Teresa Guasch: “Ens caracteritza el compromís amb una formació de qualitat, amb els estudiants com a transformadors de la seva realitat”

Teresa Guasch Pascual és directora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC des de fa set anys. A més a més, ha estat docent de diverses titulacions dels Estudis i co-coordina el grup de recerca Feed2Learn, on investiga qüestions relacionades amb la retroalimentació en l’educació en línia. L’entrevistem amb ocasió dels vint-i-cinc anys dels Estudis i del també aniversari del naixement de la UOC.

Breument, com definiries els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC?

Uns estudis ben posicionats en el sistema universitari, en continua revisió per donar la millor resposta a les necessitats formatives actuals. A més a més, tenim un enfocament molt clar cap a la qualitat i l’excel·lència de la formació universitària en línia -inicial i al llarg de la vida- en els àmbits de la psicologia, l’educació i l’acció social. I, per últim, comptem amb un equip altament compromès en la millora continua, tant en la docència com en la recerca.

Els Estudis fan vint-i-cinc anys i han crescut molt en tots els sentits. Quin creus que ha estat el canvi més important que s’hi ha desenvolupat, en aquest temps?

En destacaria tres. Per una banda, l’evolució del portafoli dels estudis (la tipologia de titulacions que tenim). Vam començar l’any 1995 amb el segon cicle de Psicopedagogia, i actualment tenim dinou programes de referència amb una gran demanda, com son els graus de Psicologia i d’Educació Social, el màster en Educació i TIC, el màster en Dificultats de l’Aprenentatge i Tastorns del Llenguatge o el de màster en Psicopedagogia.

Un altre gran canvi és l’aposta per la recerca, posant el focus en l’estudi de les transformacions de l’educació i de la salut i la qualitat de vida en l’àmbit social i de les organitzacions -sempre en el marc de la societat del coneixement-.

I, per últim, el creixement que hem fet de l’equip amb una aposta clara pel talent, l’esperit crític i el compromís amb la millora continua, centrant-nos en la transferència de la recerca a la societat.

En una entrevista fa un any feies èmfasi en la importància de definir i assegurar la qualitat als estudis. Com s’està avançant, en aquest sentit?

Efectivament, aquest era i és un dels sis eixos estratègics dels Estudis: “Promoure una cultura de la qualitat, l’avaluació i la millora contínua en tota l’activitat acadèmica i de gestió dels Estudis”.

En un primer moment, els avenços van estar relacionats amb treballar i construir la visió de l’equip envers la qualitat docent. Calia compartir un mateix horitzó que ens alineés a tots i a totes cap a una concepció compartida d’allò que indica una docència de qualitat. En aquest sentit, ens ha ajudat molt disposar del màster en Avaluació i Gestió de la Qualitat de l’Educació Superior i, per tant, d’un professorat expert en la temàtica i molt implicat en tirar endavant aquest eix.

En aquests moments, estem treballant en l’operativització d’aquesta visió en el nostre dia a dia com a docents. D’una banda, disposem de la Comissió de Directors de Programa, que té per objectiu millorar la qualitat de les titulacions sota el paraigua d’aquesta visió compartida. D’altra banda, remarcaria la creació del Grup de Qualitat dels Estudis, que treballa per impulsar accions i projectes concrets que ajudin els docents a millorar la qualitat de les seves assignatures.

Entre aquestes accions, destacaria el disseny i la implementació de l’eina COMPROVA, que permet l’autoavaluació del disseny i planificació de les assignatures, és coherent amb la nostra visió de la qualitat docent i està en sintonia amb altres projectes i processos d’acreditació existents. L’eina, que va evolucionant, és interactiva i automatitzada, i proporciona un feedback al docent que promou la millora. 

Arran de la situació pandèmica, professors i grups de recerca com Edul@b o Feed2Learn, de què formes part, no heu parat de fer webinars, conferències i articles. Com està sent l’experiència d’ensenyar a educar a tants professors, institucions i col·lectius d’arreu del món?

Com deia, el que ens caracteritza com a Estudis i com a equip és aquest compromís per una formació de qualitat, pensant en els estudiants com a transformadors de la seva realitat. Per aquest motiu, aquests grups de recerca i altres professors i professores no vam tenir cap dubte que, en una situació com la que estem patint, havíem de posar el nostre coneixement i expertesa al servei de la comunitat educativa.

La nostra missió de dotar de formació al llarg de la vida amb una metodologia innovadora -basada en l’ús intensiu de les tecnologies de l’informació i la comunicació i del treball en xarxa- podia facilitar que molts docents s’adaptessin al context canviant. En certa manera, l’experiència dona sentit a la nostra feina. Està sent molt gratificant rebre l’agraïment de tantes institucions que s’han sentit i se senten recolzades per experiències fonamentades en la recerca i d’aplicació directa als seus contextos.

També des de la Psicologia s’ha aportat coneixement valuós en el context de pandèmia. Creus que creixerà la necessitat de professionals que sàpiguen exercir en contextos en línia?

Sí, efectivament. Des de les titulacions de grau i màster de l’àmbit de la Psicologia, també hem tingut sempre aquesta voluntat de formar professionals per a una societat en constant transformació. 

Més que donar receptes sobre com intervenir, ens interessa que els professionals que surtin dels nostres Estudis tinguin les eines necessàries per poder fer front als reptes que els esperen. La tecnologia i les formes d’integrar-la en la pràctica professional és un d’ells: ara mateix, es percep com una necessitat ineludible a la qual els col·legis professionals estan intentant donar una resposta urgent. 

Però, el repte més gran és construir una mirada reflexiva per fer una integració conscient, responsable i crítica. Així, és imprescindible que els psicòlegs en exercici coneguin el potencial de les tecnologies en l’atenció psicològica, però també els interrogants que això ens obre i la necessitat de proporcionar entre tots evidència científica que avali i orienti aquesta pràctica.

Els Estudis també s’han hagut d’adaptar al context pandèmic a correcuita, i hi ha algunes activitats que no s’han pogut recuperar. Hi ha alguna que sentis haver hagut de cancel·lar?

Tot i el gran esforç que hem fet per adaptar a l’online totes les activitats previstes presencialment, hi ha dues activitats que no seran exactament el mateix. Per una banda, volíem fer una celebració presencial interna pels nostres vint-i-cinc anys com a Estudis que integrés el balanç, els reptes assolits, imatges, etc. Sobretot, volíem que ens permetés apuntar com volem ser en els propers vint-i-cinc anys. També volíem fer una trobada amb el professorat col.laborador dels Estudis, un pilar molt important d’aquest aniversari i del nostre futur.

Però, la situació actual ens ha fet reinventar-nos, i estem preparant algunes sorpreses molt interessants. Per exemple, farem unes píndoles de vídeo amb testimonis d’aquests anys, així com un cicle de webinars amb diferents interlocutors que ens reflexionar sobre els reptes dels tres àmbits dels Estudis: Psicologia, Educació i Acció Social. L’avantatge és que tindrem un material audiovisual molt potent que podrem compartir.

Com dius, la crisi ha permès a tothom reflexionar i desenvolupar iniciatives noves. Quina és la major lliçó que es pot aplicar als Estudis, d’ara en endavant?

Aquest canvi inesperat ens ha permès mostrar millor què funciona en els Estudis, què ens cal canviar, i a què no volem renunciar. Sóc conscient que ho repeteixo molt, però destacaria que un dels nostres pilars d’èxit és que som un equip molt ben cohesionat i que treballa de forma col·laborativa. Això ens ha permès actuar de forma ràpida i eficient davant els canvis als que hem hagut de fer front. I aquesta cohesió i confiança recíproques es donen perquè hi ha un compromís molt alt de cadascuna de les persones en la docència. La nostra implicació, el nostre compromís, i la nostra actitud tan col·laborativa els hem de cuidar i molt.

Aquest any, la recerca als Estudis ha estat molt activa: publicacions, projectes d’investigació, grups de recerca… En quins eixos s’està insistint més? Com pot seguir creixent la recerca als Estudis?

Els diferents grups de recerca dels Estudis han estat molt actius durant aquest any, compromesos en contribuir tot el possible a la situació actual. S’ha posat el focus en la docència en línia, l’avaluació dels aprenentatges, l’acompanyament i el feedback en entorns virtuals, les connexions entre crisis i/o desastres i xarxes de cures, els trastorns del neurodesenvolupament, les pràctiques digitals dels joves, el seu paper en la generació de processos de ciutadania activa i participació pública,  l’alfabetització per a la salut, les desigualtats de gènere en el mercat de treball (com la segregació ocupacional) i, finalment, s’ha creat el Behavior Design Lab, que treballa amb models i mètodes per identificar i influir sobre variables psicològiques relacionades amb l’ús de les TIC.

Hem crescut en impacte i captació de recursos, però ens cal seguir treballant fermament. Així ho tenim establert en el pla estratègic de recerca, que facilitarà les condicions per seguir creixent i ser atractius internament i externament, atraure nou professorat, personal post-doc... Per fer recerca es necessita temps mental i físic, i cal crear un context que ho afavoreixi. Ens cal alliberar el professorat, ocupat massa sovint en fer servir eines que no funcionen o en tasques repetitives que podrien resoldre’s d’una altra manera.

La internacionalització és cada vegada més gran, a la nostra universitat. Quins reptes i beneficis suposa, tant per la docència com per la recerca?

Des dels Estudis pretenem ser referents en la docència, la innovació i la recerca al servei d’una formació de qualitat, pensant en els estudiants com a transformadors de la seva realitat. Entenem aquesta realitat com local (molt rellevant pel tipus de titulacions que tenim) i per suposat, global. Això ens exigeix una mirada més àmplia que estem integrant en totes les assignatures, tant a través dels recursos que dissenyem com en les situacions d’aprenentatge que presentem i analitzem. També treballem amb l’equip docent que col·labora amb nosaltres (encara molt reduït, i per tant, aquí tenim moltes oportunitats), i les aliances que establim tant en docència com en recerca.

Fa set anys que dirigeixes els Estudis, 2020 ha estat el pitjor?

No, però sí que ha estat el més dur emocionalment. Com a consell de direcció, ens preocupava com estava l’equip i els seus familiars, com portaven la situació. No tothom tenia el mateix context ni les mateixes estratègies personals per una situació com aquesta. Si som 72 persones a tot l’equip, teníem 72 realitats. 

En canvi, tothom va respondre excel·lentment, amb molt de compromís i proactivitat. Cadascú des de la seva responsabilitat, va aportar el màxim adaptant els pràcticums presencials, els actes o seminaris programats, repensant les proves finals, participant i fent aportacions als mitjans, organitzant webinars per donar suport a altres institucions, col·laborant en entitats que necessitaven experts, entre altres.

Amb quina cosa bonica que hagi passat als Estudis aquests últims anys et quedes?

Triaria l’oportunitat d’haver pogut conèixer i treballar amb persones de l’equip amb qui d’una altra manera no ho hagués fet, de les quals he après i aprenc cada dia. I, per descomptat, els missatges d’agraïment que rebo d’alguns estudiants de diferents titulacions, o el que et diuen els nostres graduats i graduades en els actes de graduació, “el pas pels Estudis m’ha canviat la vida”. Això no té preu. 

Els estudis fan vint-i-cinc anys, però encara els queden molts per celebrar. Quin creus que és el repte més important a què s’enfronten?

La transformació que haurem de fer les universitats, que deixarem de ser institucions que et donen un títol perquè hi ha haurà altres competidors que “proveiran” del coneixement. En aquest sentit, les universitats haurem de ser més fortes com a generadores de coneixement nou fonamentat en la recerca. Des dels Estudis tenim molt a contribuir en el camp de les transformacions en l’àmbit social i de les organitzacions, de l’educació i de la salut i la qualitat de vida. 

En definitiva, el repte que tenim és continuar aprenent per contribuir a la millora en un món incert a través de la docència i la recerca. Com diu Eric Hoffer, “En temps de canvi, els qui estiguin oberts a l’aprenentatge s’apoderaran del futur, mentre que aquells que creuen saber-ho tot estaran ben equipats per a un món que ja no existeix”.