Pilar Bello: “Des de molt petita m’ha fascinat l’univers i poder treballar com a enginyera en el sector espacial seria perfecte”

Pilar Bello és estudiant del grau en línia d’Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un programa formatiu innovador que prepara l’estudiantat per liderar el futur de les comunicacions digitals. Parlem amb ella perquè ens expliqui la seva experiència cursant un grau tan exigent en aquesta modalitat i, de pas, conèixer els seus secrets, perquè té un dels millors expedients acadèmics de la UOC.

Pilar, ets estudiant del grau en línia d’Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicació de la UOC. En què consisteix aquest programa formatiu i per a quines professions et prepara?

L’oferta formativa consta d’assignatures de diferents camps, però que tenen un paper crucial en el sector de les telecomunicacions, per la qual cosa et trobes assignatures més teòriques i d’altres relacionades amb la informàtica o l’electrònica. Tot plegat, aplicat a les comunicacions, així que és molt interessant perquè estudies camps molt diferents. Respecte a les professions, se n’esmenten tres en el grau: sistemes de telecomunicacions, telemàtica i sistemes audiovisuals, de manera que després hi haurà experts i expertes en telecomunicacions, però també ciberseguretat, bases de dades… Dins d’aquesta varietat, cap a on està anant la societat és a perfils molt necessaris avui dia i que cada vegada tindran més demanda.

Per què vas triar aquest grau en particular? 

El vaig triar perquè el sector de les telecomunicacions m’intrigava i em fascinava. Volia entendre com és possible que pugui haver-hi tanta informació circulant per un mitjà que, a priori, no podem veure amb els ulls. Tenia un component “màgic”. I és una eina molt potent, així que, paral·lelament a entendre el sector, volia aprendre a manipular-lo com a eina, perquè és molt poderós i, gràcies als assoliments que s’han fet en les telecomunicacions, també podem viure la realitat com la vivim avui dia: connectats amb l’altra punta del món a través de diferents dispositius. És una eina molt potent i amb molt de futur.

I per què a la UOC per cursar-lo?

Per dues raons. Una és perquè és una metodologia 100 % en línia, ja que, si has de compatibilitzar-ho amb altres aspectes de la teva vida, la flexibilitat i la comoditat que ofereix una metodologia en línia no te les dona una de presencial. Però també em va agradar molt el sistema d’avaluació. Aquest grau s’oferia en més d’una universitat en línia, però a la UOC el sistema és d’avaluació contínua, de manera que t’estan avaluant constantment a través de pràctiques i proves, i això per a mi és molt més realista i eficient que fer un examen al final del quadrimestre, perquè t’obliga a tenir constància i haver d’estudiar gairebé cada dia, perquè sempre tens una pràctica a la vista. Em feia la sensació, i després ho he comprovat, que l’aprenentatge seria més enriquidor i real amb aquest sistema.

Què és el més destacable, important i interessant que has après fins ara i què creus que t’aportarà aquest grau en l’àmbit professional per al teu futur en el món laboral?

El més destacable, al marge de coneixements més específics sobre enginyeria, és tenir constància i imposar-me una disciplina, perquè, per a bé o per a mal, és en línia: et dona flexibilitat, però el fet de no haver d’anar a classe o aquest matís d’obligatorietat que té la presencial t’exigeix més disciplina amb tu mateix per obrir els mòduls i estudiar. Has de desenvolupar molta autodisciplina. I també em sembla valuós que t’espavila molt: has d’aprendre a treure’t tu les castanyes del foc, perquè una enginyeria és que et plantegin problemes i haver de resoldre’ls partint de zero o amb molt poques eines. Et fa desenvolupar una proactivitat en la resolució de problemes complexos. T’has d’activar: recollir la informació, indagar i investigar per diferents mitjans… fins a trobar-hi la solució.

Si haguessis de definir els aspectes positius d’estudiar un grau com aquest a la UOC, quins serien? 

Una enginyeria no és un grau purament teòric, té una part molt pràctica, per això un sistema d’avaluació contínua crec que s’adapta més a un grau d’aquesta mena, perquè a través d’aquestes proves és quan pots treballar aquesta part pràctica més bé que no pas en un examen de dues hores. Per a mi, l’avaluació contínua és un mètode d’avaluació més real.

En milloraries cap aspecte?

Com a millorable, crec que s’agrairia una mica que el contingut fos més dinàmic. Potser audiovisual o fer alguna classe, perquè, encara que depèn de l’assignatura, al final el que tens són PDF amb els apunts. Atès el moment digital en què estem, la universitat es podria plantejar que hi hagi contingut més dinàmic o alguna classe en directe o gravada perquè l’ensenyament fos més enriquidor.

Potser algunes persones pensaran que, en tractar-se d’educació en línia, la relació amb els companys o el professorat és menys estreta. Què ens pots dir sobre aquest tema? Has fet amics? 

Jo venia d’estudiar un grau de Publicitat, presencialment. Per a mi, el factor humà sempre dona un valor afegit molt fort, i sempre serà més valuosa una interacció de tu a tu. Això ho perds amb una formació en línia, però, gràcies a totes les eines que hi ha actualment per estar en contacte amb una persona que està físicament lluny de tu, és una manera de sobrepassar aquest obstacle. Jo pensava que no coneixeria ningú, però ara mateix sí que conec uns quants companys i ens portem molt bé. Per a mi és un fet fonamental entendre una cosa al costat d’una altra persona i reflexionar sobre un aspecte en conjunt. És una experiència més valuosa que fer-ho un tot sol, perquè dos caps pensen més que un. Jo tenia por d’això, pensava que seria jo amb mi mateixa davant de l’ordinador, però no és així: a través de missatges i fòrums vas entrant en contacte amb gent. Pots “estudiar” la carrera juntament amb altres persones.

Com contactes amb el professorat en cas de dubte o per gestionar el dia a dia?

Amb el professorat, la relació es manté en els fòrums, on pots contactar amb ells i elles, o per missatge privat. Jo, fins ara, no he tingut cap problema que no em contestin o triguin molt a contestar: tots responen més o menys de pressa, i alguns fins i tot t’elaboren més la resposta i t’indiquen recursos. Tots resolen el dubte en un termini força curt.

Quina és la teva rutina diària a la UOC?

Tens les teves dates de lliurament i els recursos per estudiar. Intento posar-m’hi cada dia, apunto els dubtes i els penjo en el fòrum o escric al professor. Però també hi ha dues o tres persones amb les quals parlo molt, així que, si compartim assignatura, els escric. Intento resoldre els dubtes i em planifico les dates de lliurament. És com una universitat presencial, però sense les classes i sense aquest factor d’interacció humana.

Tens un dels millors expedients acadèmics de la teva promoció. Quin és el teu secret i quines recomanacions faries a altres companys i companyes que, potser, tenen més dificultats per superar amb èxit cada curs?

No sabria dir-te un únic secret (rialles), perquè jo sé coses que em funcionen a mi per la meva manera de ser, però pensant en coses generals… Jo diria, d’una banda, els dubtes: sempre he estat molt preguntaire i sempre em sorgeixen dubtes quan estudio una cosa. Per a mi és fonamental qüestionar-se el que s’està estudiant. Intentar entendre per què una cosa és d’una manera determinada, perquè és llavors quan poden sorgir més dubtes. Per a mi, en aquest procés és quan realment aprens.

D’altra banda, un consell que donaria és aprendre a tolerar la frustració. És a dir: quan estudio, jo em trobo que el 90 % del temps no entenc res, i crec que això sempre és així, sobretot en aquesta mena de carreres. Són conceptes abstractes que requereixen repòs i reflexió. Per a mi és crucial tolerar la frustració de no entendre-ho, perquè estàs tota l’estona així (rialles). Cal ser pacient i confiar en el procés que al final ho acabaràs aconseguint.

Cada vegada és més habitual que les dones estudiïn carreres STEM, però potser hi ha moltes nenes i joves que encara no se sentin atretes o vinculades amb aquestes carreres pel fet de tractar-se de sectors tradicionalment masculinitzats. Com les animaries a dedicar-se a aquests sectors?

Jo els diria que s’hi llancin de cap i es provin a si mateixes en aquest camp, perquè no fer-ho només pel fet de ser dona és una idea que no té cap mena de fonament real, més enllà del biaix de gènere que fa anys que arrosseguem. El coneixement no té gènere, encara que li ho hàgim posat nosaltres durant molt de temps. Si una persona, en aquest cas una dona o una nena, sent que vol aprendre una cosa, ja té tot el que li cal perquè li vagi bé, que és el gust per fer-ho.

Creus que pel fet de ser dona tindràs més dificultat a l’hora de trobar una bona feina quan surtis al món laboral o d’ascendir en les empreses fins a ocupar llocs de responsabilitat, o ets optimista sobre aquest tema?

No és una qüestió que m’hagi plantejat, però acostumo a ser optimista amb tot, i també amb això. Crec que anem fent passos en la direcció correcta. En comparació amb l’estat del tema no fa gaires anys, hem desmuntat moltes creences i idees preconcebudes que teníem sobre el gènere de la persona. Es van desmuntant moltes coses i la gent va obrint més la ment. A més, crec i vull pensar que cada vegada hi ha més empreses compromeses amb el fet d’activar polítiques per fomentar la posició de dones en el sector STEM. Soc optimista respecte al futur.

Quan acabis el grau, què t’agradaria fer? Triaries la UOC per estudiar alguna cosa més en el futur?

Estic molt oberta a esperar que l’enginyeria em sorprengui. Des que vaig començar fins ara sí que tinc intuïcions de coses que m’han agradat més, però estic oberta al fet que hi hagi una assignatura que m’apassioni. No em vull tancar, perquè vaig per la meitat i sento que encara és molt aviat. Però sí que dono voltes des de fa temps al fet que m’interessa molt el sector espacial. Des de molt petita m’ha fascinat tot el que està relacionat amb l’univers i poder-me dedicar a aquest sector des de l’enginyeria de telecomunicacions per a mi seria una combinació bastant perfecta. Però tendeixo a deixar-me portar per les coses que em van passant en el dia a dia. I sí que tornaria a estudiar a la UOC si m’encaixa per la perspectiva laboral que tinc.