Entrevista al Dr. Nicolás Barbieri Muttis, professor del Màster en Gestió Cultural

Tant en els teus llibres com en les teves publicacions en revistes abordes temes com les polítiques públiques, les seves transformacions en el temps i els drets culturals. Com va començar el teu interès per aquests temes?

Record acostar-me al món de les polítiques públiques per un interès en com es promocionava la cultura en el meu barri, a Buenos Aires. Teníem un auditori a l’aire lliure prop de la meva casa, en un parc, on tocaven grups molt diversos i s’ajuntava gent a compartir una tarda de cap de setmana. També va ser important la meva participació en un projecte de ràdio comunitària (FM La Tribu), on vaig poder no sols accedir a activitats culturals, sinó també organitzar-les i debatre sobre l’orientació de les polítiques culturals a la meva ciutat. 

Ja de forma més sistemàtica, i una vegada a Barcelona, em va resultar molt interessant l’assignatura Polítiques culturals, de la Llicenciatura d’Humanitats, en la Universitat Autònoma de Barcelona. Allí el professor Xavier Fina ens va acostar al món de la gestió pública de la cultura de manera rigorosa i també apassionada. 

Finalment, vaig decidir fer el doctorat en l’àmbit de les polítiques culturals i vaig tenir l’oportunitat de comptar amb Joan Subirats com a director i amb Emmanuel Négrier com co-director.

Com explicaries el concepte de drets culturals als i les ciutadans de Barcelona?

Vam fer una recerca a la ciutat del Prat de Llobregat i un jove que vam entrevistar ens va dir: “Aquest centre cultural és un lloc on anar si no saps què fer”. Es referia al Cèntric, un equipament cultural d’aquesta ciutat que és un bon exemple de com es poden promoure els drets culturals. Probablement el dret cultural més rellevant és el de participació en la vida cultural de la nostra comunitat i també de la nostra ciutat. Amb això em refereixo al dret a accedir a la cultura (per exemple, assistir a alguna activitat cultural) però també a practicar-la (fer música, contar un conte en família, etc.) i per tant construir-la. També hi ha altres dues dimensions d’aquest dret que no solen tenir-se en compte: decidir lliurement si vull pertànyer a comunitats, grups o col·lectius culturals i poder participar en els processos de decisió sobre l’orientació de les polítiques culturals. En qualsevol cas, com afirma John Holden, un dret cultural fonamental és el dret a poder participar de la definició de cultura.

Com impacten aquestes consideracions en el re-enteniment de la ciutat com un ecosistema cultural?

La ciutat és, al mateix temps, un escenari obert a la transformació social i un espai on es reprodueixen desigualtats i relacions de poder. En aquest sentit, la ciutat és un ecosistema cultural. La cultura (o millor dit, allò cultural) ens permet ser agents, protagonistes de les nostres pràctiques, però també la cultura pot ser instrumentalitzada per a generar relats i espais excloents i discriminatoris. Crec que la millor manera de reforçar els drets culturals és adoptar una mirada crítica que permeti respondre per a què i per a qui estem promovent aquests drets.

Quina és la teva aportació al màster de gestió cultural de la UOC i la Universitat de Girona?

Soc el professor responsable de diverses assignatures, com Espais d’intervenció cultural, Pràctiques o Disseny de projectes d’anàlisis, estudis i consultoria, entre altres. També participo de l’equip que coordina el Treball Fi de Màster (TFM). En tot cas, m’agradaria poder aportar la meva experiència en recerca i en formació sobre polítiques i drets culturals, que he desenvolupat sempre en col·laboració amb agents del sector cultural. Sempre he buscat generar coneixement de forma compartida amb persones i organitzacions implicades en la pràctica cultural quotidiana, incorporant metodologies de recerca-acció. Em sembla una bona manera de combinar rigor acadèmic i impacte en l’ecosistema cultural. Finalment, m’agradaria aportar la meva experiència i motivació per la innovació docent, que entenc com a aposta per a millorar l’aprenentatge de l’alumnat però també per a fer-lo més equitatiu.

Podràs donar exemples dels projectes en els quals estàs treballant ara?

D’una banda, fa pocs dies acabem d’organitzar Culturopolis, unes jornades internacionals sobre drets culturals. En aquest marc, he estat el coordinador acadèmic d’un congrés que ha reunit més de 80 recerques sobre aquesta temàtica. Estem contents perquè aconseguim l’objectiu de generar intercanvi entre universitats i centres de recerca, però també amb organitzacions que combinen recerca i acció cultural, com a fundacions, cooperatives, associacions, etc.

D’altra banda, soc co-coordinador de l’Enquesta de Drets Culturals de Barcelona, que impulsa l’Observatori de dades culturals de Barcelona. En 2019 realitzem la primera edició i actualment estem analitzant els resultats de la segona. És un projecte que ens il·lusiona particularment, perquè intentem reflectir la diversitat de maneres de viure la cultura a Barcelona, així com l’anàlisi de les seves desigualtats.

Finalment, soc l’investigador principal del projecte que avalua Òpera Prima Raval, una òpera desenvolupada pel Liceu en col·laboració amb diferents agents del barri del Raval de Barcelona. Estem analitzant tant el procés com l’impacte que ha generat aquest projecte en la dimensió comunitària.