‘Dark patterns’: les trampes digitals que condicionen les nostres decisions diàries

Imagina que ets a punt de reservar una habitació d’hotel per a una escapada. Només en queda una de disponible, o almenys això t’indica a la pantalla, afegint un compte enrere que marca que el preu pot canviar en qualsevol moment. De sobte, us sorgeix la urgència de contractar abans que algú altre aquest servei.

Això que has experimentat es coneix com a “patró fosc” o “dark pattern“, una tècnica de disseny que cerca manipular la teva decisió en benefici de l’empresa que ofereix el servei. Però, què són exactament aquests patrons foscos i com els dissenyadors poden evitar caure en aquestes pràctiques manipulatives?

Durant la recent jornada sobre patrons foscos, organitzada pels Estudis de Ciències de la Comunicació i de la Informació de la UOC i el grup de recerca Mediaccions, es va explorar el fenomen dels dark patterns amb una mirada crítica i enfocada en el paper ètic del disseny. Professionals de la comunicació i l’àmbit tecnològic van compartir experiències personals, com l’impacte de la falta d’accessibilitat en webs i aplicacions per a persones amb diversitat visual, la presència de biaixos en la intel·ligència artificial i l’ús de patrons foscos en sectors com les telecomunicacions. Recupera-la aquí:

Què són els dark patterns o patrons foscos?

Els patrons foscos són estratègies de disseny que condicionen o manipulen els usuaris perquè prenguin accions que potser no haurien triat si haguessin disposat de tota la informació de forma clara i imparcial. El terme va ser encunyat pel dissenyador britànic Harry Brignull, per referir-se a les tècniques poc ètiques en disseny digital que indueixen a error o aprofiten els biaixos dels usuaris.

Un altre exemple potser el trobem quan ens registrem en un servei i, un cop dins, es fa difícil donar-se de baixa perquè el botó de cancel·lació és gairebé invisible o requereix diversos passos complexos. Aquest tipus de pràctiques són més habituals del que pensem i, tot i que semblen inofensives, poden arribar a perjudicar emocionalment o econòmicament les persones usuàries.

Per tal d’identificar i d’evitar aquestes pràctiques, el Màster Universitari en Disseny, Identitat Visual i Construcció de Marca de la UOC inclou continguts sobre ètica i promou una perspectiva crítica en l’àmbit del disseny.

Com funcionen i quins tipus hi ha?

A la jornada de la UOC, es van analitzar diferents tipus de patrons foscos i com s’infiltren en la vida quotidiana digital. L’exemple de la reserva de l’habitació és el que s’anomena “patró de pressa”, un dark pattern que crea una urgència artificial i una microansietat que empeny a prendre decisions ràpides. Un altre tipus són les “pàgines laberíntiques”, dissenyades perquè l’usuari es confongui i acabi comprant o subscrivint-se a un servei, sovint amb botons de “cancel·lació” amagats. I encara un altre és la “confirmació obligatòria”, a on l’usuari es veu obligat a fer clic en múltiples botons per rebutjar ofertes o desmarcar opcions que no desitja.

Una de les aportacions de la ponent Maria Petit, professional del disseny i persona cega des de 2010, va il·lustrar com la falta d’accessibilitat digital pot actuar com un patró fosc que exclou les persones amb diversitats visuals, limitant la seva autonomia en l’ús de la tecnologia. Tot i que algunes empreses, com Apple, han implementat sistemes com el lector de pantalla VoiceOver, el seu ús està limitat per preus inaccessibles per a molts usuaris, fet que provoca una barrera econòmica que agreuja la discriminació.

D’altra banda, Alicia de Manuel, experta en ètica de la intel·ligència artificial, va assenyalar que els ‘dark patterns’ o patrons foscos, també es reprodueixen en els sistemes d’IA. Va posar com a exemple el cas COMPAS, un algoritme utilitzat als EUA que va mostrar biaixos racials en les seves recomanacions judicials. Quan s’utilitzen patrons històricament esbiaixats per entrenar una IA, aquesta pot perpetuar les discriminacions, afectant la vida de les persones d’una manera que elles no poden controlar ni canviar.

Quin és el rol del disseny i dels professionals de la UX en aquestes tècniques?

El disseny té el poder de transformar l’experiència digital, sigui per a bé o per a mal. Però quin paper han de jugar els dissenyadors davant dels patrons foscos? L’ètica en el disseny, especialment per part dels professionals de la UX (experiència de l’usuari), és fonamental per evitar que es dissenyin interfases que explotin les vulnerabilitats dels usuaris.

Joan Caballero, de la cooperativa SOM Connexió, va descriure com, en el sector de les telecomunicacions, aquestes pràctiques no ètiques són comunes i afavoreixen les grans corporacions que prioritzen el benefici econòmic per sobre de l’interès de les persones usuàries. Per contra, la seva cooperativa aposta per un model ètic en què es respecti el consumidor i s’eviti pressionar-lo perquè contracti serveis innecessaris.

Segons Caballero, els dissenyadors tenen una gran responsabilitat per entendre que el seu treball impacta la societat. Va proposar una reflexió crítica sobre el paper que juga el disseny en crear models que es basin en l’ètica i el respecte a la diversitat dels usuaris. Un disseny ètic permetria, per exemple, desenvolupar interfases adaptades per a tots els públics, incloent-hi persones amb diversitats o aquelles que poden patir d’ansietat per culpa de certs missatges “d’alerta”.

En aquest sentit, una part crucial de la formació en disseny hauria de contemplar, a banda dels aspectes tècnics, també l’impacte social i ètic que té el disseny en la vida quotidiana, una mirada crítica i responsable que domentem des del Màster en Disseny d’Identitat Visual i Marca.

Com poden avançar els dissenyadors cap a un disseny ètic?

Un dels missatges més importants de la jornada va ser la necessitat d’un canvi en la manera com es desenvolupen i implementen les tecnologies digitals. La innovació ha d’anar acompanyada de reflexió crítica, especialment pel que fa a la privacitat, l’impacte ambiental i la inclusió. Segons Efraín Foglia, professor de la UOC i coordinador científic del MediaLab, una estratègia efectiva per evitar caure en patrons foscos és prioritzar el disseny de codi obert i accessible, que permeti als usuaris exercir el control sobre la tecnologia que utilitzen.

A més, la regulació pot jugar un paper fonamental per establir límits clars sobre l’ús de dark patterns i garantir que les empreses compleixin estàndards ètics en el disseny de les seves interfícies digitals. A Europa, per exemple, els marcs legislatius tenen com a objectiu assegurar que les tecnologies es desenvolupin amb un enfocament humanista, que respecti la dignitat i els drets dels usuaris. Un enfocament que promou la sostenibilitat en lloc de l’explotació i el respecte a la diversitat, tant a les grans corporacions com a les petites empreses i cooperatives com SOM Connexió.

Els dark patterns en el disseny digital són una realitat que posa en perill la confiança dels usuaris i perpetua dinàmiques d’exclusió i manipulació. Els dissenyadors, acompanyats per regulacions més estrictes, tenen l’oportunitat i la responsabilitat de crear entorns digitals inclusius i respectuosos que millorin l’experiència de l’usuari i que també contribueixin a una societat més justa.