El museu a casa (31) – Delacroix: La llibertat guiant el poble

Es tracta del primer quadre polític en la història de la pintura moderna, en la que Delacroix dona la seva adhesió als ideals de llibertat i de justícia.

És una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l’any 1830, les Tres Glorioses, les jornades (27, 28 i 29 de juliol de 1830) contra les lleis repressores del rei Carles X de França, que tingué lloc a París, on apareixen els diferents estaments socials que varen propiciar aquests fets. En primer terme, una representació al·legòrica de la llibertat (Marianne), que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d’aquesta revolució, i la unió del poble dels suburbis i de la burgesia revolucionària, però també hi ha soldats de Carles X: un en primer pla, mort, i alguns a la batalla.

Pilar i pedestal, el poble, la misèria del qual està sublimada per l’acció heroica, hi és representat com un element actiu de la revolució. Aquesta lectura dels fets de 1830, a més, va molestar el primer públic burgès, que va retreure a la Llibertat la pilositat de l’aixella (va sorprendre més que la nuesa), i als protagonistes la seva brutalitat, transgressió dels codis de la pintura acadèmica.

Es realitza una anàlisi comparada entre El rai de la Medusa de Géricault i La llibertat guiant el poble de Delacroix.

Delacroix juga amb un registre patriòtic restringint voluntàriament la seva paleta de colors i difonent en el quadre per un motiu conductor els tres colors de la bandera  nacional. Produeix un efecte d’identificació: el públic se sent cridat, sent que forma part del poble, encara que aquest sigui retratat sota trets ambigus. Els revoltats s’enfronten a l’espectador, el dominen i marxen cap a ell. Els adversaris amb prou feines es veuen, perduts en el fum del fons.

Joan Campàs i Montaner