El potencial educatiu de la novel·la gràfica: el cas de l’editorial italiana BeccoGiallo

per Roger Prims

D’uns anys ençà, el còmic, mitjançant sobretot la novel·la gràfica, ha trobat vies d’expansió comercial i d’increment del seu prestigi cultural. Semblen certificar-ho, d’una banda, la superació d’una distribució tradicional fins ara poc ubiqua que fa que el còmic comenci a traspassar els límits de la botiga especialitzada i que gaudeixi d’espais propis a grans cadenes de llibreries, com han indicat Josep Rom i Daniel Gómez. I d’altra banda, i potser per això mateix, la creixent adaptació de novel·les gràfiques a produccions cinematogràfiques o televisives de gran èxit. Això, des d’un punt de vista comercial.

Si ens traslladem a la vessant de la consideració social de què gaudeix la historieta, en qualsevol de les seves expressions, però amb un paper preeminent per a la novel·la gràfica, sembla que s’hagi començat a esfilagarsar l’etiqueta que encasellava el còmic com un gènere menor, tant per les seves característiques narratives i artístiques com perquè era considerat un producte de consum, allunyat de l’alta cultura, i sovint associat al públic infantil i juvenil. A banda que l’edat a què està destinat un producte artístic o cultural no hauria de rebaixar-ne el prestigi, el fet que obres com Maus, d’Art Spiegelman, hagin estat reconegudes amb premis tan prestigiosos com el Pulitzer hauria d’haver servit per esquerdar els prejudicis envers el gènere.

Al mateix temps, es va incrementant el nombre de treballs que assenyalen les virtuts del còmic com a eina educativa, i sembla que un creixent interès acadèmic va reintroduint la historieta a l’aula, un espai que, per cert, no li era pas desconegut.

Un exemple paradigmàtic de l’aprofitament del potencial educatiu de la novel·la gràfica n’és l’editorial italiana especialitzada en còmics BeccoGiallo, que des del 2005 ha publicat obres que han divulgat el passat recent d’Itàlia, o grans temes contemporanis, des d’una perspectiva periodística i per a nens i, en paral·lel, per a un públic ampli, al qual, el llenguatge del còmic pot servir per a atansar-se al coneixement de fets i a la reflexió que d’una altra manera els quedaria lluny.

El còmic pot esdevenir una eina didàctica per a l’ensenyament de matèries que pot anar més enllà de la literatura o d’un enfocament estrictament narratiu, i permet establir nexes interdisciplinaris amb continguts, aprenentatges i competències que es poden desenvolupar de forma transversal, mobilitzant i connectant el llenguatge de dins i fora de l’aula, un llenguatge que avui es troba sota una influència decisiva de la imatge. La disposició, la tria i la lectura dels elements amb què es construeix una història en un còmic (tant des d’una perspectiva visual com textual) obliga a una reflexió, síntesi i comprensió sobre els aspectes de representació que s’hi exposen. Com assenyala Giada Peterle, que s’ha referit a BeccoGiallo com un exemple per a l’aprenentatge de la geografia a través d’aquest gènere, els còmics proposen una lectura d’una «narració plurivectorial» que pot conduir els estudiants a la reflexió crítica, a l’aprofundiment del coneixement espacial, a partir d’un element motivacional derivat d’una història que complementa (i només s’entén) amb la imbricació de text i imatge, una experiència quotidiana que s’experimenta fora de les aules amb noves narratives i lectures lligades als nous suports tecnològics.

El catàleg de BeccoGiallo posa el focus en temes d’actualitat, que generen debat i que potencien la visió crítica. Així, integra des de biografies que serveixen per divulgar i comprendre l’abast de fets recents de la història italiana (l’assassinat de Giacomo Matteotti per part del feixisme, o els de Giuseppe Peppino Impastato i Mauro Rostagno, per part de la màfia) o d’altres indrets (Anna Politóvskaia), fins a les de personatges considerats més universals (Nikola Tesla, Marie Curie, Martin Luther King). Així mateix, dins de la col·lecció de periodisme gràfic s’hi inclouen temes actuals d’abast italià (el cas Aldo Moro) i mundial (la globalització, l’economia solidària, la mobilitat sostenible, l’alteritat, etc.), i narracions de viatges.

Així doncs, el caràcter educatiu i divulgatiu de projectes com el de BeccoGiallo són una oportunitat per eixamplar els corpus de lectura a les aules, en un sentit que s’adequa a les motivacions i les maneres de llegir actuals, al mateix temps que ofereix la possibilitat d’arribar a un públic ampli, que hi ha de poder accedir a través d’espais no especialitzats en el còmic, com ara llibreries generalistes i biblioteques. La reflexió a l’entorn de temes avui ineludibles com els moviments migratoris o el feminisme (amb la necessitat de fer més visibles les autores, i de trencar estereotips de gènere, tal com recorda Carmela Artime) té en els recursos narratius del còmic i la novel·la gràfica uns aliats formidables que les editorials haurien de tenir en compte.