RFID Journal Live! 2019
2 mayo, 2019Actualidad y tendencias futuras en la identificación por radio frecuencia.
(Trobareu més avall la versió en català del contingut.)
La ciudad de Phoenix ha acogido del 2 al 4 de abril el congreso “RFID Journal Live!”, que se celebra anualmente en los EEUU, y que organiza el portal “The RFID Journal”. El congreso reúne a las principales empresas y entidades del sector de la identificación por radio frecuencia (RFID de las siglas en inglés) así como otras tecnologías del ámbito del Internet de las Cosas (IoT). El congreso también reúne la comunidad académica y de investigación al acontecimiento paralelo “IEEE RFID”, el más importante dedicado a este ámbito de la investigación. A continuación, os resumimos las principales tendencias actuales y de futuro detectadas en ambos acontecimientos.
RFID Live!
En este blog ya se habló de la tecnología RFID y su importancia en la industria, que se pueden resumir en los siguientes puntos:
– Pueden funcionar de forma pasiva, es decir, obteniendo la energía necesaria para su funcionamiento a partir de las ondas de radio frecuencia detectadas.
– Por lo tanto, no necesitan emplear baterías, el que a la práctica puede permitir a estos dispositivos una vida útil casi infinita.
– Su bajo coste (en el orden de los céntimos de euro) permite identificar de forma unívoca y habilitar la comunicación a nivel de objeto.
En esta edición del congreso se han podido identificar varias tendencias muy interesantes más allá de la simple identificación. Se han podido ver a varias empresas proporcionando tecnologías de localización en el orden de los centímetros de resolución a partir de una única antena. Estos resultados se consiguen empleando técnicas como haces de radiación muy direccionales. Estas técnicas permiten no sólo la mejora en la detección de los objetos en el radio de cobertura, sino ubicarlos de forma precisa de forma automatizada.
Otra de las tendencias interesantes vistas en el congreso ha sido la integración de sensores en la tecnología RFID. Si hasta ahora esta tecnología servía principalmente para la identificación (y localización) de objetos, actualmente varios fabricantes ya comercializan dispositivos RFID pasivos con sensores integrados tales como temperatura, humedad, presión, o iluminación. Esta novedad se ha conseguido gracias a las mejoras en los procesos de fabricación, que permiten una mayor miniaturización y un uso más eficiente de la energía en los dispositivos. Por lo tanto, actualmente ya es posible monitorizar los parámetros físicos mencionados de forma remota y sin la necesidad de baterías.
Si bien los procesos de fabricación han mejorado la eficiencia energética en el campo de los circuitos integrados, un dispositivo con sensores integrados necesita más potencia para su funcionamiento que un dispositivo equivalente sin sensores. Este hecho tiene un impacto directo en el rango de lectura de los dispositivos: un dispositivo sin sensor se podrá detectar a una distancia mayor que uno con sensor. Por este motivo están empezando a proliferar las tecnologías de transferencia de potencia inalámbricas, que aumentan el rango de detección de las tecnologías RFID, o bien permiten el funcionamiento de forma pasiva de otras tecnologías de mayor consumo energético como BLE.
IEEE RFID
En el ámbito académico se han presentado las tendencias de futuro en comunicación y computación pasivas, así como el estado actual de la docencia en este ámbito.
Una de estas tendencias es la seguridad. Recientemente se han descubierto casos de distribución de dispositivos electrónicos con circuitos integrados “ocultos” que permitían usos no autorizados de dispositivos IoT tales como espionaje o distribución de “malware”. Ante la proliferación de estos dispositivos la DARPA ha puesto en marcha el proyecto “Shield” que persigue conseguir la autenticación extremo a extremo de cualquier dispositivo desde el momento de su fabricación, hasta el final de la vida útil del dispositivo.
Otra novedad vista en el congreso ha sido la utilización de frecuencias más altas, pasando del actual sub-1GHz a 2.4, 5 o incluso por encima de los 10GHz, con el objetivo de ampliar el rango y tipología de objetos identificables y aprovechar la flexibilización de las comunicaciones a partir de la utilización de las llamadas “software defined radios”, o SDR de las siglas en inglés, que permiten reprogramar un dispositivo de comunicaciones inalámbricas a partir de software. Además del uso de nuevas bandas de frecuencia también han tenido protagonismo las mejoras en los procesos de fabricación, donde se exploran alternativas a los diodos tradicionales para aumentar la eficiencia energética de los circuitos integrados de las etiquetas RFID.
En definitiva, tanto el RFID Journal Live! como el IEEE RFID han sido otra vez el escaparate de las novedades en el ámbito de las tecnologías de identificación por radiofrecuencia, las cuales han pasado ya de ser simples códigos de barras inalámbricos, a un componente más del ecosistema IoT.
RFID Journal Live! 2019
Actualitat i tendències futures en la identificació per ràdio freqüència.
La ciutat de Phoenix ha acollit del 2 al 4 d’abril el congrés “RFID Journal Live!”, que escelebra anualment als EEUU, i que organitza el portal “The RFID Journal”. El congrés reuneix les principals empreses i entitats del sector de la identificació per ràdio freqüència (RFID de les sigles en anglès) així com altres tecnologies de l’àmbit del Internet de les Coses (IoT). El congrés també aplega la comunitat acadèmica i de recerca a l’esdeveniment paral·lel “IEEE RFID”, el més important dedicat a aquest àmbit de la recerca. Tot seguit us resumim les principals tendències actuals i de futur detectades en ambdós esdeveniments.
RFID Live!
En aquest blog ja es va parlar de la tecnologia RFID i la seva importància a la indústria, que es poden resumir en els següents punts:
– Poden funcionar de forma passiva, és a dir, obtenint l’energia necessària per al seu funcionament a partir de les ones de ràdio freqüència detectades.
– Per tant no necessiten emprar bateries, el que a la pràctica pot permetre a aquests dispositius una vida útil quasi infinita.
– El seu baix cost (en l’ordre dels cèntims d’euro) permet identificar de forma unívoca i habilitar la comunicació a nivell d’objecte.
En aquesta edició del congrés s’han pogut identificar vàries tendències molt interessants més enllà de la simple identificació. S’hi han pogut veure vàries empreses proporcionant tecnologies de localització en l’ordre dels centímetres de resolució partir d’una única antena. Aquests resultats s’aconsegueixen emprant tècniques tals com feixos de radiació molt direccionals. Aquestes tècniques permeten no només la millora en la detecció dels objectes en el radi de cobertura, sinó ubicar-los de forma precisa de forma automatitzada.
Una altra de les tendències interessants vistes al congrés ha sigut la de la integració de sensors en la tecnologia RFID. Si fins ara aquesta tecnologia servia principalment per la identificació (i localització) d’objectes, actualment diversos fabricants ja comercialitzen dispositius RFID passius amb sensors integrats tals com temperatura, humitat, pressió, o il·luminació. Aquesta novetat s’ha aconseguit gràcies a les millores en els processos de fabricació, que permeten una major miniaturització i un ús més eficient de l’energia als dispositius. Per tant actualment ja és possible monitoritzar els paràmetres físics esmentats de forma remota i sense la necessitat de bateries.
Si bé els processos de fabricació han millorat l’eficiència energètica en el camp dels circuits integrats, un dispositiu amb sensors integrats necessita més potència per al seu funcionament que un dispositiu equivalent sense sensors. Aquest fet té un impacte directe en el rang de lectura dels dispositius: un dispositiu sense sensor espodrà detectar a una distància major que un amb sensor. Per aquest motiu estan començant a proliferar les tecnologies de transferència de potència sense fils, que augmenten el rang de detecció de les tecnologies RFID, o bé permeten el funcionament de forma passiva d’altres tecnologies de major consum energètic com BLE.
IEEE RFID
En l’àmbit acadèmic s’han presentat les tendències de futur en comunicació i computació passives, així com l’estat actual de la docència en aquest àmbit. Una d’aquestes tendències és la seguretat. Recentment s’han descobert casos de distribució de dispositius electrònics amb circuits integrats “ocults” que permetien usos no autoritzats de dispositius IoT tals com espionatge o distribució de “malware”. Davant la proliferació d’aquests dispositius la DARPA ha engegat el projecte “Shield” que persegueix aconseguir l’autenticació extrem a extrem de qualsevol dispositiu des del moment de la seva fabricació, fins al final de la vida útil del dispositiu.
Una altra novetat vista al congrés ha sigut la utilització de freqüències més altes, passant de l’actual sub-1GHz a 2.4, 5 o fins i tot per sobre dels 10GHz, amb l’objectiu d’ampliar el rang i tipologia d’objectes identificables i aprofitar la flexibilització de les comunicacions a partir de la utilització de les anomenades “software defined radios”, o SDR de les sigles en anglès, que permeten reprogramar un dispositiu de comunicacions sense fils a partir de programari.
A banda de l’ús de noves bandes de freqüència també han tingut protagonisme les millores en els processos de fabricació, on s’exploren alternatives als díodes tradicionals per augmentar l’eficiència energètica dels circuits integrats de les etiquetes RFID.
En definitiva, tant el RFID Journal Live! com el IEEE RFID han sigut de nou l’aparador de les novetats en l’àmbit de les tecnologies d’identificació per radiofreqüència, les quals han passat ja de ser simples codis de barres sense fils, a un component més de l’ecosistema IoT.
