Laura Aznar: cinc reflexions sobre el rol del periodisme
08/05/2025
Sonia Herrera Sánchez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), va entrevistar a Laura Aznar Llucià, sociòloga, periodista i professora col·laboradora del màster universitari de Periodisme i Comunicació Digital de la UOC, en el marc del 25è aniversari dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
Una conversa imperdible sobre el rol del periodisme, la independència professional i la sostenibilitat dels mitjans independents. Visualitza l’entrevista sencera aquí:
Cinc reflexions sobre el rol del periodisme
1. El periodisme pot transformar la societat. Els mitjans de comunicació alternatius –com Crític, La Directa, La Marea, El Salto o CTXT– tenen un paper molt rellevant en l’àmbit comunicatiu. “Des de l’any 2008 i 2009, amb les protestes sobre el Pla Bolonya, Can Vies, les vagues generals, el 15-M… hem viscut una època de molta ebullició contextual que va donar un camp molt fèrtil perquè nasquessin mitjans de comunicació alternatius. Davant d’aquest context, va sorgir l’oportunitat de crear nous mitjans de comunicació, amb una manera de comunicar i d’organitzar-se empresarialment d’una manera molt diferent”, relata Laura Aznar. I afegeix: “Aquest tipus de periodisme pot ser molt útil, i a mi m’emociona molt quan des de la feina que fem a Crític contribuïm a transformar les coses”.
2. El periodisme d’actualitat ha d’aportar context i explicar l’origen dels fets. En un context comunicatiu cada cop més ràpid i superficial, una de les principals tasques del periodisme ha de ser explicar, interpretar i donar context. “Ha d’haver-hi mitjans de comunicació que facin periodisme d’actualitat: està bé que la gent estigui informada per poder formar la seva pròpia opinió i tenir un sentit crític respecte a les coses”, destaca Laura Aznar.
3. Cal defensar la sostenibilitat dels mitjans independents. És necessari promoure un periodisme pausat, que complementi la dieta informativa d’actualitat, i que aporti una visió diferent, molt contextualitzada i amb una anàlisi profunda de l’actualitat política, social i cultural. És molt important invertir-hi recursos per aconseguir-ho.
4. El periodisme segueix sent un sector molt masculinitzat. Actualment, només un 21 % dels càrrecs de lideratge a les redaccions de mitjans de comunicació estan a càrrec de dones. “El fet que no hi hagi lideratges femenins vol dir que moltes vegades es deixa de veure el que representa com a mínim el 50 % de la població i es malentén el que vol dir un lideratge femení: que una dona estigui ocupant un rol de poder és una condició necessària perquè hi hagi un canvi de visió a l’hora d’informar, però no és suficient: ha d’haver-hi una vocació, una voluntat transformadora i feminista perquè realment l’enfocament de la informació sigui diferent”, defensa Aznar.
5. No s’ha de donar espai ni veu a persones que defensen discursos d’odi contraris als drets humans. “Els mitjans de comunicació i les estructures democràtiques hem d’aprendre i entendre com funciona i en quines dinàmiques es mou la ultradreta per adoptar mecanismes per intentar lluitar contra aquest moviment”, conclou la periodista.
