Poesia catalana actual

Què és la poesia? Quina relació estableix la forma poètica amb formes pròpies d’altres arts, com la música o la pintura? En què es diferencia el llenguatge poètic dels altres llenguatges? Quina relació té la poesia amb la constitució d’una identitat social i cultural? I quin paper desenvolupa en l’establiment d’una tradició literària? Donar respostes a aquestes preguntes, i fer-ho de la mà dels textos d’alguns del autors més significatius de finals del segle xx, és l’objectiu de l’assignatura Poesia catalana actual del Grau de Llengua i Literatura Catalanes.

L’assignatura té com a objecte l’estudi de la poesia catalana produïda arreu del domini lingüístic d’ençà de la mort de Carles Riba (1959). D’entre la nòmina d’autors que podem estudiar destaquen Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet, Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, Pere Gimferrer, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Narcís Comadira i Francesc Parcerisas; això és, alguns dels poetes més significatius del període, alguns dels quals esdevingueren icones populars durant la transició i la democràcia, i l’obra dels quals ha esdevingut un referent conegut i compartit. Atesa la forta interdependència de la literatura respecte de la societat, a través de la poesia s’estudiaran qüestions relacionades amb la representació del gènere, la institució poètica, el cànon, la tradició i les relacions interartístiques.

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir d’exercicis de lectura i anàlisi d’una sèrie de textos (teòrics i poètics) que conformen el dossier de lectures del curs. En aquest sentit, l’avaluació inclourà pràctiques com el comentari de text, el debat sobre la representació d’una determinada temàtica literària o la configuració del cànon, la redacció d’un treball de caràcter assagístic i l’elaboració d’una entrada de viquipèdia.

Maria Dasca
Professora col·laboradora de la UOC