Projecte 10×10. Trobades dels editors amb els bibliotecaris
21 de març de 2013
Si busquéssim una imatge geomètrica per representar els nous escenaris digitals difícilment recorreríem a una línea recta; aquella seqüència que uneix dos punts en un pla sense cap curvatura. En el nou marc tecnològic, la linealitat o la seqüencialitat no representen prou bé les fórmules d’interacció que s’obren pas en la producció de llibres o en les pràctiques de lectura.Amb la voluntat d’obrir noves perspectives, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya busca també fórmules de relació i de diàleg que li permetin articular i dinamitzar de forma més rica i productiva el camp cultural que comparteix amb editors, llibreters i altres institucions del món del llibre, com ara la Institució de les Lletres Catalanes.
En aquesta línia de treball, cal situar el Projecte 10×10. Trobades dels editors amb els bibliotecaris, una iniciativa que pretén apropar editorials i biblioteques a través d’unes sessions de treball presencials programades amb uns objectius ben clars: millorar el coneixement dels bibliotecaris sobre el panorama editorial, dotar-los d’eines per a la selecció bibliogràfica i establir una comunicació directa amb els editors per conèixer els seus projectes i col·leccions.
L’experiència s’inicia la tardor de 2012 amb un primer cicle de trobades que tenen lloc a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. Cada Servei Regional de Biblioteques convoca els professionals del territori per compartir un matí amb 11 editors (Adesiara, Brau, Edicions de 1984, Fragmenta o LaBreu, entre d’altres), cadascun dels quals disposa de 20 minuts per exposar el seu relat bibliogràfic. En aquesta primera Volta escrita a Catalunya, tal com l’anomena Bernat Puigtobella en la crònica publicada al Núvol, hi participen 162 professionals de la xarxa de biblioteques públiques catalanes.
La bona acollida de l’experiència i l’interès manifest d’altres editorials a participar en el projecte n’han afavorit la continuïtat al llarg d’aquest 2013. L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, amb el suport del Gremi d’Editors de Catalunya, ha col·laborat amb el Servei de Biblioteques en l’organització de tres nous cicles que donaran a conèixer als bibliotecaris les propostes de 35 editorials més, entre les quals n’hi ha de grans (Edicions 62 o Proa) i de petites (El Raig Verd o Minúscula), de la capital (Club Editor o Blackie Books) i d’altres capitals (Pagès o Curbet), de generalistes (Cossetània o Columna) i d’especialitzades (Cruïlla o La Cúpula), etc.
La dinàmica de les sessions s’encarrila en un doble sentit. D’una banda, els editors exposen l’origen del seu projecte, les línies editorials, l’equip amb què compten, les col·leccions de referència del catàleg, les últimes novetats i les apostes de futur. Amb aquesta presentació, els segells es carreguen de significat i els professionals de les biblioteques situen l’aportació de cada projecte en el marc editorial. Per la seva banda, els bibliotecaris tenen l’oportunitat de traslladar als editors les inquietuds del camp de les biblioteques, d’exposar quina és la recepció de determinats llibres i de presentar-los suggeriments d’interès per a la producció editorial.
No està de més recordar que les sessions presencials programades reforcen un treball de cooperació entre el Servei de Biblioteques i les institucions editorials que té un llarg recorregut, amb plataformes prou consolidades com ara el Servei d’Informació Selectiva (SIS), amb el qual es gestiona informació, i el Sistema d’Adquisició Bibliotecària (SAB), amb el qual es gestionen adquisicions. El SIS és una eina bibliogràfica que facilita a les biblioteques una selecció bàsica dels fons editorials, tasca que és possible gràcies a la col·laboració dels principals segells del país. El SAB, per la seva banda, és l’eina de gestió dels ajuts del Programa de Suport a l’Edició en Català a través de la qual es canalitza l’adquisició de novetats editorials destinades a les biblioteques públiques, amb l’objectiu de promoure el llibre i la lectura en català.
Justament, són els professionals d’aquestes biblioteques els que escolten els editors defensar uns títols que cerquen el seu espai en els prestatges bibliotecaris, uns prestatges on cada dia és més difícil d’accedir-hi, ateses les limitacions pressupostàries que pateixen la majoria dels serveis. Afeblit l’intercanvi econòmic, s’aposta per l’intercanvi d’idees, per la suma d’esforços i per l’impuls de propostes al servei del llibre i la lectura.
10 x 10 són 100 i ja hi ha 46 editorials que han confirmat el seu pas per aquesta tribuna de promoció del llibre, en els quatre cicles de sessions programades fins ara. Serà un bon moment, a finals de 2013, de fer balanç de la iniciativa i constatar-ne l’eficàcia; tot i que hores d’ara ja es pot valorar l’interès d’apropar editors i bibliotecaris, potser massa distants quan primaven les línies rectes.
