Cómo escribir una novela de ciberdelincuencia

1 febrero, 2016

[versió en Català]

El 2 de noviembre de 2015 se publica «Alterworld. Lo saben todo de ti» y la que es considerada una de las primeras novelas de ciberdelincuencia en castellano sale a la luz. Detrás hay dos años de trabajo que no es parte de la novela, solo de la vida del novelista. Sin embargo, en las presentaciones del libro una pregunta recurrente es cómo se ha escrito.

Portada del libro "Alterworld. Lo saben todo de ti"
Portada del libro «Alterworld. Lo saben todo de ti»

Tres hechos no habituales en el mundo de la novela negra han coincidido para que esa pregunta se conteste en esta entrada, en este blog. A saber: los temas tratados (mundos virtuales y seguridad informática), la autora (profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC) y los administradores de este blog somos todos parte del mundo de la Informática.

Así que, para quien tenga interés, voy a explicar el proceso que lleva a escribir esta novela negra de ciberdelincuencia.

Se suele decir que hay dos tipos de escritores, el tipo brújula y el tipo mapa. El primero tiene en mente el objetivo de la novela y escribe siempre pensando en él, volviendo atrás las veces que haga falta para cambiar partes del texto ya escrito, que es repensado a medida que avanza la escritura. El tipo mapa, por el contrario, dedica una buena parte del tiempo a elaborar esquemas de las tramas y subtramas, de los capítulos, las escenas y los personajes, a modo de una estructura que contiene todos los elementos fundamentales de la novela; y luego, cuando esa arquitectura es satisfactoria, comienza la escritura del texto. Pues bien, yo soy una escritora mapa.

El detonante de la historia fue un hecho real, a menudo ocurre así. Una amiga me explicó que la policía le llamó porque habían encontrado un móvil suyo, con sus datos identificativos en la tarjeta, pero ese móvil no era de ella, nunca lo había visto. Eso ocurrió hace cuatro o cinco años, y cuando le dije a mi amiga que se podría escribir una novela, me contestó que porqué no la escribía yo. Me pareció un interesante reto, y, por otro lado, sentía que ahí había una historia que merecía la pena ser contada.

Durante un tiempo fui dándole vueltas a la historia que podría haber detrás de aquel hecho. No veía claro un tema central, hasta que de repente, apareció: la identidad. A mi amiga le habían usurpado la identidad (digital y virtual) y alguien podía haberla usado para cometer un delito, incluso poniendo en riesgo su vida. Había encontrado el alma de la historia, el tema. A partir de ahí, la imaginación  se pone a trabajar y se va armando el mapa del que antes os hablé. Una parte importante del trabajo consintió en documentarme en todos los temas donde no era experta. Leí libros sobre crimen organizado, paraísos fiscales, mundo hacker y la parte oscura de la red. El mapa crece … y no siempre de manera lineal. Se vuelve atrás, se retoca, otra vez a comprobar que todo cuadra, y, siempre, en una novela negra, sin perder de vista al crimen, a los malos y al suspense y la intriga.

Mapa de eventos en el libro Alterworld
Fragmento del mapa que describe la trama del libro

En paralelo una serie de decisiones literarias deben irse tomando, la más importante, en mi opinión, la voz del narrador. Dicen que es  el personaje más importante, aunque debe ser transparente, es quién explica la historia al lector. Su punto de vista es fundamental. En la novela negra es usual tener un narrador llamado omnisciente porque sabe todo lo que ha pasado y lo que piensan todos los personajes, y casi siempre narra en pasado una historia que ya ha acabado, y de la que, por tanto, el narrador sabe el final, aunque no el lector. En ese caso, el narrador dosifica la información para conseguir el suspense. En mi caso decidí experimentar algo poco habitual en el género negro, pero que cuadraba con mis gustos literarios. El narrador no sería omnisciente, sólo sabría lo que le pasa y lo que piensan algunos personaje, no todos, y, además, narraría en presente, de manera que el narrador y el lector irían descubriendo a la vez la historia. En este caso el suspense proviene, más que nunca, de la arquitectura de la historia, esto es, de cómo van sucediendo los hechos y no tanto de cómo los quiere explicar el narrador (aunque también, ya he dicho que el narrador es, quizás el personaje oculto más importante).

Esa preparación previa llevó muchos meses, casi un año. Una vez terminada la escritora mapa se puso a escribir las escenas que habían sido pensadas y descritas. Esta es la parte literaria fundamental donde el estilo es la clave, la forma de narrar, las palabras que se escogen, las frases, los diálogos. En mi caso la historia fue escrita casi de corrido, en menos de dos meses, y eso que sólo podía dedicarle las noches y fines de semana. ¡Fue increíble! Durante ese tiempo conviví con mis personajes más que con las personas reales.

Y la novela, la primera versión, se acabó. Luego vino el tiempo de reposo, para poderla leer  de corrido y con perspectiva. Una vez revisada vino el tiempo en que la dí a leer a unas pocas personas de confianza, que me hicieron comentarios valiosos y que me animaron a publicar.

Así que llegó la siguiente fase: revisar y mejorar aspectos literarios, pensando mucho más en el lector que durante su elaboración inicial, y luego encontrar una editorial.  Pero esta es otra historia…

(Para quien tenga interés, estaré el 5 de febrero de 2016 en el Festival de novela negra BCNegra (Barcelona). Allí participaré en la mesa redonda «El lado oscuro de la red«, donde seguramente se hablará del apasionante mundo que aparece en Alterworld. Y quien quiera profundizar en los aspectos más técnicos de seguridad no tiene que ir muy lejos.)

M. Antonia Huertas es doctora en Matemáticas por la Universidad de Barcelona (UB). Licenciada en Matemáticas por la Universidad de Barcelona y en Humanidades por la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es profesora de los Estudios de Informática, Multimedia y Telecomunicación de la UOC. Su trabajo de investigación se centra en Lógica y en e-Learning.

“Fiction is like a spider’s web, attached ever so lightly perhaps, but still attached to life at all four corners.”
Virginia Woolf  (1882-1941)


El 2 de novembre de 2015 es publica «Alterworld. Lo saben todo de ti» i la que és considerada una de les primeres novel·les de ciberdelincuència en castellà surt a la llum. Darrere hi ha dos anys de treball que no és part de la novel·la, solament de la vida del novel·lista. No obstant això, en les presentacions del llibre una pregunta recurrent és com s’ha escrit.

Portada dell llibre "Alterworld. Lo saben todo de ti"
Portada dell llibre «Alterworld. Lo saben todo de ti»

Tres fets no habituals al món de la novel·la negra han coincidit perquè aquesta pregunta es contesti en aquesta entrada, en aquest blog. A saber: els temes tractats (móns virtuals i seguretat informàtica), l’autora (professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC) i els administradors d’aquest blog som tots part del món de la Informàtica.

Així que, per qui tingui interès, explicaré el procés que porta a escriure aquesta novel·la negra de ciberdelinqüència.

Se sol dir que hi ha dos tipus d’escriptors, el tipus brúixola i el tipus mapa. El primer té en ment l’objectiu de la novel·la i escriu sempre pensant en ell, tornant enrere les vegades que calgui per canviar parts del text ja escrit, que és repensat a mesura que avança l’escriptura. El tipus mapa, per contra, dedica una bona part del temps a elaborar esquemes de les trames i subtrames, dels capítols, les escenes i els personatges, a manera d’una estructura que conté tots els elements fonamentals de la novel·la; i després, quan aquesta arquitectura és satisfactòria, comença l’escriptura del text. Doncs bé, jo sóc una escriptora mapa.

El detonant de la història va ser un fet real, sovint passa així. Una amiga em va explicar que la policia li va trucar perquè havien trobat un mòbil seu, amb les seves dades identificatives en la targeta, però aquest mòbil no era d’ella, mai ho havia vist. Això va passar fa quatre o cinc anys, i quan li vaig dir a la meva amiga que es podria escriure una novel·la, em va contestar que perquè no l’escrivia jo. Em va semblar un interessant repte, i, d’altra banda, sentia que aquí hi havia una història que pagava la pena ser explicada.

Durant un temps vaig anant donant-li voltes a la història que podria haver-hi darrere d’aquell fet. No veia clar un tema central, fins que de sobte, va aparèixer: la identitat. A la meva amiga li havien usurpat la identitat (digital i virtual) i algú podia haver-la fet servir per cometre un delicte, fins i tot posant en risc la seva vida. Havia trobat l’ànima de la història, el tema. A partir d’aquí, la imaginació  es posa a treballar i es va armant el mapa del que abans us vaig parlar. Una part important del treball va consistir a documentar-me en tots els temes on no era experta. Vaig llegir llibres sobre crim organitzat, paradisos fiscals, món hacker i la part fosca de la xarxa. El mapa creix … i no sempre de manera lineal. Es torna enrere, es retoca, una altra vegada a comprovar que tot quadra, i, sempre, en una novel·la negra, sense perdre de vista al crim, als dolents i al suspens i la intriga.

Fragment del mapa amb la trama del llibre
Fragment del mapa que descriu la trama del llibre

En paral·lel una sèrie de decisions literàries han d’anar-se prenent, la més important, al meu entendre, la veu del narrador. Diuen que és  el personatge més important, encara que ha de ser transparent, és qui explica la història al lector. El seu punt de vista és fonamental. En la novel·la negra és usual tenir un narrador anomenat omniscient perquè sap tot el que ha passat i el que pensen tots els personatges, i gairebé sempre narra en passat una història que ja ha acabat, i de la qual, per tant, el narrador sap el final, encara que no el lector. En aquest cas, el narrador dosifica la informació per aconseguir el suspens. En el meu cas vaig decidir experimentar una cosa poc habitual en el gènere negre, però que quadrava amb els meus gustos literaris. El narrador no seria omniscient, només sabria el que li passa i el que pensen alguns personatge, no tots, i, a més, narraria en present, de manera que el narrador i el lector anirien descobrint alhora la història. En aquest cas el suspens prové, més que mai, de l’arquitectura de la història, això és, de com van succeint els fets i no tant de com els vol explicar el narrador (encara que també, ja he dit que el narrador és, potser el personatge ocult més important).

Aquesta preparació prèvia va portar molts mesos, gairebé un any. Una vegada acabada l’escriptora mapa es va posar a escriure les escenes que havien estat pensades i descrites. Aquesta és la part literària fonamental on l’estil és la clau, la forma de narrar, les paraules que s’escullen, les frases, els diàlegs. En el meu cas la història va ser escrita gairebé de corregut, en menys de dos mesos, i això que només podia dedicar-li les nits i caps de setmana. Va ser increïble! Durant aquest temps vaig conviure amb els meus personatges més que amb les persones reals.

I la novel·la, la primera versió, es va acabar. Després va venir el temps de repòs, per poder-la llegir de corregut i amb perspectiva. Una vegada revisada va venir el temps en què la vaig donar a llegir a unes poques persones de confiança, que em van fer comentaris valuosos i que em van animar a publicar.

Així que va arribar la següent fase: revisar i millorar aspectes literaris, pensant molt més en el lector que durant la seva elaboració inicial, i després trobar una editorial.  Però aquesta és una altra història…

(Per qui hi tingui interès, el proper 5 de febrer seré al Festival de novel·la negra BCNegra (Barcelona). Allí participaré a la taula rodona «El lado oscuro de la red«, on segurament es parlarà de l’apassionant món que apareix a Alterworld. I qui vulgui aprofundir en els aspectes més tècnics de seguretat no ha d’anar gaire lluny.)

M. Antònia Huertas és doctora en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). És professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. El seu treball de recerca es centra en Lògica i en e-Learning.

“Fiction is like a spider’s web, attached ever so lightly perhaps, but still attached to life at all four corners.”
Virginia Woolf  (1882-1941)

(Visited 22 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentarios
Deja un comentario