“El màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística m’ha canviat el paradigma mental”

Vicent Caselles Ballester és graduat del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística (interuniversitari: UOC, UB), on va obtenir el premi al millor expedient acadèmic del curs 2023-2024. Després de completar el màster, en Vicent ha decidit continuar estudiant a la Universitat iniciant el Doctorat de Bioinformàtica (interuniversitari: UAB, UB, UdG, UdL, UVic-UCC, UPC, URV, UOC) a l’Escola de Doctorat de la UOC. En aquesta entrevista en Vicent, que també és investigador del grup de recerca NeuroAdas Lab de la UOC, repassa la seva trajectòria a la Universitat, tant com a estudiant de màster i de doctorat, i ens explica quins plans de futur té per a quan sigui doctor.

Quina era la teva trajectòria acadèmica i professional abans de fer el màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística? Què et va portar a cursar el màster? 

La meva trajectòria és una mica particular, perquè jo vaig cursar un grau en Biotecnologia. Quan vaig acabar-lo, vaig fer un màster en Neurociències, i després vaig fer un altre màster en Agrobiologia Ambiental. També vaig començar un Doctorat en Agrobiologia Ambiental, però vaig veure que la feina de laboratori no m’agradava, i vaig decidir deixar-lo al cap d’uns mesos. I després vaig estar un temps en el qual no sabia què fer amb la meva vida, la veritat. 

Però vaig començar a informar-me sobre el que era la bioinformàtica, la biologia computacional i aquestes temàtiques. Fins llavors, la meva carrera s’havia enfocat molt en la biociència i molta feina de laboratori. La bioinformàtica que havíem fet era bastant limitada, no em van ensenyar programació, que ara he descobert que m’agrada força. Després, pel meu compte, vaig descobrir el llenguatge de programació Python, i vaig començar a buscar màsters en bioinformàtica. I el de la UOC em va encaixar, perquè en aquell moment ja tenia 22 o 23 anys, estava treballant en una consultoria, i vaig pensar que seria millor un màster online que no pas presencial. 

I llavors vas arribar al màster…

Sí, llavors vaig entrar en el màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística, que vaig cursar a temps parcial, amb dues o tres assignatures per semestre. I després, quan vaig acabar de treballar a la consultoria, vaig estar voltant per un parell d’empreses més, i vaig veure l’oferta del Ferran Prados, que és el meu actual cap i director de tesi, per desenvolupar algoritmes de deep learning per segmentació d’imatge mèdica, i al final m’he quedat en aquest àmbit. 

Què t’ha semblat la metodologia d’aprenentatge de la UOC? 

A mi personalment m’ha anat bé, perquè m’agrada l’aprenentatge autònom, i que em donin referències per poder aprofundir jo després a la meva manera. A mi per exemple em va molt malament el format tradicional de classe d’escoltar una única persona que està parlant, prefereixo llegir, i per això a mi m’ha anat molt bé. És veritat que m’he trobat amb altres companys que prefereixen l’experiència d’anar a una classe, de seure amb companys de la teva edat, i viure l’experiència més de tu a tu. Però a mi m’ha anat molt bé, perquè m’agrada que em donin una visió potser més superficial, i després em donin referències per poder aprofundir en els temes que més m’agraden. 

Què creus que et pot aportar a nivell professional? 

M’ha donat una primera experiència en moltes de les eines que es requereixen en els llocs de feina més computacionals: m’he mullat els peus en Python, en R, en les bases de dades genòmiques, com la del navegador de la Universitat de Califòrnia (UCSC)… són primeres experiències amb eines, perquè moltes empreses volen que ja tinguis un cert bagatge amb elles, i trobo que això és el que m’ha ofert el màster principalment. Al final, la bioinformàtica és un tema tan ampli, tan específic i tan especialitzat que això és el que et pot oferir un màster d’un any com el de la UOC, una primera experiència i un primer contacte amb totes aquestes àrees. 

Quines habilitats i competències creus que has adquirit o millorat? 

Em sembla que he millorat bastant la part de pensament més numèric, perquè al final la meva carrera és més qualitativa, i ara l’he complementat amb coneixements      quantitatius: assignatures com àlgebra lineal, estadística i mètodes lineals m’han introduït en tot aquest món dels números, per dir-ho de manera simple. Això és el que diria que més m’ha marcat del màster, m’ha canviat el paradigma mental.

Després del màster, has iniciat el Doctorat de Bioinformàtica a l’Escola de Doctorat de la UOC.  Com l’afrontes? 

La bioinformàtica és un camp molt ampli, i el màster te’n dona una visió introductòria. Però si t’interessa aprofundir amb un tema específic, en el meu cas imatge mèdica i xarxes neuronals, el doctorat et permet aprofundir en el seu estudi durant tres o quatre anys. Són dos tipus d’experiència molt diferents, amb objectius també diferents.

I sobre què tracta concretament la teva tesi doctoral? 

La meva tesi doctoral se centra en l’anàlisi d’imatge de ressonància magnètica, i el que estem intentant fer és desenvolupar una sèrie d’algoritmes basats en xarxes neuronals que permetin que, amb un sol escàner d’un pacient on hi hagi lesions d’esclerosi múltiple, no només es detectin aquestes lesions, sinó que es pugui predir quant de temps porten allà aquestes lesions. És a dir, que es pugui saber quin és el temps que ha passat des del moment en què s’ha fet l’escàner fins al moment inicial en el qual es van començar a formar aquestes lesions d’esclerosi múltiple. Perquè al final, aquesta malaltia presenta molta variabilitat pel que fa a la prognosi i als símptomes que presenten els pacients, i això ajuda molt als doctors a saber com ha estat evolucionant durant tot aquest temps, i què és el que hem de fer a partir d’ara.

També és en format online, el doctorat?

Teòricament, sí, però visc a Barcelona i moltes vegades baixo a la UOC per parlar un cop a la setmana amb el meu director de tesi. Així que en teoria és online, però a la pràctica és un format híbrid. I com a persona que ha estat un temps treballant en un doctorat basat en el laboratori, el fet de cursar ara un doctorat online és molt diferent, perquè no he d’estar pensant si he d’anar a fer uns experiments al laboratori que han de ser presencials. El format online em dona més llibertat, facilita gestionar el meu temps, puc anar a la biblioteca quan jo vull, puc estar treballant fins tard, investigar pel meu compte, etc. L’àmbit de les eines computacionals ja es presta al treball online i, per a mi, és millor. Però això també és una qüestió molt personal.

I com veus el futur? A què et vols dedicar quan acabis el doctorat?

Jo crec que m’agradaria fer un parell d’estades postdoctorals; si pot ser, fora. De fet, durant el doctorat ja tinc pensat marxar un temps a fora, potser a Amsterdam o a Londres, a algun hospital on pugui provar l’eina de predicció de temps d’una lesió. Després, faré alguna estada postdoctoral, i després d’això, eventualment, en alguna empresa que treballi en imatge mèdica, bioinformàtica, o en algun tipus d’anàlisi de dades que s’hagi de programar. És veritat que jo soc una persona a qui no li crida molt l’estructura jeràrquica de les empreses, perquè m’agrada tenir més llibertat. Però si vols guanyar diners en aquesta vida, suposo que el futur haurà de ser això, acabar treballant en alguna empresa. Però, amb el futur, mai no se sap.