Perfil Jordi Baltà
21 de març de 2012
Em dic Jordi Baltà i treballo des de 2001 com a investigador i coordinador de projectes a la Fundació Interarts, una entitat que fa activitats de recerca en matèria de polítiques culturals i desenvolupament i ofereix serveis de suport a la cooperació cultural internacional. Sóc Llicenciat en Ciències Polítiques i vaig fer un Màster en Polítiques Culturals i un Postgrau en Cooperació Cultural Internacional.
Què et va atreure i com et vas vincular com a docent al Màster en gestió cultural?
Tenia experiència prèvia com a docent en gestió cultural a distància a la Universitat de les Illes Balears i havia participat en l’elaboració del text d’un dels mòduls que s’hi utilitzava. L’oportunitat de col·laborar com a consultor a l’assignatura “Fonaments i conceptes sobre polítiques culturals” del Màster em va interessar per poder aprofundir aquesta experiència de docència: la formació m’agrada com a procés en si i per la possibilitat d’estar en contacte amb persones que des de diverses perspectives s’interessen per la gestió cultural, contrastar experiències i idees i acompanyar en el procés d’aprenentatge. Per motius similars, des de 2010 vaig passar a fer també de tutor del Màster, una altra experiència que et permet estar en contacte més directe amb els alumnes.
A més de la docència, desenvolupes alguna activitat professional en l’àmbit de la Gestió cultural?
Sí, treballo a la Fundació Interarts. Principalment hi duc a terme projectes de recerca i consultoria en àmbits com les polítiques culturals i el desenvolupament humà, l’avaluació de projectes culturals o la diversitat cultural, així com algunes experiències de cooperació i intercanvi d’experiències a Europa i en altres continents. També formo part d’algunes xarxes i grups especialitzats en matèria de diversitat cultural i sobre el paper de la cultura en la cooperació al desenvolupament.
Quines experiències destacaries del teu pas per la UOC i de la docència al Màster?
Sobretot allò que té a veure amb el contacte amb els alumnes: d’una banda, crec que cal destacar la dedicació dels alumnes i com es tradueix en aportacions i treballs que sovint són de molta qualitat; de l’altra, els intercanvis més personals sobre les seves inquietuds, expectatives i interessos al voltant del Màster i de la gestió cultural en general.
Quines característiques creus que hauria de tenir la formació en aquest àmbit?
Com que tant els perfils dels alumnes com els àmbits professionals són força diversos, cal trobar l’equilibri entre els espais de reflexió i les orientacions més pràctiques, sabent en tot cas que en aquest terreny no hi ha respostes evidents i definitives: es tracta més aviat d’oferir una sèrie de pistes que després l’alumne pugui adaptar a cada context. El treball de fons, d’idees i de reflexió, crec que és útil tant per a qui ja treballa en aquest àmbit i té un dia a dia que deixa poc espai pel qüestionament, com per a qui es vol endinsar al sector.
Què recomanaries a un estudiant que ara comenci el programa?
Que aprofiti els recursos i oportunitats que li oferira el Màster, tant per a les lectures i el treball individual (als quals també podrà retornar després, ja acabat el Màster) com per al treball en grup, mitjançant debats i fòrums. Si no es té molta pressa per obtenir el títol, crec que és bo plantejar-se de fer el Màster a un ritme menys accelerat (entre dues i tres assignatures per semestre) per treure’n més suc i gaudir-ne més.
