Presentació del llibre de Marta Rovira La transició franquista: Un exercici d’apropiació històrica

19 gener, 2015

El dimecres 28 de gener a les 19h, la Marta Rovira ens presentarà el seu llibre La transició franquista a la Llibreria Documenta (Pau Claris, 144)

Sempre s’ha dit que el franquisme va ser sotmès a un tractament d’oblit durant la Transició. Però com deia Mario Benedetti, l’oblit és ple de memòria. I la Transició conté una política de memòria que actua sobre aquest oblit del passat criminal del franquisme. La Transició ens va omplir de memòria, d’una memòria excessiva, abusiva, reiterativa i autocomplaent, que ha servit per amagar el Franquisme que contenia. I alhora ha servit per legitimar la reubicació política d’aquells que venint del règim franquista, han esdevingut pares, líders o factòtums de la “democràcia”. Aquest llibre analitza els condicionants socials i polítics que converteixen la Transició en un relat.

I prendre distància d’aquest relat vol dir analitzar-lo i despullar-lo per comprendre d’on surt, com i perquè. I és això el que es proposa Marta Rovira en aquest llibre, fent valer la seva condició de membre d’una generació (nascuda al 1969) que no ha viscut la Transició en primera persona, sinó a través del relat que aquí analitza. Un relat que sembla que arriba al seu final, ja que el qüestionament creixent del marc polític espanyol per part dels que no se’n senten part despulla el relat transmès de la seva legitimitat.

Com a conclusió, cal preguntar-se quin serà el relat o relats que el substituiran. És evident que hi ha altres relats, provinents de les lluites antifranquistes o des d’altres perspectives nacionals, que no han estat integrats en el relat dominant de la Transició, sinó que n’han viscut al marge, com a contrarelats. Relats fets de memòries que no van tenir espai en el relat oficial i dominant de la Transició: memòries traumàtiques, memòries impossibles, d’aquells que encara busquen els seus morts a les fosses, d’aquells que encara lluiten per rehabilitar la memòria dels condemnats per la dictadura, inclosos el President Companys, inclosa la memòria nacional dels Països Catalans, recuperada com a fil conductor narratiu, ara, a partir del 1714. Són aquests els relats que ara prenen forma i que plantegen nous marcs de comprensió de l’acció política i dels horitzons de futur. S’obre, doncs, la porta a noves memòries, a nous relats. I la memòria, com sabem, és una gran legitimadora de futurs.

(Visited 39 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari