Llibres per Sant Jordi: tres mirades a la construcció de les masculinitats

21 abril, 2021
Noia llibreria

Arriba Sant Jordi. Un Sant Jordi que continua sent diferent dels que estàvem acostumats. Passejades entre llibres i roses segueixen sent un anhel d’una de les nostres festes més emblemàtiques, i admirades arreu. Des del blog dels Estudis d’Arts i Humanitats, però, no hem volgut deixar de recomanar-vos llibres. Perquè amb pandèmia, o sense, la lectura segueix sent un dels nostres refugis de llibertat.

Carpe momentum de Biel Mesquida

Carpe momentum de Biel Mesquida

Aquest llibre, publicat per Cafè Central i Eumo Editorial (2021) és la recomanació de Josep-Anton Fernàndez, professor d’Estudis Catalans dels Estudis d’Arts i Humanitats, que tria, en part, Biel Mesquida perquè és un dels autors que enguany s’estudia al Seminari d’Estudis Catalans, assignatura del grau de Llengua i Literatura Catalanes, i que aquest semestre aborda el tema “Homosexualitats i literatura catalana”. 

L’escriptor mallorquí Biel Mesquida, autor entre altres llibres del poemari El bell país on els homes desitgen els homes (1973), retorna a la poesia amb Carpe momentum

Carpe momentum és un llibre bellíssim, amb una llengua brillant i sorprenent, que ens fa obrir els ulls al que és nou i a la possibilitat, sempre, d’una nova paraula, segons Josep-Anton Fernàndez.

Per Josep-Anton Fernàndez, “es tracta d’un llibre trufat de cites dels poetes —una multitud— que han acompanyat Mesquida en la seva llarga vida. Organitzat en quatre parts (“El recordador”, “El llegidor”, “El sentitdor” i les proses poètiques d'”Ars Amandi”), Carpe momentum és una profunda i commovedora reflexió sobre el temps, la vellesa, la memòria, el plaer, el cos i el desig, l’escriptura i el sentit: en definitiva, sobre la vida i els seus moments, que cal aprofitar perquè són fugaços. 

Josep-Anton Fernàndez el considera “un llibre bellíssim, amb una llengua brillant i sorprenent”, que ens fa obrir els ulls al que és nou i a la possibilitat, sempre, d’una nova paraula: “Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot / cada absència serà un començ de dicció”. 

Aquest llibre és, segons Josep-Anton Fernàndez, el retorn desitjosíssim d’un dels principals constructors de la subjectivitat gai en la literatura catalana.

Hacerse hombre. Concepciones culturales desde la masculinidad de David D. Gilmore

Hacerse hombre de David D. Gilmore

Una de les altres recomanacions literàries ens arriba de la mà de la professora Begonya Enguix Grau, directora del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC (UOC) i coordinadora del Grup de Recerca Consolidat MEDUSA. Gèneres en Transició. Es tracta de l’obra de David D Gilmore Hacerse hombre. Concepciones culturales desde la masculinidad (Paidós, 1994) 

El motiu de triar aquest text és perquè “durant molts anys, els estudis de gènere estigueren focalitzats en les dones i la situació de subordinació de les dones. Però el gènere és, fonamentalment, relació i és indispensable tenir en compte als homes i les masculinitats”. 

L’antropòleg David D. Gilmore, explica Begonya Enguix, partint d’una anàlisi transcultural sobre les concepcions de la masculinitat, i després d’haver fet treball de camp a Espanya, exposa dues idees que han esdevingut fonamentals en aquest camp: esdevenir home és un procés conformat més pel que un home no ha de ser que pel que ha de ser: un home no és un nen, ni una dona ni un gai. 

El gènere és, fonamentalment, relació i és indispensable tenir en compte als homes i les masculinitats, diu Begonya Enguix.

D’aquesta manera, “la sexualitat, les dones, i l’edat (i les característiques que se’ls atribueixen) marquen així els límits del que coneixem com “masculinitat hegemònica” (Carrigan, Connell i Lee, 1985; Connell, 1995).

Matar el marit de Li Ang

Matar el marit de Li Ang

Una de les altres recomanacions per aquest Sant Jordi 2021 ens vincula amb l’assignatura Temes de literatura contemporània, del grau d’Humanitats, en què l’eix temàtic d’aquest curs és Literatura i violències contra les dones. La professora i sotsdirectora de Programes Emergents dels Estudis d’Arts i Humanitats i, Teresa Iribarren, ens recomana Matar el marit de Li Ang (Males Herbes, 2021) i apunta com “les dinàmiques conservadores i eurocèntriques de l’espai literari català, que tot just comencen a corregir-se, han determinat que els clàssics del feminisme que han vist la llum en altres geografies i llengües no arribin a casa nostra, o arribin tard”. 

I afegeix, “Si Dona al punt zero (1973), de l’egípcia Nawal El Saadawi (traspassada el 21 de març), no va traduir-se al català fins al 2017, fins ara no hem pogut descobrir un clàssic del feminisme asiàtic: Matar el marit (1983), de l’escriptora taiwanesa Li Ang (traducció de Mireia Vargas Urpí, prologat per Manel Ollé)

“Les dinàmiques conservadores i eurocèntriques de l’espai literari català, que tot just comencen a corregir-se, han determinat que els clàssics del feminisme que han vist la llum en altres geografies i llengües no arribin a casa nostra, o arribin tard”, constata Teresa Iribarren

Com la d’El Saadawi, explica Teresa Iribarren, “l’obra d’Ang parteix d’una experiència de maltractament sistemàtic d’una dona, que és novel·lada amb la voluntat de denunciar una societat patriarcal que naturalitza i justifica les violències masclistes. Matar el marit és un text trasbalsador i alhora poètic”

(Visited 152 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari