Las TIC en el Desarrollo Sostenible (y II): las TIC en la Agenda 2030

28 junio, 2018

(Trobareu la versió en català més avall)

Las Tecnologías de la Información y el Conocimiento (TIC) están cambiando la vida humana en sus múltiples facetas: las maneras de trabajar, formarse, relacionarse, informarse, la forma de dar y recibir servicios, etc. Contribuyen al desarrollo de las sociedades, pero al mismo tiempo también pueden considerarse una necesidad. Y por supuesto, tienen un papel fundamental en los tres pilares del desarrollo sostenible: el económico, el social y el medioambiental. Este papel es, sin embargo, de doble filo y conviene tenerlo en cuenta, en su faceta de instrumento para lograr los objetivos, por un lado, y como objetivo en sí mismo.

a. Las TIC como instrumento para lograr los objetivos

En el propio texto de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), incluido en la Agenda 2030, se reconoce el papel catalizador fundamental de las TIC para la consecución todos los objetivos. En este sentido la Iniciativa mundial sobre cibersostenibilidad (Global e-Sustainability Initiative (GESI) ha presentado ya las primeras evidencias de del papel de las TIC en la consecución de los 17 ODS. Según éstas, las principales contribuciones son en el impulso del crecimiento equitativo; la protección del medio ambiente; y la mejora de vida de las personas. Sin embargo, todavía quedan muchas otras en las que las TIC tendrían un papel fundamental, como por ejemplo:

-Proporcionando información a los agricultores.

-Ayudando en los diagnósticos e información actualizada y facilitando la atención sanitaria en zonas aisladas.

-Conectando a maestros, alumnos y recursos, y facilitando el acceso a cursos de lectura y cálculo en dispositivos móviles, tutores interactivos y juegos educativos en ordenadores portátiles y dispositivos móviles.

-Aumentando el acceso de las mujeres a la salud, la alimentación y la participación política.

-Facilitando la gestión inteligente del agua.

-Mejorando la eficiencia energética y la coherencia ecológica de la generación, la distribución y el consumo de energía.

-Promoviendo una inversión sostenible en infraestructura e innovación, motores del crecimiento y el desarrollo económico.

-Potenciando las capacidades de previsión e información de los sistemas de los servicios meteorológicos por satélite.

-Mejorando la supervisión y la información en la utilización sostenible de los océanos.

b. Las TIC sostenibles también son un objetivo

El uso generalizado y cada vez más intenso de las TIC en la sociedad obliga a reflexionar especialmente sobre su propia sostenibilidad en los tres aspectos: económico, social y medioambiental. Algunos ejemplos en este sentido son:

– Las TIC deberían ser pioneras en la adopción de soluciones tecnológicas sostenibles y minimizar las soluciones que no lo sean. Por ejemplo, la generación de las TIC verdes (Green ICT) y el desarrollo de productos y servicios menos intensivos en recursos naturales, como la virtualización de servidores y del “cloud computing” o computación en la nube pueden contribuir a la mejora de la eficiencia energética y por tanto a la sostenibilidad económica y medioambiental.

– La conectividad, la medición a través del uso telemático de sensores y el uso de aplicaciones inteligentes que gestionen la información, también pueden reducir el impacto medioambiental de las actividades económicas. Un ejemplo son las “smart grid“, es decir, las redes con capacidad de gestión inteligente. Se sustituyen procesos de producción tradicionales por otros más eficientes.

– El sector de las TIC no es en absoluto el más impactante en el medio ambiente, pero tiene su cuota de responsabilidad. Por un lado está el consumo de energía durante su uso, y por otro los residuos derivados tanto de la utilización y mantenimiento de equipos. El consumismo como comportamiento social es el responsable de la enorme cantidad de residuos electrónicos que acaban en vertederos, más que la necesidad real de sustituirlos. Basta con pasarse por un centro de tratamiento de residuos para comprobar que prácticamente todas las partes de un móvil son reutilizables.

– Otro aspecto a tener en cuenta es la garantía de que todo el mundo pueda acceder a las TIC y utilizarlas en condiciones de igualdad para reducir las desigualdades, especialmente las personas de poblaciones desfavorecidas, las personas con discapacidad, o las mujeres y niñas. Los diseñadores de las TIC deberían tener en cuenta esta necesidad.

– Las “smart cities” o ciudades inteligentes, están apareciendo como una solución hacia la sostenibilidad. El big data a menudo aparece como la gran oportunidad en los próximos años. Pero debería protegerse la privacidad y la transparencia para que esos datos no sean usados por los poderes políticos o económicos para perpetuar un sistema de desigualdades. El objetivo de paz, justicia e instituciones sólidas precisará empoderar a los ciudadanos mediante la creciente utilización de datos abiertos pero aumentando la transparencia y el control ciudadano sobre esos mismos gobiernos.

Las TIC ayudan a implementar la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible pero siempre que el desarrollo y aplicación de éstas se base en un espíritu de solidaridad mundial y tengan particularmente en cuenta las necesidades de los más pobres y vulnerables.

Referencias:

-Cortina, A. (2013). ¿Para qué sirve realmente la ética? Barcelona: Paidós.

-Earth Charter Initiative (2000). www.earthcharter.org/discover/the-earth-charter/.

-ONU (2000). United Nations Millennium Declaration. http://www.un.org/millennium/declaration/ares552e.pdf.

-ONU (2015-1). The Millennium Development Goals Report. http://www.un.org/millenniumgoals/2015_MDG_Report/pdf/MDG%202015%20rev%20(July %201).pdf.

-ONU (2015-2). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/70/1&Lang=E.

-Schumacher, E. S. (1973). Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered. New York: Harper & Row.

M. Antonia Huertas es doctora en Matemáticas por la Universidad de Barcelona (UB). Licenciada en Matemáticas por la Universidad de Barcelona y en Humanidades por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC. Su trabajo de investigación se centra en Lógica y en e-Learning.

Montse Serra es doctora en Informática por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), Ingeniera en Informática y Máster en Combinatoria y Comunicación Digital por la misma universidad. Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC y directora del Máster Universitario de Seguridad de las TIC de la UOC. Pertenece al grupo de investigación INVENTA. Su trabajo de investigación se centra en el compromiso social de la tecnología.

Adriana Ornellas es doctora en Pedagogía por la Universidad de Barcelona. Es profesora de los Estudios de Psicología y Ciencias de la Educación de la UOC. Miembro del grupo de investigación consolidado Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) y del grupo de innovación docente Indaga’t de la Universidad de Barcelona. Investigadora vinculada al e-Learn Center de la UOC.

 

Les TIC en el Desenvolupament Sostenible (i II): les TIC a l’Agenda 2030

Les Tecnologies de la Informació i el Coneixement (TIC) estan canviant la vida humana en les seves múltiples facetes: les maneres de treballar, formar-se, relacionar-se, informar-se, la forma de donar i rebre serveis, etc. Contribuyen al desenvolupament de les societats però, al mateix temps, també poden considerar-se una necessitat. I, per descomptat, tenen un paper fonamental en els tres pilars del desenvolupament sostenible: l’econòmic, el social i el mediambiental. Aquest paper és, no obstant això, de doble tall i convé tenir-ho en compte, en la seva faceta d’instrument per aconseguir els objectius, d’una banda, i com a objectiu en si mateix.

a. Les TIC com a instrument per aconseguir els objectius

En el propi text dels Objectius de Desenvoluapment Sostenible (ODS), inclòs a l’Agenda 2030, es reconeix el paper catalitzador fonamental de les TIC per a la consecució de tots els objectius. En aquest sentit, la Iniciativa mundial sobre cibersostenibilitat (Global i-Sustainability Initiative (GESI) ha presentat ja les primeres evidències del paper de les TIC en la consecució dels 17 ODS. Segons aquestes, les principals contribucions es troben en l’impuls del creixement equitatiu; la protecció del medi ambient; i la millora de vida de les persones. Tot i així, encara queden moltes altres en les quals les TIC tindrien un paper fonamental, com per exemple:

-Proporcionant informació als agricultors.

-Ajudant en els diagnòstics i informació actualitzada i facilitant l’atenció sanitària en zones aïllades.

-Conectant mestres, alumnes i recursos, i facilitant l’accés a cursos de lectura i càlcul en dispositius mòbils, tutors interactius i jocs educatius en ordinadors portàtils i dispositius mòbils.

-Augmentant l’accés de les dones a la salut, l’alimentació i la participació política.

-Facilitant la gestió intel·ligent de l’aigua.

-Millorant l’eficiència energètica i la coherència ecològica de la generació, la distribució i el consum d’energia.

-Promovent una inversió sostenible en infraestructura i innovació, motors del creixement i el desenvolupament econòmic.

-Potenciant les capacitats de previsió i informació dels sistemes dels serveis meteorològics per satèl·lit.

-Millorant la supervisió i la informació en la utilització sostenible dels oceans.

b. Les TIC sostenibles també són un objectiu

L’ús generalitzat i cada vegada més intens de les TIC en la societat obliga a reflexionar especialment sobre la seva pròpia sostenibilitat en els tres aspectes: econòmic, social i mediambiental. Alguns exemples en aquest sentit són:

– Las TIC haurien de ser pioneres en l’adopció de solucions tecnològiques sostenibles i minimitzar les solucions que no ho siguin. Per exemple, la generació de les TIC verdes (Green ICT) i el desenvolupament de productes i serveis menys intensius en recursos naturals, com la virtualització de servidors i de el “cloud computing” o computació al núvol poden contribuir a la millora de l’eficiència energètica i, per tant, a la sostenibilitat econòmica i mediambiental.

– La connectivitat, la medició a través de l’ús telemàtic de sensors i l’ús d’aplicacions intel·ligents que gestionin la informació també poden reduir l’impacte mediambiental de les activitats econòmiques. Un exemple són les “smart grid“, és a dir, les xarxes amb capacitat de gestió intel·ligent. Se substitueixen processos de producció tradicionales per uns altres més eficients.

– El sector de les TIC no és en absolut el més impactant en el medi ambient, però té la seva quota de responsabilitat. D’una banda està el consum d’energia durant el seu ús i, per un altre, els residus derivats tant de la utilització i manteniment d’equips. El consumisme com a comportament social és el responsable de l’enorme quantitat de residus electrònics que acaben en abocadors, més que la necessitat real de substituir-los. N’hi ha prou amb acostar-se a un centre de tractament de residus per comprovar que pràcticament totes les parts d’un mòbil són reutilitzables.

– Un altre aspecte a tenir en compte és la garantia que tothom pugui accedir a les TIC i utilitzar-les en condicions d’igualtat per reduir les desigualtats, especialment les persones de poblacions desfavorides, les persones amb discapacitat, o les dones i nenes. Els dissenyadors de les TIC haurien de tenir en compte aquesta necessitat.

– Les “ smart cities” o ciutats intel·ligents estan apareixent com una solució cap a la sostenibilitat. El big data sovint apareix com la gran oportunitat en els propers anys. Però hauria de protegir-se la privadesa i la transparència perquè aquestes dades no siguin usades pels poders polítics o econòmics per perpetuar un sistema de desigualtats. L’objectiu de pau, justícia i institucions sòlides precisarà empoderar els ciutadans mitjançant la creixent utilització de dades obertes però augmentant la transparència i el control ciutadà sobre aquests mateixos governs.

Les TIC ajuden a implementar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, però sempre que el desenvolupament i aplicació d’aquestes es basi en un esperit de solidaritat mundial i tinguin particularment en compte les necessitats dels més pobres i vulnerables.

Referències:

-Cortina, A. (2013). Per a què serveix realment l’ètica ? Barcelona: Paidós.

-Earth Charter Initiative (2000). www.earthcharter.org/discover/the-earth-charter/.

-ONU (2000). United Nations Millennium Declaration. http://www.un.org/millennium/declaration/ares552e.pdf.

-ONU (2015-1). The Millennium Development Goals Report. http://www.un.org/millenniumgoals/2015_mdg_report/pdf/mdg%202015%20rev%20(July %201).pdf.

-ONU (2015-2). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=a/res/70/1&Lang=I.

-Schumacher, I. S. (1973). Small is Beautiful: A Study of Economics as if People Mattered. New York: Harper & Row.

M. Antonia Huertas és doctora en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona y en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El seu treball de recerca se centra en la Lògica y l’e-Learning.

Montse Serra és doctora en Informàtica per la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB), Enginyera Superior en Informàtica i Màster en Combinatòria i Comunicació Digital per la mateixa universitat. És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i directora del Màster Universitari de Seguretat de les TIC de la UOC. Pertany al grup de recerca INVENTA. El seu treball de recerca se centra en el compromís social de la tecnologia.

Adriana Ornellas és doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. És professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Pertany al grup de recerca consolidat Esbrina (Subjectivitats i Entorns Educatius Contemporanis) i al grup d’innovació docent Indaga’t de la Universitat de Barcelona. Investigadora vinculada a l’e-Learn Center de la UOC.

(Visited 181 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Deja un comentario