Qui hi ha darrere del SAP? Parlem amb el nou psicòleg, Julián Pérez

13/05/2021

Des del passat 20 d’abril, el servei d’atenció psicològica (SAP) en línia de la UOC torna a estar disponible per a tot l’equip propi, un cop resolt el procés de licitació. Actualment, i per oferir una major cobertura del servei, s’han ampliat les cites setmanals.

Avui ens acostem a l’altra banda de la pantalla i parlem amb Julián Pérez, el nou psicòleg, que ofereix suport a totes les persones de l’equip propi de la UOC que ho necessiten i les ajuda a fer front a aquesta nova realitat que vivim.

Quina mena de teràpia fas i quins beneficis té?

La teràpia que faig servir és la teràpia breu estratègica, que es podria definir com un model d’intervenció amb l’objectiu de resoldre problemes complexos emprant solucions aparentment simples.

Explorem les solucions que s’han utilitzat per resoldre un problema i no han funcionat per aconseguir trobar altres solucions alternatives que no hàgim provat mai.

Aprofundim en el funcionament del problema i no en el perquè de la seva existència, centrant-nos en el present. D’aquesta manera, serà la persona qui descobrirà els seus propis punts forts i habilitats, i també quines eines poden ajudar-la a continuar creixent i evitar possibles recaigudes.

Quins són els temes o les preocupacions habituals fruit de la situació actual derivada de la COVID-19 o relacionades amb el coronavirus?

La situació sobrevinguda ha propiciat l’aparició de trastorns, inquietuds i pors que moltes persones no poden afrontar i que els impedeixen portar una vida plena i satisfactòria.

Si parlem dels trastorns derivats de la COVID-19, cal destacar que es tracta d’una situació amb molts factors generadors d’estrès, a la qual hem estat sotmesos durant molt de temps i, en moltes ocasions, sense les tècniques d’afrontament necessàries per viure-la d’una manera sana. Així, la por del contagi pot presentar-se en persones amb un excés d’informació sobre la COVID-19 o que han rebut informació inadequada per a la seva edat.

Durant el període de confinament, la població va patir ―en la seva gran majoria― la pèrdua de les rutines que tenien assentades i va substituir aquests hàbits saludables per uns altres de nocius, com el canvi de dieta per una de menys equilibrada, trastorns del son o patrons de son irregulars, abús de les pantalles i sedentarisme, principalment. A aquest fet, cal sumar-hi el sentiment d’aïllament per no poder comunicar-nos personalment amb el nostre cercle social.

En el cas de les persones que van contraure la malaltia o que tenen familiars que l’han patit, es van enfrontar a l’estigma i el rebuig social, alhora que podia aparèixer el sentiment d’indefensió, ja que, malgrat haver complert totes les mesures preventives, es van acabar contagiant.

Quins consells donaries per reduir l’ansietat o l’estrès que pot provocar teletreballar en una situació excepcional com la que estem vivint?

Pot semblar molt evident, però començaria per la planificació de la feina. Treballar en un ambient desorganitzat augmenta els factors estressants i propicia l’aparició de retards que comportarien un augment dels nivells d’ansietat.

També ens hem de fixar uns objectius clars i realistes per centrar la tasca i evitar distraccions. Sobre això és especialment important ser assertius i comunicar el que podem fer, el que no i el moment en què es pot dur a terme, sobretot quan convivim amb altres persones, sigui la parella o els fills, i hem de bregar amb la dificultat d’aconseguir els nostres objectius i conciliar la nostra vida familiar.

En aquest entorn és cabdal ser capaços de desconnectar. Quan dediquem temps a les nostres aficions, a dormir bé i a relaxar-nos, aconseguim aclarir la nostra ment i, fins i tot, trobar solucions creatives a les tasques que ens semblaven impossibles.

I si descansar és important, fer esport també ho és. Encara que moltes vegades no ens n’adonem o no hi donem la importància que es mereix, la salut física i la psicològica guarden una relació estreta.

Quins creus que són els reptes més importants per a les persones que fan teletreball a la UOC?

Com no pot ser d’altra manera, el primer d’aquests reptes és la desconnexió digital. Sovint utilitzem diferents plataformes de comunicació per fer la nostra feina més dinàmica, com ara el correu electrònic o el telèfon. Això provoca que moltes vegades, tot i que estem fora del nostre horari laboral, no puguem evitar donar una ullada a aquestes plataformes, cosa que impedeix una desconnexió real.

El segon és la fatiga informàtica. Si no hi ha un bon ús de la tecnologia i no fem descansos de la vista, podem patir cefalees, fatiga i fins i tot, amb el temps, problemes visuals.

I el sentiment d’aïllament laboral i els problemes psicosocials que se’n deriven. Cal trobar moments ni que sigui per fer un cafè virtual amb les persones de l’equip, per posar-nos al dia, recarregar piles i tornar així a la feina amb més energia que abans.

L’últim dels grans reptes és la conciliació familiar. El fet de marcar-se uns objectius realistes, com comentava abans, ens ajudarà a fer la nostra feina i a no descuidar la família.

(Visited 45 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari