durant i després de la crisi. 

A més a més, cal remarcar la importància de comunicar tant externament com internament. Són ambdós públics els que ens exigeixen informació i, per tal que la comunicació sigui coherent i efectiva, no podrem deixar de banda cap d’aquests.

L’elaboració d’un bon Manual de Comunicació de Crisi no us podrà garantir l’èxit econòmic, però sí el comunicatiu.