De la telepresència a l’autoconsum formatiu: una mirada sobre la formació corporativa de les grans empreses digitals

La pràctica educativa en general és una de les activitats humanes més subjectes a marcs reguladors, els quals responen a finalitats diferents depenent de l’àmbit i del nivell educatiu on s’apliquin. L’exemple més corrent és el de l’educació formal, la qual està regulada per lleis educatives d’àmbit estatal que dibuixen l’estructura i funcionament dels sistemes educatius dels països. La seva finalitat és garantir l’accés universal a una educació de qualitat al conjunt de la ciutadania.

Més enllà de les seves bondats, aquesta regulació del sistema condiciona l’evolució de la pràctica educativa forçant l’encaix de les innovacions a una matriu dissenyada en gran mesura amb criteris d’organització educativa i, per tant, ralentitzant els processos de canvi i actuant com a filtre davant del procés de transformació digital.

CONTEXT

Aquest factor ralentitzador del canvi no és exclusiu del sistema educatiu reglat. També afecta a contextos suposadament més flexibles com la formació corporativa. Em refereixo al marc normatiu que regula el sistema de bonificació pública a les empreses que duen a terme la capacitació dels seus treballadors i treballadores. Sense entrar en detall, aquesta regulació condiciona el disseny, el format, l’estructura, l’organització i la gestió de l’activitat formativa en un sentit determinat, i afecta especialment les PIMEs, amb menys capacitat i estructura que les grans companyies per assumir la formació dels seus empleats de forma autònoma.

Però… Què fan les grans companyies que no estan condicionades per aquest marc regulador? Com formen els seus empleats i empleades? Quines modalitats formatives apliquen? Quines innovacions estan desenvolupant? Com s’organitzen? Com apliquen la tecnologia digital al disseny i a la pràctica formativa? Amb la finalitat de respondre a preguntes com aquestes, el passat 9 de maig es va celebrar a Madrid una jornada titulada “La tecnología en los nuevos modelos de aprendizaje y formación”.

Organitzada per la Mesa de Trabajo sobre Teleformación [1] i Digital.es [2], l’objectiu de la jornada va ser conèixer de primera mà els models formatius que estan aplicant les grans companyies digitals en la formació dels seus treballadors. Donant resposta a aquesta finalitat hi van participar Everis, Cisco, Ericsson, Orange, Nokia i Telefónica.

TENDÈNCIES

Són totes elles empreses globals que tenen en comú la formació de grans poblacions d’empleats amb una extensa distribució geogràfica i una gran diversitat d’àmbits d’especialització; i totes elles aposten per solucions digitals que facilitin la immediatesa i garanteixin l’escalabilitat. Del contingut de les exposicions n’he extret les tres tendències que comparteixo a continuació.

Tendència 1: aules Virtuals

Smart Rooms i sistemes de telepresència que permeten combinar accions formatives presencials amb participació telemàtica síncrona entre seus o amb la participació d’alumnes en línia. Són sistemes sofisticats a nivell tecnològic que combinen la videoconferència amb l’accés compartit a contingut i aplicacions, i sistemes de seguiment, control i enregistrament automatitzats.

A mig termini aquests sistemes poden veure’s superats per l’evolució d’eines estàndard com ara el Hangouts de Google combinada amb l’evolució dels dispositius i una interoperabilitat més gran amb altres entorns i aplicacions.

Tendència 2: Models descentralitzats i d’autoconsum

Evolució cap a entorns líquids basats en la immediatesa i l’autoconsum. En ells les accions formatives ja no es programen ni es convoquen sinó que es posen a disposició dels treballadors i treballadores tot tipus de recursos formatius. És fonamental la mobilització i la dinamització de comunitats per part d’experts amb competències formatives i comunicatives.

La hibridació de l’activitat formativa amb l’activitat productiva és bàsica, i la creació i la mobilització de comunitats d’experts és una necessitat creixent. És el treballador qui percep la necessitat i formula la demanda (o accedeix directament als recursos). Són models formatius just-in-time (en oposició a just-in-case) on la capacitació és propera en el temps, en l’espai i en el contingut a la necessitat sorgida en l’entorn de producció.

Tendència 3: Microcontinguts

Són una conseqüència de la tendència anterior. Els models descentralitzats basats en la immediatesa i l’autoconsum requereixen disposar d’un ventall important de recursos formatius permanentment actualitzats i atomitzats per ajustar-se amb rapidesa a les necessitats formatives que afloren en els entorns de producció.

És necessari disposar d’una comunitat d’experts amb les competències formatives necessàries per elaborar aquest tipus de recursos. També aflora la necessitat de disposar de figures d’acompanyament i assessorament als treballadors en la detecció de les pròpies necessitats formatives, en la mobilització de les seves capacitats i en la presa de decisió respecte el dibuix del propi itinerari formatiu.

El coach formatiu i el curador de continguts per a l’aprenentatge poden ser figures emergents a curt i a mig termini.

APUNT FINAL

Malgrat van aparèixer puntualment en les exposicions i les converses, dues de les figures que es troben entre les posicions més altes del hype cycle de les tecnologies emergents en educació no formaven part de cap de les experiències presentades. Ens referim al blockchain i a la IA (intel·ligència artificial). ¿Serà perquè es tracta de tecnologies encara poc madures per ser aplicades en contextos reals de forma generalitzada? ¿Serà per problemes d’inversió? ¿Serà per l’existència de productes i models de negoci encara incipients i poc definits? Deixo obertes aquestes qüestions.

____________________________

[1] Taula de treball constituïda amb representants de l’administració pública (SEPE), la FUNDAE, la CEOE, l’associació d’empreses proveïdores d’e-learning (APEL), els sindicats UGT i CCOO, les grans companyies digitals i experts de les universitats (UOC i UNED); ha estat creada amb l’objectiu d’identificar les característiques de la formació en línia que es duu a terme en l’àmbit corporatiu per a reformular el marc regulador del sistema de bonificacions adequant-lo a aquesta nova realitat.

[2] Associació de la patronal del sector de les empreses digitals que té per objectiu promoure la transformació digital a Espanya.

Foto de capçalera de Daniel Chen a Unsplash