Iván Alonso: “El que m’atreu més de les tecnologies de la informació i la comunicació és la seva capacitat per transformar el món que ens envolta”

Iván Alonso Hevia és estudiant del màster universitari d’Enginyeria de Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu currículum i la seva trajectòria professional són dignes d’esment, amb una titulació doble d’Enginyeria Aeroespacial i de Telecomunicació i un màster d’Enginyeria de Sistemes de Radar. Està especialitzat en arquitectura de sistemes, integració de sistemes de radiofreqüència (RF) i disseny de radars avançats, i ha participat en programes com l’Eurofighter i l’NGWS/FCAS. Recentment, ha estat seleccionat dins del top 10 de talents joves en enginyeria de telecomunicació de la Nova 111 Student List 2025. Parlem amb ell sobre la seva experiència com a estudiant de màster a la UOC, sobre les seves expectatives professionals, sobre els plans de futur per a quan acabi els estudis, i sobre aquest últim reconeixement laboral i acadèmic.

Què et va fer triar la UOC com a universitat per estudiar el màster universitari d’Enginyeria de Telecomunicació?

Vaig triar la UOC perquè buscava una universitat que oferís formació de qualitat amb la flexibilitat que necessitava per compaginar els estudis amb la feina. L’enfocament en línia de la UOC, juntament amb la seva metodologia consolidada i el reconeixement del màster universitari d’Enginyeria de Telecomunicació, em van fer confiar que podria avançar al meu ritme sense renunciar al nivell acadèmic. A més, valoro especialment l’accés continu als recursos, la possibilitat d’interactuar amb altres estudiants i professors des de qualsevol lloc, i el fet de poder aplicar directament en el meu entorn laboral tot el que he après.

Com ha estat la teva experiència fins avui com a estudiant del màster? Què és el més positiu que en destacaries?

La meva experiència com a estudiant del màster ha estat molt positiva. En destacaria la flexibilitat per organitzar el temps, un aspecte clau per als que treballem. La plataforma és intuïtiva, i l’acompanyament docent ha estat constant. M’ha sorprès l’enfocament pràctic de moltes assignatures, que permet aplicar en l’àmbit professional el que has après. A més, he pogut obtenir qualificacions excel·lents en assignatures com ara Disseny i aplicacions d’antenes, Xarxes distribuïdes i Gestió avançada de projectes TIC, així com matrícula d’honor en Instrumentació electrònica. El més positiu és sentir que realment estàs avançant sense haver de renunciar a altres àrees de la vida.

Què esperes que t’aporti aquest màster en el teu futur laboral?

Espero que el màster em proporcioni una base tècnica més sòlida i actualitzada per afrontar nous reptes professionals en l’àmbit de les telecomunicacions. M’interessa especialment poder accedir a rols amb més responsabilitat tècnica o de gestió de projectes, i aquest màster em dona eines per fer-ho. Fins ara he treballat sempre amb sistemes aeronàutics complexos, formats per una infinitat de sistemes de telecomunicació, i volia reforçar els meus coneixements teòrics i pràctics per tenir una visió més global i especialitzada. A més, l’enfocament pràctic i rigorós del programa reforça el meu perfil professional i em permet estar més ben preparat per a un entorn tecnològic que evoluciona constantment.

Quines són les assignatures que t’han agradat més i per què?

Les assignatures que m’han agradat més han estat Disseny de sistemes de comunicació i Sistemes de radionavegació. La primera em va semblar especialment valuosa perquè estava enfocada en el disseny des d’una perspectiva de sistema, fet que vaig trobar a faltar tant en el grau d’Enginyeria Aeroespacial com en el d’Enginyeria de Telecomunicació, en què se sol prioritzar la implementació final al procés de definició d’arquitectura, requisits, etc. D’altra banda, Sistemes de radionavegació està molt alineada amb la meva especialització en arquitectura de sistemes, integració de RF i disseny avançat de radars per a defensa. He treballat en projectes com l’Eurofighter i l’NGWS/FCAS i, actualment, soc enginyer sènior de sistemes radar a Indra i desenvolupo el sistema de radar de l’Eurofighter. Per tant, l’assignatura em va ajudar a aprofundir en coneixements clau en el meu camp.

Has viscut algun repte concret durant el màster?

Un dels reptes principals ha estat compaginar el màster amb una feina que té una exigència tècnica i una responsabilitat altes, especialment en determinats moments de l’any amb pics de càrrega laboral. Estudiar mentre participo en projectes complexos com l’Eurofighter requereix una bona planificació i molta disciplina. Un altre repte ha estat reprendre certs continguts teòrics que no utilitzava des de feia anys, fet que va implicar un esforç addicional a l’inici. Així i tot, l’estructura del màster i el suport dels professors han facilitat molt el procés. Superar aquests reptes m’ha ajudat a aprendre a gestionar millor el temps i a reforçar la motivació per continuar-me formant.

Què és el que t’atreu més de les tecnologies de la informació i la comunicació?

La seva capacitat per transformar el món que ens envolta i resoldre problemes complexos de manera eficient. Em fascina la manera en què la connectivitat, l’automatització i el processament intel·ligent de dades redefineixen sectors clau, com la defensa, el transport o la telecomunicació. A més, és un camp en evolució constant, que exigeix estar al dia i fomenta la innovació contínua. En el meu cas, em motiva especialment la seva aplicació en sistemes crítics i d’alta complexitat, en què la precisió i la fiabilitat tecnològica marquen una gran diferència. Poder formar part d’aquesta evolució tecnològica i contribuir a desenvolupaments capdavanters és, sens dubte, un dels al·licients més importants d’aquesta disciplina.

Avui dia, quins creus que són els reptes principals en l’àmbit de la ciberseguretat?

Un dels reptes principals és la sofisticació creixent dels atacs, que evolucionen més ràpidament que les defenses. A això s’hi suma l’expansió del perímetre digital amb la proliferació de la internet de les coses (IoT), els sistemes distribuïts i la migració al núvol, fet que incrementa exponencialment els punts vulnerables. Un altre gran repte és la protecció d’infraestructures crítiques, especialment en sectors com la defensa, l’energia o el transport, en què un error pot tenir conseqüències molt greus. Un altre aspecte clau és la conscienciació dels usuaris, ja que molts ciberatacs aprofiten errors humans. Finalment, l’ús creixent de la intel·ligència artificial planteja nous reptes: d’una banda, pot ajudar a detectar amenaces més ràpidament, però els atacants també la poden utilitzar per crear atacs més complexos i personalitzats. L’equilibri entre seguretat, facilitat d’ús i rendiment continua essent un repte constant.

Has estat seleccionat entre els 111 millors talents joves d’Espanya en la Nova 111 Student List 2025, amb un lloc destacat dins del top 10 en enginyeria de telecomunicació. Què ha suposat per a tu aquest reconeixement?

Ha estat un honor formar part de la Nova 111 Student List 2025, i encara més haver quedat en el top 10 en l’àrea d’enginyeria de telecomunicació. Aquest reconeixement suposa una gran motivació personal i professional. M’ha permès connectar amb altres joves talents, intercanviar experiències i ampliar la meva xarxa de contactes. A més, ha servit d’aparador tant per al meu perfil professional com per a l’empresa amb què col·laboro, ja que ha generat interès i visibilitat. Fins i tot ha obert la porta a oportunitats laborals molt interessants, fet que reforça el valor d’aquesta mena d’iniciatives per acostar el talent i les empreses. També ha estat una manera de validar l’esforç que implica el fet de compaginar uns estudis exigents amb una carrera tècnica en un sector altament competitiu.

Quins plans de futur tens en l’àmbit professional i formatiu? Recomanaries la UOC a altres enginyers i enginyeres que es plantegin cursar un màster en Enginyeria de Telecomunicació?

Professionalment, em vull continuar desenvolupant en l’àmbit dels sistemes de radar i altres sistemes de telecomunicació embarcats, i assumir rols de més responsabilitat tècnica i estratègica. També m’interessa explorar oportunitats internacionals i participar en projectes capdavanters dins del sector aeroespacial i de defensa. En el pla formatiu, m’agradaria aprofundir en l’enginyeria de sistemes i en enfocaments nous, com ara els MBSE (model-based systems engineering), que em semblen molt interessants i estan estretament relacionats amb la meva feina actual.

Sens dubte, recomanaria la UOC a altres enginyers i enginyeres que es plantegin cursar un màster. La flexibilitat, la qualitat del contingut i l’enfocament pràctic permeten compaginar els estudis amb la vida professional, un aspecte clau en perfils tècnics que ja estan actius laboralment. A més, la plataforma i l’acompanyament docent fan que l’experiència d’aprenentatge sigui molt completa i enriquidora.