David Tugués: “La gamificació pot fer meravelles per la productivitat, la col·laboració i el benestar”

David Tugués és professor col·laborador del curs d’Introducció a la gamificació a través de casos pràctics de la UOC i expert en gamificació. Amb el màster en Gamificació i Narrativa Transmèdia per l’IEBS, actualment és soci de Kailacom (empresa especialitzada en projectes lúdics, tecnològics i artístics), To Be Lúdic (un laboratori de serious games enfocat a competències i talents), i AdventuriQ (una plataforma d’automatització de projectes gamificats i projectes tecnològics). També fa divulgació sobre la capacitat que té el joc en tots els aspectes de la societat mitjançant el programa de ràdio i pòdcast La Xapa Lúdica i el Festival de Jocs de Taula Calders Juga. Parlem amb ell sobre què és la gamificació, els seus beneficis, algunes de les seves aplicacions, com ha avançat en els darrers anys i què poden esperar els estudiants de la UOC sobre el curs d’Introducció a la gamificació.

Com definiries la gamificació en poques paraules?

La definició clàssica de gamificació, també anomenada ludificació, diu “ús de mecàniques, dinàmiques i elements de joc en contextos no lúdics”. Però aquesta definició es queda curta per transmetre el que realment és la gamificació. Per mi, és una disciplina creativa i interdisciplinària que posa les persones al centre, pensant en elles com a éssers únics i complexos. La gamificació busca capturar l’essència de jugar, aquell gaudi autèntic que experimentem quan estem immersos en una activitat, i aplicar-lo per fer que objectius que a priori podrien semblar avorrits o difícils esdevinguin plaents i motivadors.

Imagina convertir l’acte d’aprendre, treballar o fer esport en una experiència tan absorbent que et faci somriure mentre ho fas (exagerant). Això és ludificar: transformar el fet quotidià en una experiència significativa i, sobretot, divertida… però… alerta! Que no a tothom li diverteix el mateix.

Quina és la part que et sembla més atractiva o que t’interessa més de la gamificació i per què?

El que més m’apassiona és entendre com funcionen el cervell i el comportament humà. Psicologia, neurociència, ciències del comportament… Tot això em fascina, perquè al final, la gamificació té molt a veure amb entendre per què les persones gaudeixen fent el que fan i com aconseguir que es motivin en fer el que els hi proposes.

És com posar-se a la pell d’un científic i un artista alhora: dissenyar experiències que activin emocions positives i despertin la motivació intrínseca de les persones. Però també hi ha una responsabilitat molt gran aquí. La gamificació  és una eina potent que pot manipular, igual que el màrqueting. Per això és imprescindible afegir-hi l’ètica, perquè no es tracta només d’aconseguir que la gent jugui o faci una acció concreta, sinó de crear experiències que aportin valor real i siguin beneficioses per a tothom.

És comú relacionar o confondre els serious games amb la gamificació… 

Aquesta confusió és habitual. Els serious games són jocs dissenyats amb un objectiu que va més enllà del simple entreteniment. Poden ser per aprendre, sensibilitzar o canviar hàbits. Per exemple, un joc sobre hàbits alimentaris saludables o sobre prevenció del càncer de mama. Aquí, l’objectiu transcendent s’assoleix a través del mateix joc.

En canvi, la gamificació no implica necessàriament crear un joc. Es tracta d’aplicar elements dels jocs —com reptes, progressió, recompensa o col·laboració— en contextos que no són jocs. Per exemple, Duolingo t’ensenya idiomes amb elements de gamificació  com les medalles i el progrés, però no és un joc en si mateix. Igual passa amb experiències com comprar a IKEA, on la manera de navegar per la botiga i descobrir espais es converteix en una experiència gairebé lúdica.

Ens podries explicar la diferència?

La gran diferència és que els serious games et fan jugar per assolir l’objectiu; la gamificació fa que el procés cap a l’objectiu sigui tan “divertit” que ni tan sols sembli que estàs “treballant” per aconseguir-lo. Un altre “al tanto”: divertit no vol dir poc seriós, o que no calgui esforç per aconseguir-ho.

Quins són els principals beneficis de la gamificació  en l’àmbit individual i organitzacional?

La gamificació  activa l’essència més humana: el gaudi. En l’àmbit individual, et motiva a fer coses que podrien semblar avorrides o difícils, com fer exercici, aprendre o adquirir hàbits saludables. És com transformar una pujada costeruda en una aventura emocionant. Fomenta la motivació intrínseca, aquella que neix de dins i que, al capdavall, és la més sostenible.

En l’àmbit organitzacional, la gamificació pot fer meravelles per la productivitat, la col·laboració i el benestar. Imagineu equips treballant junts amb la mateixa energia i entusiasme que tenen jugant un partit de bàsquet o fent un castell humà. Fomenta la implicació i crea un entorn on les persones no només compleixen objectius, sinó que gaudeixen fent-ho.

Quin ha estat l’avenç més important en gamificació dels darrers 10 anys?

Si hagués de destacar un avenç, seria la consolidació de metodologies rigoroses. Fa una dècada, la gamificació estava plena d’idees brillants però poc fonamentades científicament. Ara, gràcies a estudis rigorosos, hem passat a comprendre com funcionen les dinàmiques de joc en el cervell i com podem dissenyar experiències més efectives i ètiques.

Això, juntament amb la integració de la tecnologia —com la realitat augmentada o eines com AdventuriQ, que faciliten el disseny d’experiències ludificades—, ha portat la gamificació a un nivell de sofisticació que abans semblava ciència-ficció.

Ens podries posar un exemple pràctic on la gamificació hagi tingut un impacte significatiu?

Un exemple que em fascina és l’app Zombies, Run! Imagina’t fent esport mentre escoltes una narrativa apocalíptica: ets perseguit per zombis i per sobreviure has de córrer! Aquesta app aconsegueix que facis exercici, aplicant coneixements científics, com l’entrenament per intervals, d’una manera emocionant i divertida. Això és ludificar: contribuir a assolir objectius —en aquest cas, físics— mentre gaudeixes d’una experiència memorable.

Un altre exemple és la conducció sostenible gamificada  que incorporen alguns cotxes. Qui no voldria veure com “creix una fulla” mentre condueixes de manera eficient? És senzill, motivador i, alhora, té un impacte positiu en el medi ambient.

Quins són els errors més comuns en implementar gamificació?

El gran error és pensar que la gamificació és només “fer un joc”. No es tracta de fer que les persones “juguin” literalment, sinó d’integrar elements del joc perquè el procés sigui motivador.

Un altre error comú és centrar-se massa en la tecnologia i oblidar les persones. Si dissenyes una experiència sense entendre què motiva els usuaris o sense iterar per adaptar-te a les seves necessitats, estàs condemnat al fracàs.

La gamificació és com fer un plat exquisit: els ingredients tecnològics són importants, però sense entendre els gustos de qui se’l menjarà, mai no aconseguiràs que sigui un èxit.

Quins són els principals objectius del curs d’Introducció a la gamificació de la UOC?

El curs s’estructura en dos blocs de vuit i sis setmanes de duració. Un primer bloc necessari, per contextualitzar que és la gamificació, on descobrirem per què els jocs són tan motivadors i com poden ser útils en processos d’aprenentatge o de creació de bons hàbits.
Identificarem els elements clau dels jocs per entendre les metodologies de disseny de la gamificació i les seves bones pràctiques. Explorarem conjuntament diferents casos pràctics i aplicacions que actualment estan disponibles al mercat, en àmbits com l’educació, la salut, el benestar o la productivitat.
En aquesta primera part l’alumne avançarà al seu ritme, a partir d’una proposta de planificació de l’estudi, eines i activitats de reflexió, recursos d’autoavaluació i el suport d’un docent expert.

I el segon bloc?

És molt més pràctic, on l’alumne posarà en pràctica allò que s’ha après i dissenyarà el seu propi projecte de gamificació. Amb el suport d’un tutor expert, l’alumne desenvoluparà una experiència gamificada utilitzant alguna de les eines existents al mercat per crear els elements de gamificació més habituals. Hi ha dues diferències significatives a altres cursos de gamificació. La primera és l’objectiu eminentment pràctic de la formació. Es pretén que l’alumne, un cop finalitzi el curs, sigui prou competent per a fer una aproximació amb èxit al seu primer disseny gamificat. I la segona diferència és l’ús d’una eina específica per a la creació de projectes ludificats, AdventuriQ, una plataforma de gamificació multipropòsit que permet desplegar tota mena de projectes gamificats sense necessitat de saber programar. És una eina ideal per a ludificar que en aquesta ocasió utilitzarem per a crear prototipus, validar el seu funcionament i posar en marxa els projectes dels alumnes d’una manera ràpida i efectiva.

Quin consell donaries a algú que vulgui començar amb la gamificació?

El primer consell, que jugui. Que jugui molt. Que jugui amb familiars, amics. Que jugui a jocs de taula, a videojocs. Que jugui lliurement amb altres persones, i que aprofundeixi en els principis de l’Actitud Lúdica. A partir d’aquí, que en faci una aproximació panoràmica completa. Que pugui copsar amb perspectiva el poder transformador del joc, la màgia del fet de jugar, i corrobori com la gamificació, amb una base científica i metodològica, pot permetre assolir els seus objectius de manera profunda i rigorosa. El curs de la UOC està dissenyat concretament per això. Perquè qualsevol persona interessada faci un meravellós viatge al món de la gamificació, els seus principis, en com funciona el cervell en mode joc, els conceptes de mecàniques i dinàmiques que activen a les persones, casos pràctics on veure la gamificació en acció. I com no podria ser d’una altra manera, el curs et porta a posar els coneixements adquirits de manera pràctica, en l’àmbit que tu necessitis.