Los retos del desarrollo de bots

19 octubre, 2021
Foto: Alex Knight en Pexels.

(Més avall trobareu la versió en català d’aquest contingut: Els reptes del desenvolupament de bots.)

Sin duda alguna, actualmente los bots se han convertido en una herramienta imprescindible para automatizar tareas repetitivas y facilitar la interacción entre las personas y la tecnología. Un ejemplo es la popularización de los voicebots domésticos como Siri o Alexa. Y las predicciones son muy prometedoras. Estudios recientes afirman que el año 2022 los bancos podrían automatizar el 90% de las interacciones con sus clientes gracias a los chatbots, y que el año 2024 el gasto en ventas minoristas de los clientes a través de chatbots en todo el mundo podría crecer de forma exponencial alcanzando los 140 billones de dólares, que representa un incremento del 4971% respecto el gasto correspondiente al año 2019. Pero, empecemos por el principio: ¿Qué son los bots?

Un bot es un software que automatiza tareas repetitivas a través de Internet de forma ininterrumpida y posee cierta inteligencia, simulando así el comportamiento humano. Es decir, el bot aprende de la experiencia de su uso. En función del canal de interacción utilizado (audio o texto, principalmente), los bots se conocen como chatbots (bot + interfaz de texto) o voicebots (bot + interfaz de audio). En ambos casos, la intención del usuario es analizada por el bot, que opcionalmente puede invocar a un servicio externo, y finalmente devuelve una respuesta al usuario. En caso de que la respuesta la proporcione un voicebot, será traducida previamente a un formato de audio.

Un bot es un software que automatiza tareas repetitivas a través de Internet de forma ininterrumpida y posee cierta inteligencia, simulando así el comportamiento humano.

El desarrollo y la evolución de los bots presenta muchos retos de futuro, algunos ejemplos son:

  • La complejidad del lenguaje natural. Entender a los seres humanos no es una tarea nada fácil para una máquina. La forma sutil y matizada en que las personas nos comunicamos (incluyendo los errores tipográficos, los trastornos del habla, etc) es una tarea muy compleja de recrear artificialmente.
  • Los sesgos de género en los bots. El desarrollo de bots nos lleva a reflexionar sobre la posible perpetuación de estereotipos de género. Es necesario revisar el sesgo del propio equipo de desarrollo, así como la “personalidad” del bot, teniendo en cuenta el perfil de usuario a quien vaya dirigido.
  • La seguridad de los bots. Algunos bots requieren control de acceso para llevar a cabo ciertas acciones. Por ejemplo, bots en páginas de RRHH tienen que ser especialmente cuidadosos respecto a las respuestas que ofrecen a los usuarios en función del perfil del usuario.
  • La automatización de la construcción de bots. Aunque actualmente ya existen varias herramientas que facilitan la creación de bots (por ejemplo, Xatkit, proyecto ganador del premio del jurado del SpinUOC 2021), incluso llegando a ofrecer bots pre-entrenados para ciertas tareas como el comercio electrónico, todavía hay mucho camino por recorrer.
  • La integración de los bots con otras plataformas y servicios. Los bots pueden interactuar con variedad de plataformas (Slack, Facebook, Instagram, web, etc) y otros servicios internos y externos (CRMs, ERPS, bases de datos, etc) para dar respuesta a las interacciones del usuario. Por otro lado, algunos bots como Alexa son extensibles, es decir, permiten definir nuevos módulos (skills) que añaden funcionalidades al bot. Todas estas funcionalidades deben integrarse para desplegar el bot.

Para hacer frente a estos retos, y viendo que los bots han venido para quedarse, será necesario el trabajo en equipo de muchas personas, hombres y mujeres, graduadas en ingeniería informática, y especializadas en desarrollo de software. Personas formadas en temas como la inteligencia artificial (en particular, el procesamiento del lenguaje natural y el análisis de sentimientos), la experiencia de usuario, la seguridad, la ética, y un largo etcétera. ¿Te unes al reto?

Els reptes del desenvolupament de bots

Sens dubte, actualment els bots s’han convertit en una eina imprescindible per a automatitzar tasques repetitives i facilitar la interacció entre les persones i la tecnologia. Un exemple és la popularització dels voicebots domèstics com Siri o Alexa. I les prediccions són molt prometedores. Estudis recents afirmen que l’any 2022 els bancs podrien automatitzar el 90% de les interaccions amb els seus clients gràcies als chatbots, i que l’any 2024 la despesa en vendes al detall dels clients a través de chatbots a tot el món podria créixer de forma exponencial arribant als 140 bilions de dòlars, el que representa un increment de l’4971% respecte la despesa corresponent a l’any 2019. Però, comencem pel principi: què són els bots?

Un bot és un programari que automatitza tasques repetitives a través d’Internet de forma ininterrompuda i posseeix certa intel·ligència, simulant així el comportament humà. És a dir, el bot aprèn de l’experiència del seu ús. En funció de canal d’interacció utilitzat (àudio o text, principalment), els bots es coneixen com chatbots (bot + interfície de text) o voicebots (bot + interfície d’àudio). En ambdós casos, la intenció de l’usuari és analitzada pel bot, que opcionalment pot invocar a un servei extern, i finalment retorna una resposta a l’usuari. En cas que la resposta la proporcioni un voicebot, serà traduïda prèviament a un format d’àudio.

Un bot és un programari que automatitza tasques repetitives a través d’Internet de forma ininterrompuda i posseeix certa intel·ligència, simulant així el comportament humà.

El desenvolupament i l’evolució dels bots presenta molts reptes de futur, alguns exemples són:

  • La complexitat del llenguatge natural. Entendre als éssers humans no és una tasca gens fàcil per a una màquina. La forma subtil i matisada en què les persones ens comuniquem (incloent-hi els errors tipogràfics, els trastorns de la parla, etc.) és una tasca molt complexa de recrear artificialment.
  • Els biaixos de gènere dels bots. El desenvolupament de bots ens porta a reflexionar sobre la possible perpetuació d’estereotips de gènere. Cal revisar el biaix del propi equip de desenvolupament, així com la «personalitat» del bot, tenint en compte el perfil d’usuari a qui vagi dirigit.
  • La seguretat dels bots. Alguns bots requereixen control d’accés per dur a terme certes accions. Per exemple, bots en pàgines de RRHH han de ser especialment curosos pel que fa a les respostes que ofereixen als usuaris en funció del perfil de l’usuari.
  • L’automatització del desenvolupament de bots. Tot i que actualment ja hi ha diverses eines que faciliten la creació de bots (per exemple, Xatkit, projecte guanyador de el premi de jurat de l’SpinUOC 2021), fins i tot arribant a oferir bots pre-entrenats per a certes tasques com el comerç electrònic, encara hi ha molt camí per recórrer.
  • La integració dels bots amb altres plataformes i serveis. Els bots poden interactuar amb varietat de plataformes (Slack, Facebook, Instagram, web, etc) i altres serveis interns i externs (CRMs, ERPs, bases de dades, etc.) per donar resposta a les interaccions de l’usuari. D’altra banda, alguns bots com Alexa són extensibles, és a dir, permeten definir nous mòduls (skills) que afegeixen funcionalitats a el bot. Totes aquestes funcionalitats s’han d’integrar per desplegar el bot.

Per fer front a aquests reptes, i veient que els bots han vingut per quedar-se, serà necessari el treball en equip de moltes persones, homes i dones, graduades en enginyeria informàtica, i especialitzades en desenvolupament de programari. Persones formades en temes com la intel·ligència artificial (en particular, el processament del llenguatge natural i l’anàlisi de sentiments), l’experiència d’usuari, la seguretat, l’ètica, i un llarg etcètera. T’uneixes al repte?

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Elena Planas Hortal
Profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC e investigadora del grupo de investigación SOM Research Lab del IN3 de la UOC. Directora del Grado de Ingeniería Informática de la UOC.
Comentarios
Deja un comentario