Ciència, tecnologia i cultura a Catalunya

Segons el filòsof Ernest Gellner l’emergència dels nacionalismes s’ha d’inscriure en els processos d’industrialització, d’educació de masses i de reacció als canvis psicològics, culturals i socials produïts per la tecnologia, especialment durant el segle XIX. Contràriament a la visió habitual que contraposa nacionalisme i modernitat, per Gellner la tecnologia ha estat un element clau, tant en l’establiment i funcionament dels estats-nació, com en la formació d’identitats nacionals. Simultàniament la política dels estats-nació i les construccions simbòliques de les identitats nacionals han configurat decisivament la tecnologia, creant estils nacionals específics en algunes tecnologies i formes particular de resoldre els problemes tecnocientífics en una societat – el que els especialistes anomenen epistemologies cíviques.

El tecnonacionalisme consisteix bàsicament en la utilització de la tecnologia, les innovacions o les figures dels inventors per tal de construir i reforçar la identitat nacional; és una ideologia que explica el fet sorprenent que, segons el país, les invencions, per exemple, de la ràdio, la càmera cinematogràfica, l’aeroplà o la bombeta elèctrica són atribuïdes a persones diferents – normalment compatriotes. Però el tecnonacionalisme no és només una anècdota historiogràfica: la tecnologia sempre porta implícites relacions de poder i dominació, i tendeix a afavorir les elits que les promouen. Mitjançant la superposició d’identitat nacional i tecnologia s’aconsegueix emmascarar sovint les relacions de domini i altres formes de subordinació social, ètnica o de gènere. Un fenomen que a Catalunya es va viure a principis del segle XX amb la creació d’una imatge del obrer català com a “disciplinat, treballador, ufanós i amorós de la màquina”, en paraules de Pi i Sunyer.

Aquestes són algunes de les qüestions que es tractaran en l’assignatura “Ciència, tecnologia i cultura a Catalunya”, on el Dr. Jaume Sastre serà l’encarregat d’impartir la docència. En Jaume Sastre és també professor d’història de la ciència a la Universitat de Barcelona i especialista en la història de la divulgació i comunicació pública de la ciència.

 L’assignatura ofereix, en primer lloc, una presentació detallada dels temes i conceptes més importants al voltant de la relació entre nació, nacionalisme i tecnociència. En segon lloc, s’analitzaran diferents episodis de la història de la ciència i la tecnologia a Catalunya: la controvèrsia al voltant del pla Cerdà i l’urbanisme “racional”, l’anomenat catalanisme mèdic i el paper de la tecnocràcia i els enginyers en la configuració del nacionalisme català.

Els materials de l’assignatura consisteixen, d’una banda, en un conjunt de lectures seleccionades (articles i capítols de llibres) i, de l’altre, en material docent elaborat específicament per aquest curs pel mateix prof. Jaume Sastre i pel prof. Jaume Valentines (historiador de la ciència de la UPC).