Com detectar fake news? La desinformació a les xarxes i el repte de la verificació

Segons l’últim Eurobaròmetre sobre la joventut, publicat el febrer de 2025, un 76% dels joves europeus d’entre 16 i 30 anys considera que ha estat exposat a desinformació en l’última setmana. A l’estat espanyol, aquest percentatge s’eleva fins al 88%, reflectint una percepció més alta de la presència de notícies falses en comparació amb la mitjana europea. A tot això, cal recordar que aquestes dades es relacionen a desinformació que s’ha detectat.

Recordem que l’Eurobaròmetre és una sèrie d’enquestes periòdiques realitzades per la Comissió Europea per mesurar l’opinió pública sobre diversos temes d’interès europeu. Aquestes enquestes recullen informació sobre la percepció dels ciutadans de la Unió Europea sobre qüestions socials, polítiques, econòmiques i culturals. Els resultats s’utilitzen per ajudar les institucions europees a comprendre les inquietuds i les opinions dels ciutadans, així com per dissenyar polítiques públiques més eficaces. És doncs, una bona eina per a copsar l’opinió pública europea en diversos àmbits i també percebre la diversitat entre estats.

Tot i l’elevada exposició a la desinformació, el 70% dels joves europeus confia en la seva capacitat per detectar la desinformació. A l’estat aquesta confiança és del 67%. Una altre aspecte rellevant per a entendre les formes de consumir notícies i informació per part de la joventut, és saber com s’informen. Com és sabut, les xarxes socials són la principal font d’informació política i social per als joves europeus, amb plataformes com Instagram i TikTok al capdavant. A Espanya, el 49% dels joves s’informa principalment a través de xarxes socials, seguit de la televisió (44%) i de familiars i amics (35%), mentre que només un 20% recorre a la premsa tradicional. Això fa molt rellevant la voluntat dels estats europeus per tal que les plataformes i xarxes socials gestionin adequadament els continguts que corren dins les plataformes en relació a la desinformació i els discursos d’odi. Afegim també que en aquest cas, els algoritmes de recomanació juguen a la contra de tenir una dieta digital plural i diversa.

La problemàtica de la desinformació entre els joves

L’elevada exposició a la desinformació i la seva circulació a través de xarxes socials planteja un repte educatiu i social. Els algorismes d’aquestes plataformes prioritzen el contingut emocional i polaritzador, afavorint la viralització de notícies falses. A més a més, la immediatesa i la facilitat de compartir informació fan que els joves sovint no verifiquin les fonts abans de difondre continguts, empesos per la ràbia, la diversió o altres emocions que eviten el seny a l’hora de valorar si quelcom és o no cert.

Aquesta situació és especialment preocupant en contextos de crisis, eleccions o esdeveniments d’impacte social, on la desinformació pot influir en l’opinió pública i en la presa de decisions. La manca d’hàbits de verificació i el desconeixement de mecanismes de contrast informatiu contribueixen a l’expansió d’aquest fenomen, fent necessària una alfabetització mediàtica més gran en els sistemes educatius i en la societat en general.

Combatre la desinformació amb formació en verificació d’informació i fake news

Davant el repte de la desinformació, la formació en verificació de la informació esdevé una eina clau per desenvolupar el pensament crític i adquirir habilitats en fact-checking. Conèixer les tècniques d’anàlisi de continguts i les eines digitals de verificació permet tant a professionals com a ciutadans detectar i combatre la difusió de notícies falses, contribuint així a un ecosistema informatiu més fiable.