Acte de commemoració dels 25 anys dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC

El passat 22 de juny els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van celebrar el seu 25è aniversari en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró de Barcelona. Una trobada festiva i commemorativa, on van assistir professors, tècnics, col·laboradors, tutors, graduats i titulats.

El treball constant, la confiança i l’esforç, les claus d’aquests 25 anys

La directora dels Estudis de Dret i Ciència Política, Raquel Xalabarder, va donar la benvinguda als assistents, fent un agraïment molt especial i destacant la visió i la il·lusió dels professors Joaquim Bisbal, Carles Pareja, Carles Viladàs i Ramon Casas que van fundar els Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Ara ni tan sols podem imaginar el repte que va suposar en aquell moment aixecar una nova universitat, diferent de la resta, i una nova manera d’ensenyar el dret. Pocs hi apostaven. Però, amb la visió i il·lusió dels pioners, ells van aconseguir engrescar als millors acadèmics i professionals del dret per col·laborar com a autors de materials i col·laboradors docents i van endegar la Llicenciatura de Dret, amb poc més de 100 estudiants. Això era el setembre de 1996. Tots ells van iniciar un camí que avui, 25 anys després, ens porta a tots aquí per celebrar-ho. 

La directora va mostrar una infografia que recull les principals fites d’aquests 25 anys, recalcant que “no hi és tot, perquè n’hem fet moltes de coses!” Tot seguit va emfatitzar l’evolució dels estudis i els diferents programes que s’ofereixen actualment: cinc graus, vuit màsters universitaris i disset programes propis, màsters, postgraus i especialitzacions. També va posar en relleu la tasca dels Estudis en recerca i transferència, mitjançant la participació i l’organització de congressos, jornades i seminaris. 

“Els resultats obtinguts fins al dia d’avui, va subratllar Xalabarder, han estat possibles gràcies al treball  col·lectiu, el coneixement i la col·laboració  d’un equip de professors i col·laboradors multidisciplinari i internacional, al llarg  d’aquests 25 anys, i per descomptat, gràcies a la confiança i l’esforç dels nostres estudiants, que aquest 2022 ja superen els 21.000”. La directora va agrair al professorat i equip tècnic dels Estudis, i als diversos professionals que col·laboren com a autors, consultors i tutors per tot el treball d’aquests 25 anys. A més a més, la directora  va aprofitar per fer esment d’una peça clau dels estudis: la Revista Internet, Dret i Política. “És un Open Journal en temes de tecnologia i internet en l’àmbit del dret, la ciència política, la criminologia, l’administració pública i les relacions internacionals. Està indexada a Scopus, amb una A al CARHUS Plus+, tenim la certificació de qualitat FECYT i ara fa poc, també ens han donat la menció de bones pràctiques d’igualtat d’aquest últim segell”, va explicar. També va fer esment a aquest blog IurisCrimPol, que va néixer el 2015 i des de llavors, no ha parat de créixer.

El seu speech va acabar amb l’agraïment i  felicitació a tots aquells que han format part d’aquests 25 anys d’història i que han fet possible que els Estudis de Dret i Ciència Política, i la UOC, siguin el que avui són. 

En especial, la directora va voler dedicar unes paraules a la família del professor Ramon Casas, que ens va deixar el passat octubre, per recordar que ell i el seu llegat continua viu als Estudis i agrair-los haver volgut ser part d’aquesta celebració. 

Un repàs dels orígens i una passejada per la història

Tot seguit, Joaquim Bisbal, el primer director dels Estudis (1996-2000), va fer una repassada per la història d’ara fa 25 anys i dels dirigents polítics que van fer possible que durant la dècada dels anys 90 es produís la transformació més significativa del sistema universitari a Catalunya, així com de les col·laboracions i relacions que es van establir ja en aquells moments inicials amb el Consell General del Poder Judicial, el Col·legi d’Advocats, el de Notaris, el de Registradors, etc.  

També va recordar com va entrar a formar part de la UOC i els primers debats sobre “la forma dels llibres, la distribució del coneixement i el retorn de la cultura de l’oralitat”. Va destacar que els primers anys van ser difusos i complexos, però que van aconseguir reunir un bon equip de professors i consultors: “No teníem res i tampoc teníem massa idees precises d’allò que havíem de fer, però vàrem començar a fer”. 

El 5 d’octubre de 1996 es van inaugurar els Estudis de dret i aleshores, Bisbal va recalcar: “Venim d’una tradició i, per bé, aquesta ens marca uns límits, sense ella no podríem fer res. Aquí venim a respondre a nous reptes, el de la reconfiguració dels Estudis de Dret en el marc de la Societat de la Informació i el d’inserir-nos en la transformació del sistema universitari de Catalunya. No volem utilitzar les noves tecnologies per enfortir els vells sistemes d’ensenyament, sinó que volem fer-les servir per establir nous sistemes d’aprenentatge.”

Un dels pilars de la universitat, va comentar, és la interdisciplinarietat, tant la interna com l’externa: la interna entre els diversos coneixements jurídics i l’externa amb els altres estudis de la UOC i també amb els pedagogs. “La UOC no és una universitat a distància, sinó sense distàncies”, va considerar.

Alguns testimonis d’aquells que ho han fet possible

Seguidament, es va projectar un petit vídeo recollint els testimonis de professorat i col·laboradors que han format part dels Estudis durant aquests 25 anys. Pere Fabra, director dels Estudis (2002-2008), va agrair l’oportunitat que se li va donar de liderar aquesta branca de formació, que “ha estat al servei de centenars i milers d’estudiants, que han passat per les nostres aules virtuals i als que hem intentat servir tan bé com hem pogut”, va apuntar. 

 Joan Oriol Prats, fill de Joan Prats que va ser director dels Estudis del 2000 al 2002, també va posar l’accent en l’orgull del tipus d’universitat que s’ha forjat i la innovació que aquesta ha aportat a la societat. 

Del 2008 al 2014, Agustí Cerrillo va dirigir els Estudis i també va agrair haver pogut “participar en bona part d’aquesta història, una història que respon a un projecte molt il·lusionador (…) i que confio que duri molts anys més”. L’Ana Maria Delgado, directora dels Estudis des del 2014 fins al 2019, va posar èmfasi en la commemoració dels 25 anys: “25 anys de creixement, consolidació i reconeixement de la qualitat de les nostres titulacions i del nostre professorat, i no ha estat fàcil perquè la nostra tasca docent i investigadora s’ha desenvolupat en un entorn canviant”.

L’advocat Òscar Morales, primer professor de dret penal als Estudis,  tampoc va voler perdre l’oportunitat de dir unes paraules amb motiu de l’acte, remarcant que, sens dubte, és “la millor facultat virtual de dret del món, un projecte extraordinari de llibertat”. L’Albert Batlle, director del nou grau en Ciència Política i de l’Administració, va expressar la seva alegria per celebrar aquests 25 anys i ens va emplaçar a tots per d’aquí a 25 anys a tornar-ho a celebrar. En Marc Vilalta i la Marta Poblet, antics professors de la UOC,  també van donar l’enhorabona als Estudis, dels quals encara se’n senten part, i van animar a tothom a continuar endavant.  I el professor Mikel Barreda va destacar un moment clau de la seva carrera i d’aquests 25 anys: la creació del Grau de Relacions Internacionals el 2017. Els últims en participar van ser dos col·laboradors docents que ens han acompanyat des dels primers inicis: l’Anna Rovira, tutora, i el Max Turull, consultor, i  que van parlar sobre la importància de la contribució de la UOC en  l’alfabetització digital, tant de l’estudiantat com del mateix professorat. 

Una taula rodona per reflexionar sobre l’experiència d’aquests 25 anys

Durant l’acte es va celebrar un debat amb els professors i col·laboradors Anna Rovira, Max Turull, Isabel Miralles i Òscar Morales, moderat per l’exdirector Pere Fabra.

La pregunta que va centralitzar la taula rodona va ser clara: Què ha representat per a ells la feina que han desenvolupat a la UOC? Tots van coincidir en dos dels grans eixos que han caracteritzat la UOC des dels seus inicis, i en concret, els Estudis de Dret i Ciència Política: el fet de no ensenyar sinó d’impulsar l’aprenentatge, l’alfabetització digital i l’enriquiment de la interdisciplinarietat. 

Per una banda, Anna Rovira va accentuar l’entusiasme i la il·lusió inicial dels estudiants, especialment dels primers, que s’adonaven que podien compaginar la seva vida personal i professional amb els estudis a distància. “Eren persones que no tenien hores per poder-se dedicar a estudiar i la UOC era la màgia que els permetia dir «puc estudiar des d’on vull quan vull i planificant els meus estudis de la manera que em pugui funcionar»”, va ressaltar.  

D’altra banda, Max Turull va parlar de la transferència i l’enriquiment recíproc entre universitats, que per alguns generava certes reticències. “No ensenyar, sinó impulsar l’aprenentatge”, va comentar, tot afegint que es tractava del famós canvi de paradigma que feia única la UOC i que en alguns llocs encara no ha acabat d’aterrar, “aquest canvi de paradigma era fonamental i era l’origen de la universitat”. 

Tot seguit, Isabel Miralles va agrair la possibilitat que li ha donat la universitat “d’estar no només en contacte amb molta gent, sinó d’estar constantment aprenent coses noves i de disciplinar-me a mi mateixa per seguir un cert ordre”. De la mateixa manera que va fer Turull, va subratllar que “era un model diferent i, per tant, van haver d’inventar el concepte d’ensenyar a aprendre”. 

I finalment, Òscar Morales va tancar la taula rodona, matisant el fet que els estudis i la UOC van permetre dos punts claus: l’alfabetització digital i conseqüentment, poder desenvolupar projectes d’investigació “d’una manera molt més fresca del que podíem fer en una universitat tradicional”. També va fer especial referència al fet de compartir espai amb professionals de diferents àmbits, que va considerar-lo com un dels punts forts de la UOC: “La interdisciplinarietat, és a dir, el fet de conviure en un mateix edifici amb la mateixa finalitat amb professors d’assignatures molt diferents i de disciplines molt distintes ens ha enriquit, sens dubte”.

L’acte va concloure amb un torn de paraula oberta  on alguns antics estudiants llicenciats i graduats van poder intercanviar opinions i rememorar moments viscuts durant els seus estudis. En especial, volem posar en relleu alguns testimonis de l’efecte transformador que ha tingut la UOC, i la possibilitat de concloure estudis universitaris, en la vida dels nostres graduats i graduades.  

Tant el rector Josep A. Planell, com el gerent de la UOC, Antoni Cahner, van participar en l’acte, durant el qual es va projectar un recull de fotografies a la pantalla, es va fer una visita a la Fundació Miró i finalment, va acabar amb un piscolabis que va permetre compartir experiències, aventures i impressions d’aquests primers 25 anys dels Estudis de Dret i Ciència Política.

Felicitats, Estudis, per aquests 25 anys i gràcies a tothom qui ho heu fet possible! 

Teniu disponible al Flickr de la UOC un recull fotogràfic dels moments més destacats de l’Acte de Commemoració dels 25 anys dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

També us compartim una Cronologia de la Història dels Estudis de Dret i Ciència Política que hem preparat en ocasió d’aquest 25 anys: