Paula Morales: “La doble comorbiditat de TEA i TDAH en infants augmenta fins a cinc vegades el risc de tenir problemes emocionals”

31 març, 2023
TEA i TDAH - Paula Morales

Els problemes emocionals com l’ansietat o la depressió són altament prevalents en persones amb trastorns del neurodesenvolupament, com ara el trastorn de l’espectre autista (TEA) o el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). A més, la presència de comorbiditat entre els dos trastorns augmenta el risc i la severitat d’aquests problemes.

Aquesta és la conclusió principal de l’estudi “Emotional problems in preschool and school-aged children with neurodevelopmental disorders in Spain: EPINED epidemiological project“, impulsat pel grup de recerca Nutrisam (Nutrició i salut mental) de la Universitat Rovira i Virgili en què participa Paula Morales, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. No obstant això, malgrat les evidències científiques, generalment aquestes dificultats no s’identifiquen ni s’hi intervé adequadament.

En aquesta entrevista, l’especialista ens parla dels resultats d’aquest treball, de la necessitat —no coberta— de donar més visibilitat a la conjuntura que viuen aquests infants, de les assignatures pendents en el diagnòstic i el tractament d’aquestes condicions, i de les línies de recerca en què treballa actualment.

Com va sorgir la idea de fer aquest estudi?

Aquest treball s’emmarca en el projecte Estudi Epidemiològic dels Trastorns del Neurodesenvolupament (EPINED). La idea va sorgir perquè a Espanya no teníem estudis epidemiològics d’aquesta mena en l’àmbit del neurodesenvolupament i era important disposar d’aquesta informació per poder planificar i millorar les polítiques de gestió de recursos sanitaris i educatius. Habitualment es treballa a partir del recompte dels casos diagnosticats i registrats en els sistemes públics, però no tots els menors tenen accés al diagnòstic, estan diagnosticats i reben suport.

El fet d’analitzar la prevalença i les característiques d’infants amb aquestes condicions entre la població escolar comunitària implicava acostar-nos a les escoles i fer un cribatge en aules d’educació infantil i educació primària a fi de, posteriorment, avaluar individualment els participants amb vulnerabilitat i establir un grup de control tant per conèixer els infants amb diagnòstic com per detectar els que encara no l’havien rebut.

Aquesta avaluació ens va permetre conèixer en profunditat les característiques psicològiques i cognitives d’aquests infants, a més d’aspectes acadèmics i relacionats amb l’adaptació a l’entorn escolar, entre altres. En aquest sentit, pensem que centrar-nos en les necessitats emocionals dels infants amb trastorns del neurodesenvolupament ajudarà a millorar els processos de detecció, diagnòstic i intervenció per contribuir al seu benestar i al de les seves famílies.

En cas que hi hagi dades sobre això, quina prevalença hi ha actualment a Espanya d’infants amb TEA i TDAH?

El nostre estudi posa de manifest una prevalença de la doble comorbiditat en població comunitària que se situaria entorn del 0,5 %. Concretament, un 40 % d’infants amb diagnòstic de TEA també presenten TDAH. Amb tot, n’hi ha molts més amb manifestacions subclíniques, és a dir, símptomes de dèficit d’atenció, inquietud i hiperactivitat que poden ser interferents, encara que no compleixin tots els criteris de diagnòstic. D’altra banda, un 9 % dels infants amb diagnòstic de TDAH també presentaria TEA.

Depressió i ansietat

Resumidament, a quines conclusions principals ha arribat l’estudi?

La coocurrència de problemes d’ansietat i depressió en infants amb un diagnòstic de TEA, TDAH o TEA i TDAH és molt elevada des d’etapes primerenques del desenvolupament. Concretament, vam veure que els problemes d’ansietat i depressió es multiplicaven aproximadament per tres en casos de diagnòstic de TEA o TDAH, en comparació amb una població sense trastorns del neurodesenvolupament. En canvi, en els infants amb TEA i TDAH, el risc era entre quatre i cinc vegades més alt i la severitat dels problemes emocionals també era més gran, especialment en el grup d’educació primària. En aquest grup, els problemes es van relacionar amb la presència de més conductes repetitives, probablement autoregulatòries, i amb dèficits en la memòria de treball. Per tant, el fet de detectar els problemes emocionals i d’intervenir-hi pot millorar el pronòstic en infants amb TEA, TDAH o amb les dues condicions.

Els infants amb un diagnòstic de TEA i TDAH mostren més problemes emocionals i més greus, i que aquesta situació és més pronunciada a partir de la preadolescència

Què aporta aquest treball respecte a l’evidència preexistent sobre el tema?

L’evidència sobre aquest tema és diversa: hi ha estudis que indiquen que els infants amb un diagnòstic de TEA i TDAH tenen el mateix risc de presentar problemes emocionals que els que tenen TEA o TDAH. En canvi, hi ha altres recerques que associen la doble comorbiditat a una freqüència més gran d’aquests problemes. El nostre estudi suggereix que els infants amb un diagnòstic de TEA i TDAH mostren més problemes emocionals i més greus, i que aquesta situació és més pronunciada a partir de la preadolescència.

A més de la depressió i l’ansietat, en aquests infants també pot augmentar el risc de tenir altres problemes emocionals.

La presència de condicions del neurodesenvolupament, com ara l’autisme, és un factor de vulnerabilitat molt important per al desenvolupament d’altres problemes psicopatològics. En les persones amb TEA, la comorbiditat amb altres trastorns o condicions psicològiques és més aviat la norma i no pas l’excepció, amb taxes de fins al 90 %. Això és el que determina, sobretot, la disfunció d’aquestes persones en el dia a dia, més enllà del trastorn de l’espectre autista, que és una manera diferent de veure, interpretar i sentir el món. Malgrat l’existència de factors neurobiològics diversos, part d’aquesta vulnerabilitat recau en la dificultat de la societat per incloure i comprendre la neurodiversitat i proporcionar entorns amigables amb l’autisme que tinguin en compte, per exemple, què implica haver-se d’estar dins una aula cada dia batallant amb nivells altíssims de soroll i rebuig a escala social, o bé que s’adaptin a la seva manera de processar la informació. Això és un repte constant per a la capacitat d’autoregulació de les persones i augmenta el risc de cronicitat dels problemes emocionals.

La presència de problemes emocionals en infants amb TEA i TDAH pot comportar un pronòstic més greu o una evolució més lenta

A la llarga, quines conseqüències pot tenir en la salut mental i física aquest risc més alt de desenvolupar problemes emocionals?

Per si mateixa, la doble comorbiditat (TEA i TDAH) comporta més severitat en la simptomatologia pròpia del TEA i un comportament adaptatiu més deteriorat. Aquests infants no responen tan bé al tractament farmacològic per als símptomes del TDAH, en comparació amb els que només presenten aquest trastorn. No obstant això, hi ha pocs estudis que hagin indagat en aquesta triple vulnerabilitat (TEA, TDAH i problemes emocionals). Aquesta és la raó del nostre treball. La presència de problemes emocionals en aquest grup de població pot comportar un pronòstic més greu o una evolució més lenta; més risc de cronicitat dels problemes psicopatològics, i una limitació de les oportunitats de desenvolupament en tots els àmbits. D’altra banda, aquests menors necessiten més suport, i no el reben si aquests problemes no es detecten adequadament. En aquest sentit, falta desenvolupar programes d’intervenció específics per a aquest grup.

Quines dades aporta l’estudi respecte al nexe entre aquests problemes emocionals i la salut mental dels pares?

En tots els grups d’edat, els problemes emocionals dels fills es van associar a la salut mental materna. Es tracta d’una associació, és a dir, no en sabem la causalitat ni la direccionalitat. Altres estudis, en canvi, han trobat afectació en els dos progenitors. En aquest sentit, alguns treballs suggereixen que a vegades apareixen més problemes en el grup de les mares, atès que aquestes acostumen a assumir més responsabilitats en la cura dels fills, i també per biaixos en la detecció o en el report de símptomes en els pares. Cal continuar avançant i analitzant també la relació de la simptomatologia emocional en els progenitors amb la presència de característiques pròpies del fenotip ampliat de l’autisme.

Entorns més amigables

Quines serien les estratègies de detecció primerenca que caldria aplicar en aquests infants per optimitzar-ne la gestió?

El problema amb què ens trobem és que les persones amb autisme conviuen durant molts anys amb problemes emocionals, i això, a la llarga, comporta un desgast molt important. Per tant, és fonamental que hi hagi una detecció precoç d’aquests problemes. Per aconseguir-ho, el primer pas consisteix a millorar les eines de detecció en aquest col·lectiu. Així mateix, cal afavorir el desenvolupament d’entorns més amigables amb la neurodiversitat (en aquest cas, amb l’autisme). No es tracta només que les persones desenvolupin o adquireixin estratègies compensatòries o de regulació per adaptar-se al món, sinó que cal garantir que reben suport i que es dissenyen entorns que respecten i inclouen les seves diferències per millorar-los el benestar. Si aconseguim entorns més respectuosos amb la neurodiversitat, més comprensió i més suport al llarg de la vida (escola, institut, entorn social i laboral, etc.), reduirem, sens dubte, aquests problemes, i construirem una societat millor, més equitativa, inclusiva i rica.

Quines llacunes o àrees de millora hi ha actualment per augmentar la visibilitat de les necessitats d’aquest col·lectiu pel que fa al benestar emocional?

Cal identificar i conèixer més bé el trastorn de l’espectre autista al llarg del cicle vital. És a dir, hem de ser capaços de detectar i comprendre les necessitats, les capacitats i les diferències de les persones amb autisme en els diferents estadis evolutius. Cal tenir en compte que l’espectre autista és molt heterogeni. Això dificulta, a vegades, la detecció de perfils menys prototípics, com és el cas de nenes, adolescents i dones, o de perfils que, en general, presenten més desenvolupament cognitiu i lingüístic. Això és el primer pas. A més, s’han de desenvolupar instruments de detecció específics dels problemes emocionals que reflecteixin la neurodiversitat de la població i que siguin fiables des d’etapes de desenvolupament primerenques, utilitzar mètodes que ens permetin identificar aquests problemes tenint en compte les dificultats que aquestes persones tenen en el reconeixement de les seves sensacions físiques, la comunicació dels seus estats emocionals, etc. També s’ha d’incorporar informació de persones rellevants del seu entorn més pròxim i ens hem d’ajudar de la tecnologia (per exemple, a través de l’ús de sensors en rellotges intel·ligents). A més, les estratègies posteriors d’intervenció s’han d’adaptar a cada col·lectiu i han d’estar basades en l’evidència.

Està previst que l’estudi tingui continuïtat o hi ha prevista cap nova recerca en aquesta línia?

Sí, els últims tres anys hem seguit l’evolució d’aquests infants per conèixer-ne més bé el desenvolupament. Els hem tornat a avaluar a tots, juntament amb les seves famílies, per descobrir quina evolució han fet i identificar factors de bon o mal pronòstic. A més, estem aprofundint en l’anàlisi de tots aquests trastorns, incloent-hi la doble comorbiditat de TEA i TDAH, amb l’objectiu de millorar els processos de detecció, diagnòstic i intervenció. Així mateix, aviat publicarem resultats sobre l’assetjament escolar i el desenvolupament en l’entorn escolar, que esperem que ajudin a reduir les dificultats que presenten en aquest entorn. I continuem treballant!

 

(Visited 66 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora colaboradora experta en temas de Salud
Comentaris
Deixa un comentari