Jornada RUMSXPLORA 2024: experiències retro en l’era de les tecnologies emergents

El dia 6 de juliol es va celebrar al campus Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Barcelona la jornada RUMSXPLORA 2024: “Experiències retro en l’era de les tecnologies emergents”, com una nova edició d’una jornada original de gener de 2023, gràcies a la implicació de l’Àrea de Cultura de la UOC, a través del vicerectorat d’Aliances, Comunitat i Cultura. En aquest cas, el nom va mutar per contemplar la incorporació d’una nova associació i sistema convidats. Als nostres companys de l’Associació d’Amics de l’MSX (AAMSX) s’hi va afegir la col·laboració d’Explora Commodore. I esperem que en puguem celebrar noves edicions, de tal manera que el nom es vagi fent encara més llarg, fins a fer-se impronunciable.

Una vegada més, es pretenia fer una retrospectiva sobre aquests primers sistemes, amb un èmfasi especial en els sistemes MSX i el Commodore en totes les seves encarnacions, a través d’expositors, tallers i ponències sobre projectes de desenvolupament actuals basats en aquests sistemes. Aquesta vegada, però, es va proposar anar més lluny, amb competicions de videojocs, pòdcasts, “trivials” en directe, projeccions, concursos de sprites o melodies, i fins i tot algunes actuacions musicals, amb fi de festa inclòs. Un programa sense pràcticament cap buit en tres espais diferents en les instal·lacions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Com a acte principal d’aquesta jornada i ponència principal, vam tenir Jeff Minter, fundador de la companyia LlamaSoft i un dels pioners en el desenvolupament per microordinadors al Regne Unit durant els anys 80, especialment de jocs per als sistemes Commodore. Entre aquests jocs —sempre molt, molt experimentals— podem trobar exemples rellevants com Gridrunner o The Attack of the Mutant Camels. Avui dia, la seva companyia continua desenvolupant jocs; el seu últim joc publicat fins ara és el remake de l’Akka Arrh el 2023, i, com a testimoni del seu rol en aquella època, enguany s’ha publicat un documental sobre la seva figura (Llamasoft: the Jeff Minter Story).

En la seva xerrada, titulada “From before the dawn of time. I started making games in 1978. I’m still making them now”, va repassar la seva trajectòria professional i ens va explicar com aquests jocs que ara es consideren “retro” encara segueixen molt vigents quan és el moment de desenvolupar videojocs moderns, i quines lliçons en podem aprendre. Però sempre des d’una visió realista, lluny de la visió idíl·lica de la nostàlgia, i admetent que per cada joc clàssic n’hi ha molts altres que no van estar a l’altura, i que està la mar d’encantat amb tots els avanços tecnològics en aquest camp. Així i tot, la seva recomanació, si fos professor, va ser molt clara: si ets un estudiant interessat en els videojocs, hauries d’intentar crear la teva pròpia versió d’un joc clàssic, o fins i tot intentar millorar-lo. I, un cop acabat, estudiar perquè l’original és tan bo i la teva versió fa pena… Això m’ho apunto per al màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs. Entre els seus favorits que considera “clàssics”, tenim l’Star Raiders, fet amb 8 Kb (!!), el Tempest i l’Asteroids.

A continuació, altres ponents van proposar temes molt interessants. Roberto Vargas va parlar sobre com dur a terme jocs isomètrics 3D en ordinadors de 8 bits (amb esment a La abadia del crimen inclòs, clar). Bart Velzern, vingut d’Holanda, va fer un repàs dels seus projectes en MSX/MSX2, des del moment en què partia de zero i no sabia programar en aquests sistemes (“si soc capaç d’aprendre com pintar un punt a la pantalla fent servir codi màquina, podré fer qualsevol cosa”), fins al seu últim projecte en marxa a través de l’equip TeamNXT: Usas 2, continuació no oficial del Treasure of Usas. Jordi Solís, en representació dels MSXMakers, va presentar al públic un ordinador IMSAI 8080, que apareixia a la pel·lícula Jocs de Guerra, programat a base de palanques i leds. Santiago Otañon va fer una classe magistral d’optimització de multiplicacions en codi màquina amb el propòsit d’aconseguir renders 3D en temps real en un processador Z80 (triplicant l’eficiència dels mètodes fins al moment fins als… 3.3 FPS!). Finalment, es va comptar també amb una taula rodona d’investigadors en la qual Víctor Navarro (TecnoCampus), Marçal Mora (Universitat d’Alcalá) i Alba Torrents (UAB) van debatre sobre temes diversos, com la rellevància de la recerca en game studies, la influència del videojoc retro japonès (especialment de l’MSX) o fins a quin punt nostàlgia sí o no.

En paral·lel a les xerrades, durant tot el dia es va disposar d’un ampli espai d’exhibició, amb tota mena de sistemes MSX i Commodore (i algun PC amb el Quake) a disposició del públic. Entre els expositors es podia trobar una projecció de la pel·lícula The Flying Luna Clipper (ザ・フライング・ルナクリッパー), una pel·lícula/demo artística japonesa de 1987 dirigida per Ikko Ono i animada íntegrament amb computadores MSX de 8 bits, llançada posteriorment en Video8, Betamax, VHS i LaserDisc al Japó.

A l’escenari d’aquest espai es van dur a terme tot tipus d’activitats, com el lliurament de premis de diversos concursos celebrats amb anterioritat. El concurs SPRITE64, organitzat per Explora Commodore, reptava els participants a realitzar sprites compatibles amb aquest sistema sota el tema “Anem al col·le”, amb categories d’adult i infantil. En el concurs MuSiX, tutelat per l’AAMSX, l’objectiu era realitzar una melodia compatible amb el xip AY-3-8910. A mitja tarda, el púbic va poder gaudir de l’actuació en directe de Narciso Quintana, o Narcisound, que en la dècada dels 90 va treballar, de manera professional, per a companyies desenvolupadores de videojocs com eren Topo Soft i Opera Software.

I, com a fi de festa, i ja que el nom de la jornada era “Experiències retro en l’era de les tecnologies emergents”, vam sortir dels equips estrictament dels vuitanta i de les regles estrictes imposades pels seus vells processadors i xips de so, i es va celebrar una sessió amb AlgoRetro Live Coding, seguint amb la dinàmica d’animació musical. Totes aquestes actuacions es van desenvolupar sempre sota l’atenta mirada del mateix Jeff Minter, que no es va perdre ni un segon de tot l’esdeveniment.

Així doncs, una vegada més, es van complir les expectatives i vam tenir una jornada molt concorreguda i animada, una miqueta diferent dels actes institucionals típics de la UOC. I demostrant que, com diu la frase, els vells rockers no moren mai.