Quins són els reptes ètics de la tecnologia blockchain?

La blockchain (cadena de blocs) va néixer com una de les tecnologies bàsiques que permetia la creació de la criptomoneda bitcoin. El seu inici es remunta a l’any 2009, moment en què la gran majoria de les persones que participen d’aquesta incipient tecnologia tenien idees pròximes a l’anarquisme llibertari.

Avui dia, el panorama ha canviat de manera significativa. D’una banda, la tecnologia blockchain s’aplica en molts més casos d’ús que les criptomonedes. D’altra banda, tant les persones que participen en el desplegament d’aplicacions blockchain com els col·lectius d’usuaris o d’inversors tenen una diversitat de perfils ideològics molt més àmplia. Això fa que hi hagi una gran demanda perquè la tecnologia blockchain i les seves aplicacions comencin a abandonar el salvatge oest i es comencin a canalitzar per senderes reguladores, com qualsevol altra plataforma tecnològica.

No obstant això, definir lleis, i sobretot fer-les complir, és una tasca àrdua en aquest context, tenint en compte que la tecnologia blockchain va néixer amb el propòsit de ser descentralitzada, anònima i incensurable. En conseqüència, per començar a abordar aquest tema, la Comissió Europea, mitjançant un grup d’experts en ètica i blockchain, ha elaborat el document Ethical Guidelines for Blockchain Systems, amb unes primeres directrius sobre com s’hauria d’enfocar el desenvolupament d’aquesta tecnologia per complir els compromisos ètics i els valors fonamentals de la Unió Europea. Aquest text recull aspectes com la seguretat, la igualtat i la no-discriminació, la justícia i l’equitat, la diversitat i la inclusió, la privadesa, la sostenibilitat, la responsabilitat i la rendició de comptes, la llibertat, i la prosperitat.

Bàsicament, aquest document se centra en cinc àrees principals: l’equitat, la privadesa, la seguretat, la responsabilitat econòmica i la responsabilitat social. Resumirem breument aquí el que s’hi especifica per a cadascuna d’aquestes àrees:

• Equitat

L’equitat s’ha d’assegurar distribuint de manera justa el poder de governança i garantint un accés obert i una participació independent del nivell educatiu, els ingressos, els recursos, les habilitats o l’estatus econòmic. A més, s’han de proporcionar mecanismes per corregir possibles biaixos i assegurar la inclusió de grups subrepresentats. Això implica que les decisions no les han de prendre únicament grups reduïts o persones tècnicament qualificades.

• Privadesa

Una de les premisses fonamentals per respectar la privadesa en aquestes tecnologies és la de no escriure cap dada sensible directament en una blockchain, sinó utilitzar alguna funció hash per inserir una referència en la cadena, però emmagatzemar les dades fora de la cadena. Això és especialment important per a les dades biomètriques, per a les quals es recomana que s’estableixin regulacions sobre quins tipus de dades concretes cal guardar i quins no, i que es puguin utilitzar estructures de control de tercers per assegurar que es compleixen les regulacions establertes. D’altra banda, l’anonimat (o, més ben dit, el pseudoanonimat) que proporcionen aquests sistemes es considera important per garantir la privadesa i la llibertat d’expressió, però es recalca la necessitat de desenvolupar processos per identificar i mitigar les accions il·legals.

• Seguretat

Per mantenir un nivell de seguretat alt, el document apunta a la distribució adequada dels nodes de la xarxa, i la seva protecció física i digital, i a la necessitat de garantir les dades inserides i la qualitat del codi font mitjançant auditories i certificacions.

• Responsabilitat econòmica

Aquí, el document se centra en la testimonització (“tokenització”), i demana que els tokens es dissenyin de manera específica i no es reutilitzin en contextos diferents d’aquells per als quals van ser pensats. A més, cal elaborar directrius ètiques per a la testimonització destinades a les persones usuàries i als col·lectius d’inversors, de desenvolupadors i de reguladors.

• Responsabilitat social

Les principals idees relatives a l’impacte social inclouen el disseny de sistemes que redueixin el consum d’energia i promoguin les pràctiques sostenibles. A més, també es fa èmfasi en la creació d’aplicacions que recullin els valors democràtics, promoguin la igualtat i la justícia, facilitin l’accés a serveis financers a les comunitats amb més dificultats i contribueixin a la creació de cadenes de subministrament per al comerç just.

Per concloure, tal com es pot veure en el resum de les propietats de dalt, ni els desenvolupadors ni cap altra persona que participi en el desplegament d’un sistema de blockchain no trobaran en aquest document una resposta concreta o una solució a mida per a la majoria dels problemes ètics que se’ls poden plantejar a l’hora d’implantar aquesta tecnologia. De fet, és possible que la lectura del document sigui prescindible per a la majoria, pel fet que conté moltes obvietats i apunta a un gran nombre de problemes ètics sense una solució específica o realista en molts dels entorns blockchain, sobretot en les plataformes més populars i fidels a la filosofia original de crear una xarxa oberta, sense permisos i anònima. Ara bé, l’elaboració d’aquesta mena de guies pot suposar un primer pas per disposar de sistemes basats en la tecnologia blockchain que segueixin uns principis ètics compartits per la majoria dels ciutadans i ciutadanes.

Aquest article és fruit de la Càtedra Internacional ARTEMISA de Ciberseguretat. Una iniciativa finançada per INCIBE a través dels fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència, finançats per la Unió Europea (Next Generation), el projecte del Govern d’Espanya que traça el full de ruta per a la modernització de l’economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació d’ocupació, per a la reconstrucció econòmica sòlida, inclusiva i resilient després de la crisi de la COVID-19, i per respondre als reptes de la dècada vinent.