Alba Pérez: “En situacions d’emergència, la valoració psicològica primerenca és una forma de prevenció”

29 abril, 2024
Intervenció psicològica en crisis i emergències - Psicologia d'emergències Alba Pérez

Davant situacions com un accident greu de trànsit, un desastre natural, una agressió sexual, un intent de suïcidi o, fins i tot, davant la comunicació de la defunció d’un familiar, la psicologia de crisis i emergències pot tenir un paper clau en aquelles persones que s’enfronten a una situació d’aquesta dimensió.

Per fer-hi front, l’atenció precoç sol ser l’eina més eficaç. I és que, tal com apunten els experts i expertes, les respostes de risc són més mal·leables i les possibilitats de recuperació augmenten durant les primeres hores des que es produeix l’incident, de manera que la intervenció tendeix a ser més útil com més aviat té lloc.

La doctora Alba Pérez González, psicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, és una de les organitzadores del I Congrés Nacional d’Avenços en la Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències, impulsat entre la UOC i el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), que se celebrarà a finals de maig. També és la investigadora principal d’un projecte que, per primera vegada, ha desenvolupat una escala de valoració de l’estrès agut en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Barcelona i el SEM i que ha rebut ajuda per a la recerca de la Fundació Mapfre.

En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre reaccions d’estrès, la intervenció psicològica en crisis i emergències i sobre com fer-la més eficaç.

Què és exactament la psicologia d’emergències? En quins casos s’aplica?

Quan parlem de psicologia d’emergències, parlem de l’atenció psicològica que oferim a persones que han experimentat un succés crític i potencialment traumàtic, ja sigui en el lloc en el qual ha succeït, després de l’arribada a l’hospital, o al domicili. Un exemple d’això pot ser amb persones que han patit un accident greu de trànsit o una agressió sexual, però també es pot oferir com a acompanyament en la comunicació de males notícies davant la defunció d’un familiar.

El risc més freqüent o conegut que pot sorgir davant aquestes situacions és el trastorn per estrès posttraumàtic, però no és l’únic, oi?

Sí, ni tota la resposta d’estrès és un trastorn d’estrès posttraumàtic ni tot trastorn d’estrès posttraumàtic és el típic. Alguns d’aquests problemes poden ser fòbies, per exemple, a conduir després d’un accident de trànsit, però també alteracions de l’estat d’ànim que, a partir de la por, porten a estats d’ansietat o depressió. O, en algunes situacions, que aparegui una sensació d’inseguretat o de culpabilitat i de pessimisme davant el futur. Nosaltres intervenim per facilitar que es doni una resposta natural d’afrontament i per evitar que hi hagi complicacions abans que puguin sorgir. Per fer-ho, és important identificar factors de risc, que serien aquells que augmenten la probabilitat que aparegui un trastorn. Però aquí, i en psicologia en general, continuem tenint forces limitacions per identificar aquests factors.

La psicologia d’emergències actua en els primers moments, davant la primera resposta d’estrès, a la qual denominem reacció d’estrès agut.

Perquè, davant determinades situacions, una reacció d’estrès és normal. No tot estrès és patològic.

Exacte. Si, per exemple, ens trobem una persona totalment inhibida i sense capacitat de resposta, això pot ser un factor de risc. Però no és necessàriament un indicador directe de patologia, perquè hem de veure com evoluciona.

La psicologia d’emergències actua en els primers moments, davant la primera resposta d’estrès, a la qual denominem reacció d’estrès agut. La reacció d’estrès agut és una resposta immediata, amb manifestacions que poden arribar a ser d’alta intensitat, però transitòria, és a dir, que canvia molt amb el pas de les hores, i en general, disminueix progressivament amb el pas dels dies. Es considera una resposta funcional i adaptativa, ajustada a l’estressor que la genera, i en cap cas és patològica en si mateixa.

 

Els pròxims dies 30 i 31 de maig i 1 de juny se celebra el I Congrés Nacional d’Avenços en la Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències, organitzat entre la UOC i el SEM. Quin és el propòsit d’aquest congrés i d’on neix?

El congrés neix amb el propòsit de reflexionar i posar en comú els avenços que s’han donat en l’entorn de la intervenció en crisis i la psicologia d’emergències en els últims anys. La psicologia d’emergències és un àmbit professional encara jove, que ha crescut molt en els últims anys, en primer lloc a partir dels atemptats terroristes a escala mundial (Nova York, Madrid, París, Londres, etc.), i, posteriorment, a partir de la visibilització pública amb la pandèmia de la COVID-19.

D’aquesta manera, en els últims anys els professionals de la psicologia d’emergències hem passat d’intervenir gairebé exclusivament en situacions de gran emergència, a ser demandats per a intervencions d’alt impacte emocional que poden derivar-se de situacions molt més quotidianes: els suïcidis, la mort sobtada, la violència sexual, la violència en la parella, etc. De fet, s’estima que aproximadament el 70 % de la població mundial ha experimentat un esdeveniment potencialment traumàtic en la seva vida.

El mateix podem dir de les intervencions en crisis que no són abordades per psicòlegs d’emergències. Són circumstàncies que tenen lloc en entorns on ja hi ha professionals de la psicologia, que es troben amb la necessitat d’abordar situacions agudes, d’alt impacte emocional i amb una repercussió en el funcionament de l’organització sacsejada pels fets ocorreguts. Parlem, per exemple, d’incidents en centres educatius, entorns sanitaris en general (i hospitalaris en particular) o empreses.

Els professionals de la psicologia d’emergències hem passat d’intervenir gairebé exclusivament en situacions de gran emergència, a ser demandats per a intervencions d’alt impacte emocional que poden derivar-se de situacions molt més quotidianes.

Quins són els principals reptes que s’abordaran en matèria de psicologia d’emergències?

El congrés ens donarà l’oportunitat de conèixer de primera mà les novetats d’intervenció psicològica en crisis i emergències, gràcies a ponents nacionals i internacionals, com ara els professors Mooli Lahad, expert en prevenció del trauma, Jeffrey Young, expert en intervencions de sessió única, Joaquim Puntí, expert en conducta suïcida en adolescents, i Rodolfo Ramos, expert en intel·ligència artificial. A més, hi haurà tallers i comunicacions de col·legues de moltes institucions rellevants en l’àmbit de les emergències, com són Mossos d’Esquadra, Bombers, Metges Sense Fronteres, Open Arms, CUESB, Plural, Salut Mental Catalunya, i diferents entitats hospitalàries, com Vall d’Hebron, Taulí, Santa Caterina, Germanes Hospitalàries, etc. S’abordaran temes de recerca, programes d’intervenció i iniciatives de bones pràctiques relacionades amb els continguts del congrés, com ara els primers auxilis psicològics, la intervenció en crisis, el suïcidi, la comunicació de males notícies, l’acompanyament o la intervenció psicològica avançada davant qualsevol mena de violència, etc.

En una de les sessions en les quals intervindràs juntament amb el Dr. Adolfo Jarne presentaràs el projecte “ABCDE-Psi: Escala de valoració psicològica de la Resposta d’Estrès Agut (REA)”. En què consisteix i com va néixer aquest projecte?

Inicialment ho pensem en el context d’una guia clínica d’atenció psicològica en víctimes de violència sexual que estàvem desenvolupant. Com dèiem abans, la nostra capacitat per detectar riscos és encara molt limitada, així que vam començar a pensar en la idea de desenvolupar una escala que servís per a l’avaluació psicològica i la posterior presa de decisions. En valorar-ho en el context de la intervenció en violència sexual, vam veure que la necessitat era generalitzada i ho vam definir perquè inclogués la resposta d’estrès agut davant qualsevol incident. La idea és establir una escala de valoració psicològica primària, a l’estil de la ja famosa escala de valoració física ABCDE. Aquesta eina mira, per exemple, si hi ha obstrucció de les vies aèries, el color de la pell, la temperatura corporal… Buscant aquest símil vam buscar el paral·lelisme, de manera que cada inicial correspongués amb els dominis que en psicologia considerem fonamentals. Així construïm aquesta proposta d’ABCDE-Psicològic (Awareness-Consciència, Behavior-Comportament, Communication-Comunicació, Deliberation-Pensament, Emotion-Emoció).

Disposar d’una escala en l’entorn d’emergències pot ser una cosa molt útil, perquè permet recollir molta informació en poc temps i això facilita la presa de decisions.

Fins ara no existien? En el resum del projecte expliqueu que, quan s’utilitzen, es recorre a escales que valoren estrès posttraumàtic, depressió o ansietat, però són trastorns que encara no han tingut temps de desenvolupar-se en aquestes situacions.

Sí, nosaltres no hem trobat que hi hagi cap escala validada que valori completament la resposta d’estrès agut. Si s’utilitzen aquestes eines són escales que estudien aquest tipus de patologies: estrès posttraumàtic, depressió, ansietat… quan en realitat no pot haver-hi encara patologia en aquests primers moments. Aquestes escales poden arribar a ser d’ajuda en moments puntuals perquè hi ha certes categories que hi apareixen, però és possible que se n’escapin moltes altres que no estan recollides i que poden donar-se en aquests moments. No significa que ara s’estigui actuant amb improvisació, perquè tot psicòleg fa una exploració sistemàtica, però disposar d’una escala en l’entorn d’emergències pot ser una cosa molt útil, perquè permet recollir molta informació en poc temps i això facilita la presa de decisions. A més, hi ha evidència que el moment més efectiu per intervenir és en el que s’anomena l’hora daurada, una finestra de temps no superior a les sis hores en la qual és més fàcil reconduir certes respostes de risc que encara no s’han consolidat, com ara imatges intrusives en la memòria o conductes d’evitació. En situacions d’emergència, la valoració psicològica primerenca és una forma de prevenció.

Quines decisions permet prendre aquesta escala?

Per a mi és molt important tenir en compte que, si diem que oferim una atenció integral a les persones, incloguem també la part psicològica o emocional. Evidentment, la qüestió física és molt important i és primordial en els primers moments, però la valoració de l’estat psicològic no hauria de limitar-se a aparèixer quan sorgeix el problema, sinó que hauria de fer-ho de manera preventiva. Una escala així serviria d’ajuda no només per a la presa de decisions del psicòleg, sinó també per a altres professionals que intervenen en aquests moments, com els tècnics d’emergències, que són els primers que arriben a l’incident. La valoració a partir de l’escala pot ser d’ajuda en la presa de decisions respecte de la intervenció més adequada, així com en la determinació de les necessitats de seguiment i derivació: si s’ha de demanar ajuda psicològica, si cal anar a urgències psiquiàtriques perquè el tipus de resposta ho requereix (si hi ha risc de suïcidi que no és possible reconduir, per exemple) o si convé fer un seguiment en els dies posteriors per part d’atenció primària o salut mental.

En quin moment es troba el projecte?

El projecte ha tingut dues fases per validar els ítems de l’escala que hem dissenyat. En una primera fase es va aplicar l’escala per part de psicòlegs i tècnics d’emergència a una sèrie de vídeos simulats, la qual cosa va permetre descartar alguns ítems i obtenir uns resultats de fiabilitat molt bons. La segona fase va consistir a aplicar l’escala resultant a una mostra real, integrant-la en el dia a dia dels professionals d’emergències. Això ha permès acabar de seleccionar els millors ítems fins a aconseguir una escala definitiva formada per divuit ítems, i complir així l’objectiu de ser una mesura d’avaluació ràpida que pot ser aplicada per qualsevol professional d’emergències.

Vols assistir al I Congrés Nacional d’Avenços en la Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències organitzat per la UOC i el SEM? Consulta tot el programa i inscriu-te aquí.

(Visited 14 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari