Marta Gatnau Sarret: “Vull aportar la meva experiència i coneixement a la comunitat de la UOC”

Marta Gatnau Sarret s’ha incorporat com a nova professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Es va llicenciar en Enginyeria Superior de Telecomunicacions per la UPC, amb un projecte final de carrera a la Universitat d’Aalborg (Dinamarca) en col·laboració amb Nokia Networks, centrat en la millora del rendiment del wifi. Va continuar com a investigadora júnior a Nokia, treballant en tecnologies wifi, LTE i 5G, abans d’iniciar un doctorat sobre 5G, amb èmfasi en la gestió de recursos de ràdio (RRM) i la tecnologia Full Duplex, els resultats del qual es van presentar a 3GPP, un grup d’associacions de telecomunicacions. Després de cinc anys a Dinamarca, va tornar a Lleida i va treballar vuit anys a Lleida.net, allunyant-se de la recerca per dedicar-se a SS7, SMS, bases de dades i automatització de processos.

Com vas iniciar-te en el món de les telecomunicacions? 

Des de petita ja m’agradava desmuntar aparells i tocar-ho tot. Quan va arribar el moment de decidir, ho vaig tenir clar: em tiraria cap a una enginyeria. Vaig estudiar a Barcelona i vaig fer el projecte de fi de carrera amb Nokia Networks.

Abans de començar el doctorat, vaig treballar un any com a Junior Research Assistant per confirmar que era el camí que volia. Vaig continuar amb el treball de màster integrant-me en un projecte on tot va fluir molt bé. Un cop acabat el doctorat, vaig treballar vuit anys a la indústria privada, allunyada de la recerca. Aquella etapa em va permetre conciliar la jornada a temps parcial amb el teletreball i la meva filla. Quan va sorgir l’oportunitat a la UOC, vaig fer el salt.

Quines etapes destacaries de la teva trajectòria professional fins avui? 

L’etapa més brillant va ser Dinamarca. Va ser un aprenentatge constant: viatges, oportunitats i projectes amb Nokia. Un projecte que em va marcar va ser una consultoria amb T-Mobile a Praga sobre la meva tesi. Vam fer dos workshops: un a la seu de Nokia a Ulm, Alemanya, on es desenvolupava la part experimental, i l’altre a Praga.

El workshop d’Ulm em va impactar especialment. Hi vaig anar amb el meu supervisor —el màxim responsable de Nokia a Dinamarca— i em vaig trobar reunida amb els equips alemanys de Nokia i T-Mobile. Sent una doctoranda, em van tractar com una més: m’escoltaven i em feien preguntes com a professional. Va ser molt gratificant, i encara mantinc contacte amb un dels col·laboradors. Aquest projecte em va marcar.

Quins reptes et va suposar treballar fora de l’àmbit acadèmic? Com t’han influït com a docent?

El pas a la indústria privada em va obligar a aprendre tecnologies i mètodes nous des de zero. Amb un bon equip, em vaig anar integrant i assumint més responsabilitats, fins a gestionar tota la part comptable tècnica: processar informació per facturar i fer el seguiment de processos.

Vaig aprendre a comunicar-me amb equips no tècnics, adaptant el llenguatge. Però també vaig experimentar la part negativa de treballar sola. Aquesta vivència ha marcat la meva visió com a docent. Ara dono molt més valor al treball en equip i al feedback constant per evitar que algú es quedi encallat. Cal crear espais per compartir, preguntar i créixer junts. El feedback no és només una eina d’aprenentatge, és un suport essencial.

Ara que t’incorpores com a professora a la UOC, què et motiva més d’aquesta nova etapa?

Em motiva que és una cosa que realment volia i necessitava, tant a nivell personal com professional. Tinc molt per aprendre i també penso que tinc molt per donar.

Des del punt de vista docent, no tenia experiència, però som un molt bon equip als estudis. Tothom t’ajuda, t’escolta, no et sents sola. És un ambient molt sa. Em trobo molt a gust, molt acompanyada i molt escoltada, i això és molt important.

I el que també em motiva molt és que per fi puc tornar a la recerca. El grup de recerca on estic, el Wireless Networks Research Lab (WiNe), és com tornar a estudiar a Dinamarca. Sento que finalment estic al lloc on em toca i estic fent el que vull fer.

Com valores el model educatiu en línia de la UOC dins del context actual de transformació digital?

Crec que s’està fent molt bona feina. No és gens fàcil. La irrupció de la intel·ligència artificial ha fet, fa i farà molt mal en aquest àmbit. És un repte constant mantenir i actualitzar el model educatiu al ritme que avança la societat. La paraula que el defineix és “challenging”.

La IA complica la detecció del plagi i de l’autoria real. No hi ha una fórmula única i s’estan provant diferents eines. La presencialitat podria ajudar, però estem parlant d’una universitat en línia, i això en condiciona el funcionament. En resum, s’està gestionant bé, però és un repte gran i continu.

En els darrers anys, els sistemes de telecomunicació han evolucionat molt ràpidament. Com descriuries aquesta evolució?

La tecnologia evoluciona molt ràpidament, però no de manera natural, sinó forçada per la demanda constant. Vivim una revolució accelerada, amb capacitat il·limitada, latència mínima i sensació de temps real.

Tot va tan de pressa que sovint ni gaudim del que tenim. Reflecteix el ritme de vida de les societats avançades: estrès, hiperconnexió i impacte en la qualitat de vida. Ha canviat la manera de viure i relacionar-nos —o “desrelacionar-nos”. Adquirim hàbits que ens desconnecten del present.

Jo amb la meva filla petita aposto per zero pantalles. L’oci no hauria d’estar basat en un dispositiu. A més, sovint comprometem la privacitat sense ser-ne conscients. Ens falta consciència i responsabilitat digital.

El desplegament del 5G ha generat moltes expectatives. 

Com passa amb tota nova generació de sistemes de telecomunicació, el 5G ha generat moltes expectatives, i això pot portar decepcions. Esperem resultats immediats, però cada generació triga anys a desplegar-se.

El 5G és un sistema disruptiu. Els sistemes fins al 4G no permetien assolir els requisits actuals. Vaig fer el doctorat a Nokia treballant en 5G, immersa en estudis i processos d’estandardització. Dinamarca va ser un dels primers llocs d’Europa on es va desplegar. El desplegament no ha estat homogeni: en alguns llocs ja és una realitat, en d’altres encara no. Cal temps.

Quins creus que seran els pròxims grans canvis tecnològics en el camp de les telecomunicacions?

Hi haurà molta aplicabilitat en control, sensors i localització, amb focus en la sostenibilitat: dispositius de baix consum i amb poc impacte mediambiental. També caldrà gestionar millor la gran quantitat d’informació que es maneja i el seu emmagatzematge, perquè és car i poc sostenible. Penso que la línia serà automatitzar tot el que es pugui, reduint la interacció humana i tenint molt en compte la sostenibilitat.

Com veus la interacció entre la recerca, la innovació tecnològica i la docència?

Tot avança molt ràpidament i cada vegada les demandes són més altes. La recerca implica innovació, i això impacta directament en la docència. És clau la transferència d’informació per a la formació i motivació de l’estudiantat.

Cal fer-los veure què estan estudiant i quina aplicabilitat té. És molt important motivar-los i fer-los veure que hi ha molt per fer.

Quins consells donaries a l’alumnat que vol dedicar-se professionalment a les telecomunicacions?

És molt diferent treballar en una universitat o centre de recerca que en una empresa privada. En una empresa vas guiat pel mercat; en docència i recerca tens més “marge”. Jo estava molt contenta en investigació, però va sorgir una oportunitat i vaig fer el salt. Amb els anys vaig veure que no era el meu.

No sé si sense experiència pots saber què t’agrada, però si hi ha l’opció, és bo poder provar. La feina ocupa moltes hores i has d’estar a gust. El consell és: decideix tu, no et deixis influenciar. Prova diferents àmbits per saber què t’encaixa més.

Què t’agradaria aportar, tant en l’àmbit acadèmic com humà, a la comunitat de la UOC?

Vull aportar tota la meva experiència i coneixement. En l’àmbit humà, vull que la gent estigui contenta, còmoda, que no hi hagi ningú forçat. M’agradaria portar alegria i benestar, i que tingui ganes de treballar en equip. Quan treballes a gust, tot flueix millor. És el sentiment que tinc avui amb l’equip dels estudis, i és molt gratificant.