II Doctoral Seminar

Àlex Moreno Mulet

(Universitat Oberta de Catalunya)

L’escriptura literària de la història en la novel·la europea del tombant de segle (1989-2008)

Abstracte: Aquesta tesi doctoral analitza un conjunt de novel·les d’escriptors europeus per explorar algunes de les propostes formals més significatives a través de les quals la literatura construeix el discurs històric i registra el passat tot qüestionant les construccions hegemòniques dels discursos tradicionals. Partint de la hipòtesi que aquestes obres s’allunyen del relat històric convencional i de les formes tradicionals del gènere novel·lístic per proposar noves maneres d’entendre i narrar el passat, l’objectiu principal de la recerca és examinar les poètiques i estratègies narratives mitjançant les quals aquestes novel·les reflexionen sobre qüestions com la memòria col·lectiva, l’experiència contemporània i la percepció del temps històric. En concret, es plantegen les següents preguntes de recerca: (1) De quina manera aquestes obres literàries configuren un registre formal del passat? (2) Com es construeix la veu narrativa per afrontar esdeveniments històrics des d’una perspectiva literària? (3) Quines característiques permeten pensar les obres a través d’una poètica comuna?

La tesi planteja un ventall ampli d’autors que articulen la seva obra des d’aquestes coordenades, i se centra en sis estudis de cas: Els anells de Saturn (1995) de W. G. Sebald, la trilogia Encegador (1996-2007) de Mircea Cărtărescu, El museu de la rendició incondicional (1997) de Dubravka Ugrešić, Guerra i guerra (1999) de László Krasznahorkai, Leica Format (2003) de Daša Drndić i Zona (2008) de Mathias Enard. Un cop fetes aquestes anàlisis, un dels capítols de la investigació posarà el focus d’atenció en les obres d’altres autors que dialoguen amb els estudis de cas, com Julià de Jòdar, Claudio Magris, Andrzej Stasiuk, Olga Tokarczuk o Iuri Andrukhóvitx.

El període analitzat, comprès entre 1989 i 2008, esdevé clau per entendre la transformació del discurs històric en la literatura europea. La fi de la Guerra Freda, la caiguda del Mur de Berlín, la dissolució de l’URSS i el desmembrament de Iugoslàvia marquen un canvi profund en l’organització política i territorial del continent, i aquestes novel·les, sense limitar-se a la història europea quan exposen, seguint Hayden White, unes filosofies de la història pròpies, reflecteixen aquest context des d’una mirada retrospectiva que en permet una reavaluació crítica. Així mateix, aquestes obres integren reflexions teòriques sobre la història i la seva representació, inscrivint-se en debats entorn de la discussió sobre la fi de la història, les transformacions en la percepció del temps històric o la idea de catàstrofe, discutida aquesta darrera per Perry Anderson, des d’una perspectiva literària, a través de conceptes com el de «ficció metahistòrica».

Paraules clau: novel·la europea, història, memòria, experiència, Sebald, Krasznahorkai, Enard, Ugrešić, Drndić, Cărtărescu

Àlex Moreno Mulet prepara una tesi doctoral a la Universitat Oberta de Catalunya sobre l’escriptura literària de la història en la novel·la europea del tombant de segle (1989-2008), i forma part del projecte de recerca Narratives Als Marges d’Europa (NAME). Ha sigut professor del grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, ha publicat articles en diverses revistes i ha treballat d’editor a Comanegra i de llibreter a La Central, on també ha coimpartit un curs de literatura europea contemporània.