Les polítiques lingüístiques del català

Acció Cultural del País Valencià

En un món convuls en què diferents grups socials i ètnics enarboren símbols per refermar la seva identitat i el seu dret a existir, de vegades la imposició, la prohibició o la manipulació de les llengües és sentida com una agressió. Al llarg dels darrers segles, el xoc d’ideologies lingüístiques a la península ibèrica és un bon exemple d’aquests enfrontaments. Gràcies a polítiques de vegades explícites, però moltes vegades implícites, la llengua castellana ha ocupat funcions diverses a territoris diversos donant lloc al que Lluís Vicent Aracil, un dels principals pares de la sociolingüística catalana, en diu “conflicte lingüístic”.

Quins són els elements, els indicadors d’aquest conflicte? Com, des d’instàncies polítiques i administratives, però també a tot arreu des de les organitzacions de base, s’ha influït i s’influeix encara avui en la convivència entre el castellà i, en els territoris de llengua catalana, la nostra llengua? Quines lleis i quines pràctiques, sobre quins supòsits, han de servir per incidir-hi, i en quin sentit?

Primera campanya de normalització lingüística, Generalitat de Catalunya (1983)

Amb rigor acadèmic, a l’assignatura “Les polítiques lingüístiques del català” del nou Màster Universitari en Estudis catalans, ens proposem de fer una anàlisi, territori per territori, de les polítiques lingüístiques que han forjat, i van forjant la composició sociolingüística dels Països Catalans, sense oblidar altres lleis i normatives que hi incideixen de manera més indirecta. No oblidarem en cap moment, però, que vivim en un entorn geopolític més ampli que també genera necessitats lingüístiques i introdueix altres elements importants. Aquestes són les qüestions que es tractaran

L’assignatura també es pot cursar lliurement a través de l’Ateneu.

Maite Puigdevall Serralvo i Miquel Strubell Trueta
Professors del Grau de Llengua i Literatura catalanes i del Màster Universitari d’Estudis Catalans