Per què cal repensar la història del cinema?

28 setembre, 2022
historia del cinema Imatge: Jake Hills a Unsplash

Segurament, quan pensem en la història del cinema ens venen a la ment títols de pel·lícules dels Estats Units o Europa i noms de directors homes, blancs i occidentals. Però la història del cinema, com totes les històries, no té una sola lectura i uns únics protagonistes: és global i heterogènia, plena de fenòmens tan apassionants com fins ara desconeguts.

Per què no repensar, doncs, la història del cinema des de noves perspectives que siguin més plurals (històries) i inclusives? Quins fenòmens cinematogràfics han succeït, per exemple, a àrees geogràfiques com l’Àfrica, l’Àsia o l’Amèrica Llatina que també poden haver contribuït a la història del cinema que coneixem? Quin ha estat el paper de les dones en els processos de creació, producció, distribució i exhibició? O, de quina manera poden contribuir les eines digitals a trobar informació valuosa i no sempre perceptible als arxius històrics?

Totes aquestes qüestions seran el punt de partida del congrés internacional Rethinking Film History Through Global and Digital Approaches (Early 1920s – Early 1970s), que està organitzat per la Diana Roig-Sanz (investigadora ICREA), l’Ainamar Clariana-Rodagut (investigadora postdoctoral), el Pablo Suárez-Mansilla (investigador predoctoral) i el Ramon Balcells (responsable de comunicació), del grup de recerca GlobaLS dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i l’IN3, i pel Malte Hagener, professor i investigador del Marburg Center for Digital Culture and Infrastructure de la Philipps-Universität Marburg (Alemanya).

El congrés se celebrarà els dies 4, 5, 6 i 7 d’octubre de 2022 a la Biblioteca de Catalunya (el dia 4) i a l’edifici de Can Jaumandreu del Campus UOC-Poblenou (els dies 5, 6 i 7).

Històries globals del cinema

En els últims vint anys hi ha hagut un canvi de paradigma en els estudis fílmics. Arreu del món està sorgint una nova generació d’investigadores i investigadors que estudia les històries del cinema aplicant perspectives globals i digitals, seguint un punt de vista ètic, de gènere i interdisciplinari.

Des de diferents prismes, aquestes historiadores i historiadors estan posant en qüestió discursos molt assentats en el nostre imaginari col·lectiu, principalment eurocèntrics i patriarcals, i que impliquen alguns biaixos com les històries nacionals del cinema o el cinema d’autor. Tot i ser un camp encara incipient, l’objectiu dels estudis d’història global del cinema és institucionalitzar-se, aportant una mirada més interdisciplinària i democratitzadora a una Història del cinema fins ara explicada d’una “sola manera”.

En aquest sentit, repensar la història del cinema significa treure a la llum tots aquells noms, fenòmens i zones geogràfiques que han quedat en segon pla o, directament, oblidats. Per això, resulta cada vegada més urgent i suggerent posar en relleu les historiografies del Sud Global o destacar el paper essencial que han tingut les dones en els processos culturals vinculats al cinema. I, com veurem, les eines i metodologies de les Humanitats Digitals en són unes grans aliades, ja que permeten processar dades que, pel seu volum, serien inabastables des de metodologies clàssiques.

Eines digitals, decolonialisme, gènere i cineclubs

El congrés Rethinking Film History Through Global and Digital Approaches (Early 1920s – Early 1970s) reunirà investigadores i investigadors d’arreu del món i comptarà amb la participació de les i els ponents amb més prestigi en l’àmbit de la història del cinema. A través de quatre taules rodones i nou panells, s’abordaran temes vinculats a l’ús de dades aplicades a la història del cinema, nous marcs conceptuals que permetin descentralitzar i decolonialitzar els relats establerts, una clara perspectiva de gènere, o l’atenció a espais menys visibilitzats com els cineclubs o el cinema amateur.

Perspectives digitals. A la majoria de pel·lícules actuals, la tecnologia digital hi ha jugat un paper determinant, sigui durant el rodatge o, més especialment, en la postproducció. En el camp de la història del cinema, però, l’ús d’eines digitals encara és poc freqüent –on està més arrelat és a països com Alemanya, Holanda o el Regne Unit-. Però el cert és que aplicar metodologies que permetin treballar amb grans volums de dades i arxius digitalitzats resulta enormement enriquidor perquè es poden analitzar i processar dades i metadades de diferents arxius, catàlegs de filmoteques o repositoris. De manera molt significativa, aquestes eines ajuden a descentralitzar i decolonialitzar la història del cinema, matisant idees preconcebudes o recuperant i donant llum a molts agents i mediadores culturals fins ara invisibilitzades.

Més enllà de Hollywood i França. En la història canònica del cinema s’ha estès la idea que Hollywood i França han estat el gran centre neuràlgic, allà d’on parteix tot. També, que les mal anomenades perifèries del sud global, com l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Àfrica, han estat imitadores del cinema nord-americà i europeu. Però aquesta és només una lectura de la història, sovint esbiaixada. Se sap que, al llarg del segle XX, s’han teixit xarxes d’intercanvi de coneixement a través de cineclubs, revistes cinematogràfiques o associacions, les quals han traspassat les fronteres nacionals i els espais històricament assenyalats com el centre de la indústria cinematogràfica.

Dones i cinema. Tradicionalment, la història del cinema s’ha estudiat des d’una perspectiva autorial, masculina, blanca i nord-americana, on els directors semblen ser els únics responsables del resultat de les pel·lícules. A més a més, a mesura que el cinema es va convertir en una gran indústria, els homes van anar prenent posicions de més poder en el sector, relegant les dones a feines rellevants però poc visibilitzades. En aquest sentit, hi ha el deute històric de recuperar i treure a la llum casos d’èxit de dones sense la feina de les quals la indústria cinematogràfica no s’hauria desenvolupat de la mateixa manera. Per exemple, el paper de guionistes, crítiques, editores de revistes, mecenes o fundadores de clubs. Són reveladors els estudis sobre l’herència del cinema fet per dones del Sud Global, les xarxes feministes dels anys 70 o els treballs sobre filòsofes vinculades al cinema com les espanyoles María Campo Alange o Manuela González-Haba.

Cineclubs i cinema amateur. Tot i que la història institucional els ha relegat a un paper secundari, els cineclubs i el cinema amateur han estat xarxes de creativitat i innovació enormement influents i interconnectades. Són una part fonamental de la història cinematogràfica. Per una banda, els cineclubs, que van emergir a principis del segle XX, van ser espais de creació de coneixement col·lectiu i desjerarquitzats, amb poc o cap benefici econòmic. Moltes i molts cineastes consagrades hi eren grans assídues i és on van trobar la inspiració. De manera similar, el cinema amateur ha estat considerat un objecte d’estudi menor per la historiografia clàssica, menystingut a tots els nivells (polític, social, econòmic) i amb accés limitat, o nul, als festivals internacionals més reconeguts. No obstant això, val a dir que les i els amateuristes van teixir forts vincles amb les avantguardes artístiques, i moltes directores i directors de cinema professional van combinar la pràctica amateur amb el cinema més institucional.

Vine al congrés

T’interessa la història del cinema? T’agradaria repensar-la des de nous punts de vista, globals, digitals i de gènere? Vols conèixer nous avenços en el camp de les Humanitats Digitals? Si és així, t’esperem al congrés Rethinking Film History Through Global and Digital Approaches (Early 1920s – Early 1970s), al qual pots assistir de forma gratuïta.

Les i els ponents principals, referents en la història del cinema, són Valeria Camporesi (Universidad Autónoma de Madrid), Michael Cowan (University of Iowa), Malte Hagener (Philipps-Universität Marburg), Rielle Navitski (University of Georgia), Julia Noordegraaf (University of Amsterdam), Masha Salazkina (Concordia University), Georgina Torello (Universidad de la República) i Daniela Treveri Gennari (Oxford Brookes University). A més a més, hi participaran quasi quaranta ponents d’arreu del món, que es distribuiran en nou panells.

A través d’aquest enllaç pots accedir a tota la informació del congrés i inscriure-t’hi com a oient.

(Visited 57 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Responsable de comunicació del Laboratori de Recerca en Estudis Literaris Globals (GlobaLS) dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i l’IN3.
Comentaris
Deixa un comentari