Gambito de Dama: una reflexió i un repte

Una de les poques coses positives que m’agradaria destacar d’aquest any 2020 és una creació de Netflix, Gambito de Dama.

Feia molt de temps que volia fer una ressenya d’una pel·lícula. La meva idea principal era veure com una pel·lícula pot ajudar a mostrar una realitat, sovint diferent de la nostra, però que serveix per evadir-nos, per situar-nos en contextos crítics, ens posiciona com a espectadors i com a jutges, més enllà del m’agrada o no m’agrada. De fet solem programar pel·lícules en alguns programes de formació i els resultats són sempre molt bons. Els participants el valoren, i no només per les característiques de les pel·lícules per si mateixes sinó perquè ofereix l’oportunitat de veure-les i comentar-les en grup. Un debat al voltant d’una pel·lícula en què participen més de 10 persones sovint ofereix tot un conjunt de detalls subtils que una sola persona en solitari es perd. Alguns podem prestar més atenció a elements reflexius, uns altres al diàleg, a la història, els personatges, els girs argumentals, frases èpiques o moments històrics. En conjunt tot això pot servir per a il·lustrar moltes idees al voltant del que és la vida, el significat de compartir i com avançar. Més enllà dels llibres de text o els casos d’empresa, les pel·lícules ens donen un element més de reflexió, són una representació de la vida, sovint són la vida mateixa.

No obstant això, Gambito de dama no és una pel·lícula, sinó una sèrie, més aviat dit, una minisèrie, de 9 capítols. La sèrie ha calat molt perquè ha atret l’atenció no només dels aficionats dels escacs, sinó també de moltíssima gent que tradicionalment ha mirat a una altra banda. Bé perquè no els cridava l’atenció, o el veien com una cosa marginal. I jo me n’alegro molt, primer perquè sóc aficionat a escacs des de fa molts anys, i segon perquè s’ha demostrat que els algoritmes que prescriuen la recepta de l’èxit encara no funcionen sempre al 100% i és aquí on salten les sorpreses. Grates sorpreses, per cert.

Els escacs s’ha associat tradicionalment, a parer meu de forma errònia, a un alt nivell intel·lectual i un alt poder adquisitiu. Trobem taulers i partides d’escacs en moltes pel·lícules, anuncis i reportatges. Moltes vegades intentant potenciar aquest posicionament. Segurament cada potencial lector d’aquest article podrà trobar en la seva memòria una partida d’escacs històrica. Generacionalment jo em decanto per la partida d’escacs de la película Blade Runner, que podria donar lloc a un altre article, però sí que m’agradaria dir que habitualment les partides jugades en les pel·lícules solen correspondre a partides reals, partides històriques per diverses raons, i més endavant veurem que aquest principi es compleix a Gambito de Dama.

Ja s’ha comentat bastant en les últimes setmanes molts aspectes de la sèrie. La lloen els aficionats als escacs i també els neòfits. Contra totes les probabilitats, s’ha convertit en la sèrie amb més èxit de Netflix aquest any. Com aficionat a escacs m’agradaria comentar algunes coses que he apreciat i gaudit veient-la. No pretenc tenir ànim exhaustiu, però penso que val la pena aturar-se uns instants en reflexionar-hi.

Nota: el que segueix revela alguns elements de la sèrie, que poden ser considerats com un spoiler, per la qual cosa es recomana no seguir si tens intenció de veure-la.

“Sovint la victòria exigeix ​​un sacrifici”

La sèrie recull la vida d’una escaquista nord-americana. La protagonista és una òrfena amb una infància molt difícil, ambientada al Kentucky dels anys 60. Els seus problemes d’addicció són constants al llarg de la seva vida. En algun moment una frase podria resumir aquest fet: «Tens un do i això té un preu». Sovint es mostren les vides cinematogràfiques dels jugadors d’escacs com a persones inestables. La veritat és que res està més lluny de la realitat. Per descomptat, com en tota professió, qualsevol persona pot patir o patir patologies, però els jugadors d’escacs no les pateixen en major proporció que altres. De fet, estan demostrats els beneficis de la pràctica d’escacs en els nens i els adults.

La protagonista, Beth Harmon, recrea la història fictícia d’una jugadora d’escacs durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Molts veuen paral·lelismes amb l’autèntica història dels escacs, on el duel Spassky-Fischer va ser considerada una qüestió d’honor nacional per als dos països en el més dur d’aquest moment històric. En aquella època els escacs era molt més que un esport, en plena guerra freda l’esport era l’única manera de competir, i l’aparició d’una jugadora nord-americana donava una alternativa al govern americà a enfrontar-se a la totpoderosa Unió Soviètica, on els escacs era considerat gairebé com una religió. Jo veig, en el fons, que la història respon al que va fer i va representar Robert (Bobby) Fischer en aquest moment.

Per als no iniciats, m’agradaria comentar que l’expressió «gambit» suposa un sacrifici. A un jugador neòfit li pot suposar una sorpresa el que en el joc d’escacs se sacrifiquin peces. Quin és l’objectiu d’un sacrifici? Habitualment aconseguir una posició superior basant-se que les peces pròpies estiguin més activades o siguin més influents en el tauler. L’oponent pot tenir més peces, però sovint estan descol·locades. Aquí el pensament estratègic, i veure més enllà d’unes poques jugades proporciona avantatges importants, per això els escacs s’assimilen moltes vegades amb la memòria, la capacitat d’atenció i de reflexió, o el talent innat. Però la veritat és que pot entrenar-se, i si bé arribar a dalt de tot, -la categoria de Gran Mestre-, suposa un gran esforç, en formació i sacrifici, sumat a un gran talent, amb una certa dedicació pot obtenir un nivell acceptable de joc.

Els escacs són un esport? Són una ciència? En tot cas són eminentment masculí.

És molt difícil trobar referències femenines en el món dels escacs, en el qual les competicions encara continuen estant separades per gènere. Aquest element penso que ha ajudat l’èxit de la sèrie. El fet que la protagonista sigui una dona, lluitant en solitari en un món d’homes contribueix a l’èpica de la història. A la partida final, la protagonista juga per primera vegada i per sorpresa, el Gambito de Dama, i és precisament aquest fet un dels factors que podria explicar l’èxit aconseguit.

Els escacs, centre de la narrativa

La sèrie Gambito de Dama va incorporar l’assessorament de grans jugadors com l’excampió de món d’escacs Garry Kasparov, i es mostren les partides de forma ràpida, adaptades al tempo cinematogràfic, ja que com és sabut, les partides oficials són molt lentes i duren diverses hores. Com a element crític, m’hagués agradat que les partides més destacades haguessin correspost a partides jugades per grans mestres dels escacs. Com per exemple, la victòria de Judit Polgar l’any 2002 en la que va aconseguir en partida oficial guanyar al propi Garry Kaspàrov, en aquell moment campió de món. Penso que partides memorables jugades per les germanes Polgar, Vera Menchik, Nona Gaprindaixvili, Maia Chiburdanidze i tantes altres es podrien haver incorporat a la sèrie i, d’alguna manera, contribuir a donar a conèixer els escacs entre tots els públics i que no es tracta d’un esport-ciència només masculí. En tot cas, aquest any 2020 s’ha produït un avanç i els escacs han aconseguit en aquest període de confinament el lloc que es mereixen com a esport, diversió i entreteniment no vinculat a la tecnologia digital.

I per acabar, un repte

M’agradaria incorporar un petit enigma, i espero que pugui contribuir a fer dels escacs una mica més quotidians i divertits per a tots. Hi ha molts problemes d’escacs en què es tracta, almenys majoritàriament, de trobar quina és la combinació de jugades per donar escac i mat a rei. Em permeto exposar un nou problema, en què el repte és fer escac i mat al rei negre en només una jugada. Us atreviu a resoldre-ho?.

Podria donar alguna pista sobre la seva resolució, però si algú està temptat d’introduir la posició en algun programa d’escacs o d’intel·ligència artificial descobrirà que no li donarà cap solució. I això com és possible? Doncs és possible perquè per ara els ordinadors no poden fer les preguntes adequades … Aquí ho deixo…