Editors i biblioteques: tan a prop i tan lluny

18 de març de 2014

Cordón García, José Antonio. Los componentes estructurales del nuevo ecosistema del libro: editores y bibliotecas, el camino hacia la convergencia. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2014. 25 p. (Lectyo libros). Disponible a: http://www.lectyo.com

 

Quan ens apropem a qualsevol tribuna de debat sobre l’edició digital cal preveure que, davant  la dificultat d’aclarir un horitzó ple d’incerteses, els ponents conduiran l’anàlisi amb més o menys encert per una sèrie de llocs comuns. És ben bé el contrari del que va succeir, ara fa uns mesos, amb la intervenció del professor de la Universitat de Salamanca, i membre del Grup E-lectra, José Antonio Cordón García, dins del II Seminari els Reptes de l’edició digital.

En la seva exposició a aquell Seminari, Cordón dibuixava una línia d’horitzó engrescadora, que ara retrobem en l’opuscle publicat a la plataforma Leyto sota el títol: Los componentes estructurales del nuevo ecosistema del libro: editores y bibliotecas, el camino hacia la convergencia. El professor hi fa una anàlisi del procés de canvi que viu el sector del llibre, dóna certes claus retòriques per interpretar-lo i, per acabar, assigna un paper protagonista a editors i biblioteques en el nou escenari digital. Anem per parts.

L’anàlisi inicial ens situa en un context de relacions canviants, fluïdes; un nou ecosistema del llibre en què les pràctiques de producció i de consum fan trontollar els valors tradicionals del sector i les dinàmiques que n’han garantit el progrés econòmic fins avui. Els canvis en els suports de l’escriptura, en la tècnica de reproducció i difusió dels textos i en les maneres de llegir (tríptic chartià per excel·lència) pauten la construcció d’un nou ordre textual en què els valors dominants són l’accessibilitat, la interoperabilitat, la sociabilitat, la hipertextualitat o la possibilitat de refer i de crear noves textualitats en un procés de renovació permanent.

Ens trobem, així, que les pràctiques d’escriptura i de lectura en l’escenari digital es traslladen d’un entorn estable, jeràrquic, tancat, a un altre de dinàmic, obert, en el qual editors i biblioteques guanyen protagonisme, des dels pols de la producció i de la recepció, com artífexs principals dels processos d’intercanvi dels continguts. D’acord amb aquests paràmetres, el professor situa la biblioteca com uns dels centres en expansió de la nova cosmologia digital.

En este nuevo ecosistema, la biblioteca no solo es el filtro de selección de documentos y desarrollo de las colecciones, sino que los elabora, socializa y visibiliza, conviertiéndose en un escaparate privilegiado para los editores, y en el intermediario necesario para autores y lectores.

La biblioteca, doncs, com a espai obert de dinamització del llibre i la lectura pot adquirir un paper determinant en l’àgora digital. Tanmateix, tot i disposar d’un horitzó de possibilitats engrescador, Cordón alerta sobre les dificultats manifestes a l’hora de salvar la distància que separa editors i biblioteques, tal com s’evidencia en el procés d’implantació de les primeres plataformes del préstec de llibres electrònics a les biblioteques.

A partir d’informes i experiències diverses, el professor detalla els factors que aturen editors i biblioteques a l’hora de convergir en l’elaboració d’unes estratègies comunes. D’una banda, la por dels editors a perdre el control sobre els continguts, base del seu model de negoci, limita considerablement els avenços en la construcció d’aquestes plataformes. De l’altra, els principis directors que orienten els serveis bibliotecaris entren en contradicció amb les dinàmiques del mercat que condicionen el servei que han d’oferir a través d’aquestes plataformes.

Tot i ser conscient d’aquestes dificultats, Cordón considera indispensable conciliar interessos i escurçar la distància que separa el pols del sistema amb estratègies que canalitzin la informació i el coneixement d’editors i biblioteques, en un doble sentit i en una mateixa direcció. Amb paciència i amb el benentès que allò que compta és l’actitud davant dels canvis: o els patim impotents o els veiem com una oportunitat i un repte atractiu per superar entre tots.

Per acabar, cal destacar entre les virtuts del document l’argumentari bibliogràfic que tanca l’exposició i que aplega un seguit de referències de màxima actualitat i que s’ajusten al contingut amb una precisió mil·limètrica. El procés de reconversió digital reclama fulls de ruta fiables i, també, ben fonamentats. De fet, és un repte que ja havia superat el professor Cordón en obres anteriors, entre les quals cal destacar: Gutenberg 2.0: la revolución de los libros electrónicos (Trea, 2012), també ressenyat aquí; Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento (Pirámide, 2012), obra col·lectiva coordinada per ell; o El ecosistema del libro electrónico universitario (UNE, 2013).

Sense cap mena de dubte, l’accessibilitat, la sociabilitat i, especialment, la hipertextualitat són termes amb què es descodifica una biblioteca. Com acabem de veure, són, així mateix, valors essencials de la dinàmica del nou ecosistema digital del llibre. Caldrà veure, pròximament, fins a quin punt aquests valors s’administren amb cura i es veuen reforçats, aquest 2014, a partir dels acords assolits entre les biblioteques i els editors del nostre entorn.

El proper Seminari de la UOC dedicat als Reptes de l’edició digital, a la tardor, comptarà novament amb la presència del professor Cordón. Serà una bona oportunitat per constatar si la línia de l’horitzó es veu més nítida i si editors i biblioteques continuen allunyats o bé es troben més a prop.

(Visited 4 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Jordi Llobet. Cap de Gestió de la Col·lecció al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Professor col·laborador del Màster d’Edició Digital de la UOC. @Jllobetd
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari