Antonio Pita Lozano: “La ciència de dades i la intel·ligència artificial poden millorar la presa de decisions”

Incorporat recentment com a nou professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Antonio Pita Lozano, llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Múrcia, DEA en Àlgebra i MBA per la UNED, té una extensa experiència com a directiu en empreses importants i va ser nomenat Millor Científic de Dades d’Espanya en la primera edició dels Data Science Awards el 2016. Una experiència que ara compartirà amb els seus alumnes a les aules de la UOC.

Com ha començat el curs?

El curs ha començat molt bé, amb molt de ritme, perquè són més de 800 alumnes els que hi ha a les aules que jo coordino. Passar del món empresarial al món acadèmic és un canvi molt important, però estic molt il·lusionat per poder aportar la meva experiència perquè els alumnes puguin desenvolupar millor la seva carrera.

Com afronta aquesta nova etapa com a professor lector de la UOC?

Ja feia vuit anys que era professor docent col·laborador, així que conec bé el que és la UOC, però ara passo a ser professor responsable de l’aula, que és una altra escala i amb més responsabilitat, perquè haig de dissenyar les assignatures, establir els objectius i resultats d’aprenentatge, i com dur-los a terme.

Quines assignatures imparteix?

Actualment, estic impartint des d’assignatures introductòries, com ara Introducció a la ciència de dades i Disseny i ús de bases de dades analítiques, en el grau de Ciència de Dades Aplicada, fins a assignatures finalistes, com la contextualització i el disseny del treball final de màster (TFM). També, en el màster d’Intel·ligència de Negoci i Big Data Analytics, les assignatures d’Operation analytics, Data lakes i TFM de Big Data.

Ens podria fer un resum de la seva dilatada trajectòria professional prèvia?

En resum, he estat executiu o directiu a empreses com Cajamar, Everis (NTT Data Company), Liberbank i Telefónica, portant equips de més de cent persones sota responsabilitat directa. I, com a dos dels llocs més rellevants, podria destacar haver estat coordinador de la transformació digital de Liberbank, i responsable de l’àrea B2B de projectes de ciència de dades i intel·ligència artificial (IA) del Grup Telefónica cap als seus clients corporatius. I sempre, en paral·lel, professor en diferents universitats i escoles de negoci.

A parer seu, què és el que ha fet que la ciència de dades i la intel·ligència artificial hagin tingut aquest boom els últims anys?

El factor fonamental ha estat la digitalització, perquè ho hem convertit tot en dades. Paraules, veu, imatges, tot s’ha convertit en zeros i uns, de manera que ara tot són dades que es poden tractar. Això, unit al fet que el cost d’emmagatzematge d’informació s’ha abaratit molt i la capacitat de còmput s’ha disparat, ha permès que pràcticament qualsevol persona pugui desenvolupar a casa seva solucions basades en la ciència de dades i la intel·ligència artificial de manera ràpida, econòmica i amb un resultat molt potent.

I entre les innombrables aplicacions que tenen la ciència de dades i la intel·ligència artificial, quines destacaria com les principals?

Al final, el que fa la ciència de dades, i en part la intel·ligència artificial, és ajudar a millorar la presa de decisions. I de decisions en prenen pràcticament tots els professionals en tots els moments, així que la IA ens ajudarà a tots: des de quins empleats seleccionar fins a qui li concedeixo un préstec, com puc predir la qualitat d’un producte que estic fabricant i, per tant, modificar els factors perquè el producte sigui millor, com puc optimitzar la meva ruta logística per consumir menys gasolina, o com puc carregar un camió de manera òptima perquè empri menys temps en el repartiment. És a dir, en qualsevol decisió que es vulgui prendre en qualsevol faceta, tant del món professional com del món personal, la intel·ligència artificial hi pot ajudar.

Interessant.

I ara la IA generativa, que ha après a parlar el nostre llenguatge i que està a disposició de tots els usuaris, ens pot ajudar fins i tot a redactar un correu o a planificar les nostres finances. Per tant, tenim tot el coneixement disponible de manera pública i accessible a través del llenguatge natural, cosa que facilita que qualsevol persona el pugui fer servir. De fet, la IA s’està convertint en un assistent per a moltíssimes persones que l’utilitzem dia a dia com un becari avançat que ens ajuda en moltes tasques.

Llavors, vostè considera que la IA suposa una revolució comparable a la que va significar la irrupció d’internet en la dècada dels noranta? O potser fins i tot més important?

Les possibilitats són més elevades. Una altra cosa és que hi arribem, perquè la intel·ligència artificial ha viscut diversos hiverns. Jo no sé si d’aquí a cent anys aquestes revolucions que vivim ara es veuran com una única revolució que inclogui els ordinadors, la digitalització, internet i la IA, o bé es veuran com a diferents revolucions. Això ja serà un aspecte de visió històrica. Ara bé, l’impacte que ja tenen la ciència de dades i la intel·ligència artificial és probablement més important que el que va tenir internet en el seu moment des d’un punt de vista econòmic. I ho transformarà tot, perquè té la capacitat de modificar totes les regles que ens hem donat com a societat. Probablement, hem de construir una nova manera de viure, i això no serà fàcil.

Un canvi d’aquesta categoria probablement plantejarà certs reptes ètics.

Totalment, i és un tema molt interessant, que preocupa moltes empreses. Com ensenyem a la intel·ligència artificial? Jo sempre dic que això és com deixar un nen davant de la tele en comptes de portar-lo a l’escola. Sempre serà millor seguir un model d’aprenentatge sistematitzat com l’escola. En el cas de la IA, passa exactament el mateix. S’han donat casos importants en què certes intel·ligències artificials, com les de Microsoft o Apple, s’han tornat racistes o sexistes. Cal tenir molta cura, perquè no és que hi hagi mala fe, sinó que probablement molts biaixos cognitius que tenim i que apareixen en les dades s’estan perpetuant. I és normal que succeeixi, perquè no tenim les mateixes dades d’Europa que de Llatinoamèrica o Àfrica, on la digitalització ha estat inferior. Per tant, els algoritmes que fem servir d’entrada són esbiaixats, però no per maldat, sinó simplement per disponibilitat d’informació.

És partidari de regular la IA?

Sempre caldrà regular; la pregunta és fins on arribes i què permets. Un excés de regulació mata la innovació, però una manca de regulació pot permetre abusos. És difícil establir un equilibri. Crec que la IA encara està en un estat incipient, i ara mateix hauríem de deixar que la innovació ens permeti avançar. A més, si la regulació no és compartida a escala mundial, ens trobarem amb diferents posicions en diferents països, i alguns es podrien veure relegats. És un tema complex que no té una resposta fàcil: la regulació és necessària, però també cal donar suport a la innovació per veure fins on som capaços d’arribar amb aquestes noves tecnologies; això sí, amb respecte, prudència i responsabilitat.

I com veu el futur de la IA i de la ciència de dades amb una previsió de tres o cinc anys?

La paraula és apassionant. Estem en un dels millors moments de la història, i som partícips d’un avenç de la humanitat colossal. Fa tres anys, ningú s’imaginava el que estem vivint ara. Jo no sé què passarà d’aquí a tres anys, però, si seguim en la mateixa línia, veurem un avenç brutal en el que són les capacitats humanes basades en el tractament d’informació i la IA. En els anys vuitanta, gairebé ningú utilitzava un ordinador, i ara no podem viure sense ells o sense un telèfon mòbil. Què ens ha suposat això? Un canvi abismal, i sobretot ampliar les nostres capacitats. Podem fer molt més amb molt menys. I jo crec que amb la IA passarà el mateix: cada vegada podrem fer més amb menys.