L’EdTech Congress afronta enguany els reptes en intel·ligència artificial (IA)

15 maig, 2023



L’eLearning Innovation Center (eLinC), de la UOC, amb intervenció de Sílvia Sivera, participa en el diàleg entre actors i ponents del món de la política i la tecnologia educatives, com ara Yong Zhao i Carlos Santana 

 

L’edició de l’EdTech Congress del 19 i 20 d’abril de 2023 ha posat sobre la taula les propostes per fer front a un futur incert en el sector de la tecnologia educativa i la política educativa. Les jornades, organitzades pel clúster Edutech, han comptat amb ponents especialitzats en intel·ligència artificial (IA), microcredencials, analítica de dades i intervenció pública, entre altres disciplines del coneixement. Aquest any és la primera vegada que es posa el focus en les universitats com a institucions que faciliten formació al llarg de tota la vida. L’eLinC, de la UOC, ha sumat esforços en aquest debat, amb la participació de Sílvia Sivera en una taula rodona sobre reptes futurs en el sector de la IA.  

Panell d’experts a l’EdTech 2023

El llegat de la pandèmia

L’esdeveniment ha començat amb la ponència de Yong Zhao, professor de la Universitat de Kansas. L’expert en tecnologia educativa ha fet èmfasi en les implicacions de la pandèmia de COVID-19 en educació. “Utilitzem més tecnologia i generem més innovació”, ha insistit Zhao. A banda de valorar les aportacions positives en educació, l’acadèmic critica el paper dels estàndards educatius que s’empren com a referents en el món acadèmic: “Els tests educatius, com ara PISA, només reflecteixen un aspecte minúscul de l’educació.” Els tocs d’atenció també s’han dirigit a la diversitat a les aules. “Les escoles no saben què fer amb la diversitat”, ha advertit. “Les persones tenen talents, personalitats i motivacions diferents”, ha comentat el professor.

 

Les certeses en recerca

Linda Castañeda, doctora en Tecnologia Educativa, també ha aportat la seva visió d’investigadora en l’educació actual. L’experta ha subratllat el potencial de la recerca en el sector educatiu, i ha compartit algunes troballes rellevants per al futur de l’educació. “Els processos clau en educació no es poden automatitzar, l’aprenentatge és molt complex”, ha diagnosticat Castañeda. Per a la doctora, l’aprenentatge és un procés més senzill respecte al concepte que tenen al cap la majoria de les persones. “Aprendre significa coses molt senzilles que s’haurien de repensar, com ara conviure en societat”, ha assegurat Castañeda. En aquest sentit, creu que s’ha de deixar de perseguir la tecnologia i posar-la al servei de l’aprenentatge

Carlos Santana, divulgador i professor d’IA, ha sigut l’encarregat d’iniciar la jornada del segon dia. A través d’una explicació didàctica sobre com fer un ús adequat de ChatGPT, l’expert n’ha subratllat les potencialitats. “ChatGPT pot servir per a l’avaluació, perquè podem generar-li preguntes i que ens avaluï les respostes”, ha il·lustrat Santana. Tot i això, l’expert en IA ha deixat clar que queda molt camí per recórrer. Segons el divulgador, hem de prendre consciència de la preparació humana per interaccionar amb aquesta tecnologia. “ChatGPT no és una tecnologia típica, és un enorme model de llenguatge”, ha destacat. Justament per conèixer-ne el funcionament i treure’n profit, diversos experts han debatut sobre quina és la manera d’utilitzar-la a gran escala. 

Per la seva banda, la directora de l’eLinC, Sílvia Sivera, ha donat veu als principis rectors que han de guiar la incorporació de la IA en societat. Segons la professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, la solució principal demana comptar amb l’ètica durant tot el procés. A parer seu, la condició humana és un requisit per al funcionament de la IA. “Tots els sistemes de la IA depenen de la intel·ligència humana”, ha assegurat Sivera. “L’experiència humana ha de ser ensenyada i desenvolupada, i ara tenim una gran oportunitat”, ha afegit. En aquest sentit, la directora ha lligat la connexió entre les dues intel·ligències amb l’alfabetització digital de l’alumnat en IA

Intervenció de Sílvia Sivera a l’EdTech

Les vivències de l’alumnat 

Enmig de totes les actualitats relacionades amb la política educativa, l’alumnat ha pogut expressar les seves inquietuds de cara a l’expansió de les noves eines tecnològiques. L’especialista en innovació educativa Carlos Magro ha coordinat les preocupacions de la comunitat estudiantil de secundària, estudis postobligatoris i formació professional d’arreu de la península Ibèrica. L’alumnat ha manifestat la voluntat d’aprofitar les noves eines tecnològiques per a l’aprenentatge i l’estudi. La major part de l’alumnat ha afirmat que prefereix els mitjans analògics per a l’estudi, però, en canvi, fan servir aplicacions tecnològiques per aprendre. “Ens han de posar al dia amb les noves tecnologies per assimilar informació”, expressava una alumna en la conversa. Les incerteses relacionades amb la tecnologia també s’abocaven en el pensament col·lectiu. “Em fa por que amb la tecnologia les persones deixin de pensar per elles mateixes”, deia una altra alumna amb honestedat. Sigui com sigui, els dissenys de la tecnologia educativa han de tenir en compte les perspectives de l’alumnat. 

 

El repte de les microcredencials

La novetat d’enguany ha estat l’aposta del congrés per abordar la implementació de les microcredencials en la formació universitària. La formació al llarg de la vida és una demanda creixent dins del mercat laboral per encarar els reptes professionals emergents. Tal com va explicar la rectora de la UOC, Àngels Fitó, la Universitat està consolidant un “model de formació al llarg de la vida que té en compte el reconeixement, la traçabilitat i la complementarietat entre cicles i programes”. Ulrike Wild, directora d’innovació educativa a la Wageningen University & Research; Baptista Borrell, director de Seidor2Learn, i Carlos Delgado Kloos, vicepresident d’Estratègia i Educació Digital a la Universitat Carlos III de Madrid, han debatut sobre el format i les oportunitats de les microcredencials. “Les microcredencials tracten de prolongar la vida educativa”, afirmava Ulrike Wild. Els experts coincideixen en la durada de les formacions en funció del context. Així doncs, aquestes iniciatives es poden basar en hores, setmanes o mesos, sempre amb l’objectiu de fer créixer les institucions universitàries.

(Visited 72 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Graduat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Comunicador a l’eLearning Innovation Center (eLinC) de la UOC i periodista col·laborador a revistes culturals nacionals. Autor de diversos reportatges socials en mitjans periodístics. Té experiència en diaris nadius digitals i agències de comunicació.