Patricia Heredia: “Cal ensenyar la tecnologia des de la creativitat i l’experimentació”

Patricia Heredia Gil, guanyadora del Premi Equitat en la categoria professional/amateur pel seu vídeo “Adiós a las Cajitas: STEM es para Tod@s“, anima tothom a combatre els estereotips de gènere que hi ha en el sector STEM (acrònim de Science, Technology, Engineering and Mathematics —ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques—). Parlem amb ella sobre el vídeo premiat, la seva trajectòria personal com a divulgadora STEM i la importància dels referents per a les nenes i les adolescents en els camps de la ciència i la tecnologia.

Com t’has sentit en rebre el guardó i què ha representat per a tu aquest reconeixement?

Rebre aquest premi ha estat una sorpresa increïble i una motivació extra per continuar divulgant. Per a mi, significa que el missatge que la tecnologia és per a totes les persones està calant. A vegades, quan crees contingut, no ets del tot conscient de fins a on arriba o a qui impacta, i rebre aquest reconeixement és una manera de veure que el que fem en el nostre projecte ValPat està deixant una empremta. A més, en un món on continua havent-hi barreres per a les dones en STEM, aquesta mena de premis ajuden a visibilitzar els canvis que es van aconseguint.

Amb quin objectiu i com neix el teu vídeo premiat “Adiós a las Cajitas: STEM es para Tod@s”?

El vídeo neix d’una idea molt senzilla: mostrar que els estereotips de gènere ens limiten més del que creiem. De vegades, les diferències que veiem entre nens i nenes no són naturals, sinó apreses des de la infància. Amb aquest vídeo, volia transmetre de manera clara i amb humor que el sector STEM no té etiquetes o perfils de qui pot estar-hi i qui no. Si t’agrada la ciència, la tecnologia o l’enginyeria, no hi ha una capsa en la qual hagis d’encaixar: simplement t’hi has de llançar, gaudir-ne i, per descomptat, compartir-ho!

Per què vas triar aquest tema? D’on surt el concepte de “capsetes” que fas servir en el vídeo?

La idea de les “capsetes” ve de l’absurditat que representa encasellar les persones. Tot i que s’ha avançat molt en la nostra societat, encara es continua dividint les persones en capsetes en “això és de nois” o “això és de noies”, i aquest fet es reflecteix als passadissos de les joguines, en els missatges de la publicitat o en els referents que mostrem als mitjans. Però la realitat és que ningú no encaixa al 100 % en una capsa predefinida, i com més aviat trenquem aquestes etiquetes, abans podrem triar lliurement el que realment ens agrada.

En el vídeo afirmes que la tecnologia necessita ments diverses. Podries indicar algun exemple concret de per què això és tan important?

Moltíssims! Però n’hi ha un de molt clar, que és el cas dels coixins de seguretat: quan es van dissenyar per primera vegada, els equips de desenvolupament eren majoritàriament homes, i com a resultat, els coixins de seguretat estaven optimitzats per a cossos masculins, cosa que va provocar que no fossin tan segurs per a les dones. Un altre exemple és el reconeixement facial, que ha demostrat tenir més errors en identificar rostres femenins o de persones racialitzades perquè les dades amb les quals es van entrenar les IA no eren prou diverses. La tecnologia que creem reflecteix les persones que la dissenyen, per això necessitem equips diversos que tinguin en compte totes les realitats.

Creus que la divulgació pot ser una de les eines més poderoses per combatre els rols de gènere en tecnologia?

I tant! La divulgació és clau, perquè el que no es veu, no existeix. Si les nenes no veuen dones en tecnologia, difícilment imaginaran que elles poden dedicar-s’hi. Per això, narrar històries, mostrar referents, explicar la tecnologia de manera agradable i entretinguda, desmitificar estereotips és fonamental per trencar barreres. I no sols per a elles, sinó també per a les seves famílies, el professorat i l’entorn, que moltes vegades són els qui més influeixen en les seves decisions.

Estàs d’acord que falten dones en STEM perquè de nenes moltes no han rebut els estímuls adequats? Com creus que podem arreglar-ho des de l’àmbit familiar, per exemple?

Sí, tot i que cada vegada estem avançant més, la manca d’estímuls des de la infància continua sent un factor clau. Si una nena no rep mai un joc de construcció, si no li parlen mai d’astronautes o no li ensenyen mai a programar, és més difícil que s’interessi per aquests temes. I si no s’interessa per això, difícilment després triarà una professió STEM. Des de casa es pot fer molt: exposar les nenes a jocs i activitats variades, no donar per fet que “això és per a nois” i “això és per a noies”.

Quin paper creus que ha exercit internet en la relació de les nenes amb les carreres STEM? Opines que ha tingut relació amb l’augment de les dones matriculades en STEM en les últimes dècades?

Internet ha estat una revolució perquè ha permès que moltes nenes accedissin a referents que abans no tenien a prop. Ara poden seguir científiques, enginyeres, programadores i creadores de contingut que mostren com és el món STEM des de dins. A més, plataformes com YouTube o TikTok han fet que aprendre programació, robòtica o ciència sigui més accessible i divertit. Estic segura que això està influint en el fet que més noies s’animin a estudiar disciplines STEM.

Expliques també que el que importen són les idees, les ganes d’aprendre i la curiositat. Com podem expandir aquesta classe d’idees entre les generacions més joves?

El primer és deixar de veure les disciplines STEM com una cosa difícil o només per a “superintel·ligents”. Cal ensenyar la tecnologia des de la creativitat i l’experimentació. Si els nens i les nenes veuen que poden construir coses, resoldre problemes i fer projectes que impactin en el món real, la curiositat vindrà sola. També és important que aprenguin que equivocar-se és part del procés, que la ciència i l’enginyeria no són perfectes, sinó que es basen en assaig i error.

Quines altres vies creus que tenim per despertar l’interès per les carreres STEM entre les nenes?

Penso que podem despertar aquest interès pel sector STEM entre les nenes des de diversos fronts. En primer lloc, és important fer-lo visible: mostrar exemples de dones en STEM en llibres, pel·lis, sèries, xarxes socials… En segon lloc, cal integrar-lo en l’educació: que la tecnologia no sigui una assignatura a part, sinó que s’utilitzi per aprendre història, art, literatura… D’altra banda, és imprescindible fomentar l’aprenentatge pràctic amb més projectes, més robòtica, més experiments, tant en les classes com a casa, compartint temps de qualitat amb la canalla. I, finalment, també és clau crear espais de comunitat com ara clubs de tecnologia on les nenes se sentin còmodes i puguin compartir la seva passió sense sentir-se “persones estranyes”.

Coneixes casos de nenes o adolescents que s’hagin interessat en la tecnologia gràcies als teus vídeos? Pots explicar-nos-en algun?

Sí, i és de les coses més boniques que ens han passat. Fa poc, un pare ens va escriure dient que la seva filla de 10 anys havia vist els nostres vídeos i ara volia aprendre a programar. A més, cada vegada rebem més missatges de nenes i adolescents que participen en competicions de robòtica i ens demanen ajuda per visibilitzar els seus projectes. Això significa que hi ha més noies atrevint-se a presentar-se a aquests reptes, i saber que, d’alguna manera, hem contribuït a això és una de les satisfaccions més grans del nostre treball.

Què t’agradaria dir a les famílies que t’estiguin llegint i que tinguin filles que estan interessades en la tecnologia?

Que els donin suport al 100 %. Que no els diguin “és estrany”, sinó “és fantàstic”. Que si la seva filla vol programar robots o dissenyar videojocs, l’animin tant com si volgués ser metge o professora. I, sobretot, que els donin accés a recursos: hi ha milers de cursos, tallers i jocs d’aprenentatge perquè experimentin des de petites. El millor regal que els poden fer és deixar-les explorar sense límits.