Recursos sobre innovació en l’educació i la pedagogia

27 agost, 2021

Cada any, l’Observatori de Tendències Educatives i Innovació de l’eLearn Center ofereix un conjunt de recursos com a lectures d’estiu sobre innovació en l’educació i la pedagogia, les noves tecnologies que s’hi relacionen i s’hi apliquen, el mercat laboral i les pedagogies emergents. El nostre objectiu és fer avançar l’engranatge de l’aprenentatge dins el context de la quarta revolució industrial mitjançant el coneixement

Hem seleccionat diferents formats, com ara notícies, articles, informes i vídeos, que ofereixen una visió polièdrica dels camps relacionats amb l’educació. No oblideu posar-vos al dia amb els recursos que siguin del vostre interès per encetar el nou curs amb la ment a punt per revolucionar l’aprenentatge!

Els recursos que trobareu responen a les següents temàtiques relacionades amb l’aprenentatge:

  • L’impacte de la COVID-19 en l’educació.
  • Futurologia educativa: imaginant el dia de demà en aprenentatge i ensenyament.
  • Pedagogies innovadores.
  • Mercat laboral.

* Feu clic als títols per accedir als enllaços de les fonts.

 

L’impacte de la COVID-19 en l’educació

Education in a post-COVID world: Nine ideas for public action 

Les decisions que es prenguin avui en el context de la COVID-19 tindran conseqüències a llarg termini per al futur de l’educació. En aquest informe, la Comissió Internacional sobre els Futurs de l’Educació —establerta per la UNESCO el 2019 i composta per líders d’opinió del món acadèmic, la ciència, el govern, les empreses i l’educació— presenta nou idees d’accions concretes per a avui que faran avançar l’educació del demà

How the COVID-19 pandemic may have changed university teaching and testing for good

Aquest recurs presenta una exploració preliminar de diverses fonts —inclosos articles, treballs acadèmics, ressenyes, blogs, seminaris, enquestes i fòrums de discussió en línia— pertanyents a universitats del Canadà. Hi destaquen les reflexions sobre l’adaptació abrupta al model en línia, però també sobre les pedagogies, els nous formats d’avaluació i l’efecte de la bretxa digital, el pes de l’aïllament en l’estat emocional dels estudiants, la caiguda dels estudiants internacionals, la resiliència del personal universitari i la pervivència de les mesures de contingència, entre altres.

COVID-19 y educación superior: de los efectos inmediatos al día después. Análisis de impactos, respuestas políticas y recomendaciones

Aquest informe, elaborat per l’equip tècnic de l’Institut Internacional de la UNESCO per a l’Educació Superior a l’Amèrica Llatina i el Carib (IESALC), examina, en primer lloc, quins són els efectes immediats de la pandèmia en el sector de l’educació superior universitària, tant per als diferents actors com per a les institucions i el sistema en conjunt. Desafortunadament, alguns dels efectes que semblen menys evidents a simple vista són tremendament importants i sorgiran a mitjà i a llarg termini. En segon lloc, l’informe revisa quines accions han emprès els governs i les institucions d’educació superior (IES) per garantir el dret a l’educació superior durant la pandèmia. Finalment, tenint en compte diversos escenaris, es formulen algunes consideracions i recomanacions pel que fa a la reobertura de les IES.

Inclusión e igualdad, claves de la educación virtual en pandemia

La pandèmia ha posat en solfa moltes desigualtats, com ara la bretxa digital i el fet que l’educació en línia tingui les seves particularitats, no sempre aplicables al format presencial. El pas abrupte de l’ensenyament presencial a l’ensenyament en línia ha fet evident la necessitat de comprensió de la diversitat. Aquest article conclou que cal una anàlisi exhaustiva per garantir la inclusió i la igualtat.

Let’s Not Return to the Old Normal. It’s Time to Create a New Normal

La realitat prepandèmia contenia desafiaments i desigualtats que la pandèmia ha exposat i intensificat, de manera que s’ha fet evident que molts estudiants necessiten una alternativa. L’article ofereix claus per a la sostenibilitat universitària basada en l’emprenedoria, l’experimentació i la missió ampliada.

 

Futurologia educativa: imaginant el dia de demà en aprenentatge i ensenyament

The future of assessment: five principles, five targets for 2025

L’avaluació és fonamental per al procés educatiu. Quan es fa de manera correcta, impulsa la millora, dona forma al comportament de l’alumne i proporciona responsabilitat davant els empresaris i altres actors. L’organització Jisc (Joint Information Systems Committee) va convocar un grup d’experts per explorar el futur de l’avaluació a les universitats i la manera com la tecnologia podia ajudar a abordar alguns reptes i oportunitats als quals ens enfrontem. Aquest informe recull cinc objectius per al 2025 i és el resultat d’aquesta reunió i d’una sèrie d’entrevistes de seguiment amb una àmplia gamma de col·laboradors. L’obra forma part de la visió de l’educació 4.0 de Jisc per explorar de quina manera la tecnologia emergent pot canviar l’educació.

The Surveilled Student

Les noves formes de controlar la salut i el rendiment acadèmic no desapareixeran quan la pandèmia disminueixi. La pandèmia ha provocat que moltes institucions implementessin ràpidament eines de vigilància per ajudar a limitar la propagació del virus o mitigar-ne els efectes sobre l’aprenentatge. Així mateix, ha augmentat la implementació de la vigilància d’exàmens. Hi ha qui desconfia de com es farà servir la informació que s’està recopilant, si es pot filtrar i si hi ha cap procés per destruir-la quan s’acabi la pandèmia. Aquest article es fa ressò de la vigilància i de com es preveu el futur entorn d’aquest problema.

Four Models of Higher Education in 2030

Aquest recurs s’inclou dins el llibre Higher Education Landscape 2030. A Trend Analysis Based on the AHEAD International Horizon Scanning, i proporciona quatre models d’educació superior per a l’any 2030: els models Tamagotchi, Jenga, Lego Set i Transformer. El model Tamagotchi representa l’enfocament clàssic de l’educació superior, que comença just després de l’educació secundària, condueix a un títol de grau o màster i passa a l’ocupació, acabant el camí de l’educació superior. Tot i que és semblant al Tamagotchi, el model Jenga atrau els estudiants no tradicionals, atès que inclou un període d’aprenentatge més curt i se centra en les fases posteriors d’autoaprenentatge i organització. El model Lego Set rep aquest nom pels mòduls de mides diferents que fa servir, que es combinen individualment de manera diferent, cosa que proporciona un camí d’aprenentatge autònom i no estandarditzat en lloc d’una unitat compacta. El model Transformer representa els estudiants que poden haver superat la fase inicial de l’educació però que tornen a l’educació superior per adquirir nous coneixements bàsics o perfeccionar la seva educació formal. Es basa en la idea que tothom ha de tenir oportunitats de deixar els seus camins professionals actuals i canviar de rumb

AI Makes Room For Innovation by Automating IT Tasks

Les últimes tendències en desenvolupament d’intel·ligència artificial (IA) proporcionaran noves oportunitats que els humans podran aprofitar i que permetran que s’integri i es faci servir dins els sistemes d’escolarització. La IA pot ser una gran ajudant per a l’assistència a l’hora de fer tasques repetitives. Des de l’ús de bots de conversa fins al tractament massiu de dades, si s’utilitza l’automatització d’IA per a tasques quotidianes que consumeixen molt de temps, les persones estaran més disponibles per dur a terme tasques crítiques i creatives

 

Pedagogies innovadores

Best Learning Moments for EdTech: 2021 Innovating Pedagogy Trend Report

La novena edició de l’informe anual de pedagogia innovadora és fruit d’una col·laboració en recerca entre la Universitat Oberta del Regne Unit i el Laboratori d’Intel·ligència Artificial i Llengües Humanes / Institut d’Educació en Línia de la Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín. L’informe proposa deu innovacions en pedagogia que mereixen atenció en un panorama educatiu canviant. Es tracta d’una barreja d’enfocaments pedagògics, idees d’instrucció, temes tecnològics i consideracions polítiques, amb una tria ben cuidada i alhora eclèctica.

Humanidades digitales y pedagogías culturales: saberes virales para una nueva educación

Recomanem els títols de la col·lecció OuterEDU de l’Editorial UOC, dirigida per Xavier Mas. Humanidades digitales y pedagogías culturales: saberes virales para una nueva educación, editat per Amparo Alonso Sanz i Ricard Huerta, recull un seguit de reflexions i anàlisis sobre els reptes i les oportunitats que ens ofereixen les pedagogies culturals i les humanitats digitals a l’era actual. En parlar de pedagogia cultural, el llibre es refereix a l’estudi de la dimensió educativa de la cultura per al desenvolupament personal i social. Aquesta concepció s’ha vist impulsada i transformada per la digitalització, cosa que en fa replantejar les perspectives. Des de les humanitats digitals, s’agrupen disciplines vinculades a les dinàmiques culturals i socials en xarxa per convidar a reflexionar sobre la manera en què les nostres comunitats es veuen afectades.

Hi ha disponible més informació sobre la col·lecció i altres títols a l’article “Outer EDU: Opinión fundamentada sobre educación y sociedad digital“.

4 New Models of Higher Education for the 21st Century

Un informe recent de l’Education Design Lab descriu quatre models perquè les universitats i els instituts siguin rellevants en un món educatiu que continua avançant en línia: facilitador de plataformes, comissari experiencial, certificador d’aprenentatge o integrador de la força de treball. L’article, publicat a EdTech Magazine, destaca que per atraure els estudiants i els empresaris de la generació Z les universitats hauran d’adoptar noves formes d’oferir materials acadèmics, i s’hauran de centrar en cursos i experiències personalitzables fora de l’aula.

Leaps for Equitable, 21st-Century Learning (infografia) 

Aquesta infografia descriu els avenços per a un aprenentatge equitatiu en el segle xxi que la recerca i el treball de l’organització Transcend i les comunitats escolars revelen com a importants per passar d’un aprenentatge no equitatiu de l’era industrial a un aprenentatge equitatiu i sensible a les demandes i les oportunitats d’aquest segle. En el fons, aquests salts deriven d’un objectiu educatiu fonamentalment diferent, que se centra en l’equitat, l’alliberament i el floriment humà, de manera que els joves no només maximitzaran el seu propi potencial, sinó que també veuran, confrontaran i abordaran els reptes més grans de la societat.

Bichronous Online Learning: Blending Asynchronous and Synchronous Online Learning

Aquest article explora la combinació de l’aprenentatge en línia síncron i asíncron amb el que s’anomena aprenentatge en línia bicrònic, en què els estudiants poden participar en les activitats asíncrones del curs en qualsevol moment i en qualsevol lloc, i en temps real en les sessions síncrones.

 

Mercat laboral

The future of work after COVID-19 

Es tracta d’un reportatge sobre l’impacte de la pandèmia en la força de treball i l’organització de les indústries, així com en l’auge de noves tendències que han vingut per a quedar-se, com ara el teletreball, el comerç electrònic (e-commerce), l’adopció de l’automatització i la intel·ligència artificial. La COVID-19 ha fet augmentar la importància de la dimensió física de la feina. Dins aquesta recerca, s’ha desenvolupat una nova manera de quantificar la proximitat exigida en més de 800 ocupacions agrupant-les en deu àrees de treball d’acord amb la proximitat entre companys de feina i clients, el nombre d’interaccions interpersonals involucrades i la seva naturalesa.

9 Future of Work Trends Post-COVID-19 

Nou tendències de recursos humans emergeixen com a resultat durador dels canvis en la força de treball i en els llocs de treball derivats de la interrupció causada per la pandèmia del coronavirus, segons una enquesta de Gartner a més de 800 líders de recursos humans. L’imperatiu actual d’aquests líders és avaluar l’impacte que cada tendència de recursos humans tindrà en les operacions i els objectius estratègics de la seva organització, identificar quins requereixen una acció immediata i avaluar fins a quin punt aquestes tendències de recursos humans canvien els objectius i els plans estratègics anteriors a la COVID-19. 

2021 Workplace Learning Report. Your Guide to Skill Building in the New World of Work

Elaborat a partir de dades d’enquestes, estadístiques de la plataforma LinkedIn Learning i notícies del sector, aquest informe sobre aprenentatge en el lloc de treball destaca que l’aprenentatge ha ocupat un lloc central en la formació ràpida dhabilitats a escala durant el 2021, i que és essencial per ajudar les organitzacions a desenvolupar les habilitats necessàries per prosperar i innovar en el nou món laboral. Aquesta cinquena enquesta anual marca un moment fonamental per a la indústria i recull l’opinió de 5.154 professionals de 27 països, que revelen prioritats, reptes i inspiracions. L’informe complet està disponible a l’enllaç LinkedIn Learning’s 5th Annual Workplace Learning Report. 

Edge Computing: Powering the Future of Manufacturing

Les tecnologies basades en dades, incloses la intel·ligència artificial i la robòtica, estan a punt de transformar la fabricació, però l’auge de les fàbriques intel·ligents implica portar la informàtica al límit. És l’albada d’una nova era en la fabricació: les tecnologies d’automatització emergents comencen la quarta revolució industrial, amb promeses de fàbriques i magatzems intel·ligents que recopilen i comparteixen contínuament conjunts massius de dades mitjançant dispositius connectats i infraestructures distribuïdes.

 

(Visited 1 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Especialista en innovació educativa dins el Grup Operatiu Generació i Transferència de coneixement de l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya. Duu a terme tasques de detecció i anàlisi de tendències educatives, innovació i tecnologia, curació de continguts, comunicació i observació. Té una llicenciatura i un màster en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i està especialitzada en relacions internacionals i observació educativa i tecnològica. Actualment cursa un Postgrau de Direcció i Gestió de l'e-learning a la UOC.